El Bloc d'en Roger de Santa Eugènia

Hi ha corrupció a l'ajuntament del meu poble?

2009-12-26T18:38:00.001-08:00

Molt possiblement, aquesta pregunta ens l'hem acabat formulant tots i totes en algun moment o altre durant els darrers últims mesos. Penso que tots plegats tenim raons prou convincents com per qüestionar l'honradesa dels càrrecs públics del nostre país, fins al punt que és normal que arribem a desconfiar dels nostres propis alcaldes i regidors, plantejant-nos la possibilitat que ells també participin d'aquestes males arts que darrerament han sacsejat tants ajuntaments i institucions públiques arreu dels Països Catalans.

Ara bé, realment és una novetat la desconfiança envers la classe política? Que els polítics “són tots uns mentiders perquè no compleixen les seves promeses”, o que “són tots uns lladres perquè s'embutxaquen els nostres impostos”, certament, no és pas res de nou... Sempre ho hem sentit a dir, o bé ho hem dit nosaltres mateixos i, tots, en alguna ocasió, hi hem dedicat alguna conversa de cafè:

-Mireu el cotxe nou de l'alcalde...
-Sí, noi... Quin trepa que està fet! Moltes promeses i, al final, l'únic que ha acabat fent és omplir-se les butxaques.
-I el que ha fet i no va dir que faria: com pot ser que hagin aixecat aquest bloc de pisos aquí? Han enderrocat aquell edifici històric...
-Tu diràs, i aquells xalets que han construït allà dalt... Aquell bosc no estava protegit?
-Jo diria que sí, i tant! Aquí, jo diria que hi ha gat amagat...

Que ningú se m'ofengui, perquè en realitat no estic acusant a cap persona en concret. Com tots els que creiem en un veritable Estat de dret, defenso fermament el principi de presumpció d'innocència, del qual últimament, i oportunament, se n'han omplert tant la boca els partits que s'han vist més o menys escaldats per la polèmica... Però hem de tenir en compte que, com hem vist, la desconfiança amb l'elit política ha existit sempre, i que s'ha anat engreixant al llarg del temps, de tal manera que la majoria hem acabat pensant que la corrupció és una conseqüència endèmica, inseparable, una problemàtica subjacent al model polític i econòmic de la societat on vivim.

Per tant, tot i que el més correcte seria respectar la presumpció d'innocència dels nostres alcaldes i regidors, ara més que mai, no podem evitar considerar-los presumptes culpables de corrupció. No gosaríem posar-hi la mà al foc, però si en un referèndum, posem pel cas, ens donessin la possibilitat de contestar aquesta pregunta, segurament la gran majoria hi votaríem a favor: “vol que s'obri una auditoria a l'ajuntament del seu municipi per constatar la transparència de la seva gestió?”

Però això no passarà i, de fet, tampoc és cap solució. Perquè en el moment que s'obre una auditoria a un ajuntament on s'ha constatat una trama de corrupció, s'està acceptant que els mecanismes de control han fallat, que són deficients, i això és el que ens porta a pensar: i si no els haguessin enganxat què hauria passat, continuarien usurpant-nos les arques públiques? Llavors, encara anem més lluny: a quants ajuntaments s'estan donant casos de corrupció i no ho sabem? Serà el meu? Doncs, com deia, si no obrim una auditoria no ho sabrem mai, tot i que també podem confiar que algun dia se'ls escapi de les mans, sortint a la llum pública...

Així és com van les coses al nostre país: una justícia forense, que en comptes de prevenir els mals i les problemàtiques, espera que succeeixin, i aleshores apliquen una auditoria, com qui practica una autòpsia, per constatar la corrupció i conèixer la magnitud del crim. Però, mentrestant, la legitimitat de les institucions s'ha anat esfondrant i, a més, el mal ja està fet: encara que es retornin els diners robats, els xalets ja s'han construït, el terreny ja s'ha requalificat, el territori ja s'ha destruït... Perquè un cop les flames han consumit el bosc, ja no té cap sentit portar aigua per apagar-lo, sinó que el que cal fer és replantar-hi les alzines que s'han socarrimat.

Entre el seny i la rauxa

2009-12-16T07:13:00.000-08:00

Diguin el que diguin els mitjans de comunicació cavernícoles i les forces polítiques del búnquer postfranquista, que no ens confonguin: els referèndums sobre la independència que van celebrar 166 municipis el passat 13 de desembre no es poden definir d’una altra manera que no sigui com una gran victòria col·lectiva del poble català. Ja sé que els catalans i les catalanes no estem gaire habituats a les victòries que no siguin esportives, i això ens pot portar a cometre l’error de sostenir valoracions derrotistes, en una aliança involuntària amb els que difonen tendenciosament un suposat fracàs de les consultes.

Però aquesta vegada no hem de tenir por de congratular-nos per aquesta victòria, ja que tenim el privilegi de viure un nou episodi històric en què la rauxa ha tornat a vèncer el seny. Perquè, observant la lluita de la nació catalana cap a la seva emancipació, podem copsar, des de la resistència del 1714, almenys tres moments històrics del segle XX, que van fer reeixir la consciència col·lectiva del nostre poble, amb una característica comuna al moment present: la rauxa va vèncer el seny.

Primerament, al marc de la dictadura de Primo de Ribera, tenim totes les forces de principis de segle que van acabar desencadenant els fets de Prats de Molló, quan Francesc Macià va encapçalar un exèrcit català d’alliberament. La temptativa va fracassar, però el seu esperit va fer germinar les llavors de la consciència popular, veient-se superada la Mancomunitat de Prat de la Riba, i estenent-se el qüestionament del nostre encaix dins de l’Estat espanyol.

Seguidament, això va acabar donant fruit durant la segona república espanyola, quan primer Macià i després Companys van proclamar la república catalana. Un nou intent fallit, però que va donar lloc al que més s’ha aproximat mai a la supressió dels Decrets de Nova Planta després de la Guerra de Successió, amb la restauració de les institucions catalanes a través de l’Estatut d’Autonomia. Tanmateix, a causa de la Guerra Civil i el Franquisme, aquest fruit no va arribar a madurar, però val a dir que tampoc va arribar a podrir-se del tot.

Perquè, finalment, arribem a la segona restauració borbònica, la mal anomenada transició democràtica, amb el naixement del PSAN i de l’Assemblea de Catalunya que suposaria un nou esperó pel catalanisme, però que poc després seria frustrat pels Pactes de la Moncloa, amb la instauració de l’Estat de les Autonomies al marc de la Constitució espanyola del 1978. El moviment independentista arrauxat, però, continuà el seu propi camí, amb la temptativa d’un moviment popular com l’MDT i d’una organització armada com Terra Lliure, fins que arran de la repressió del 1992, es produiria una forta desmobilització, vencent la via assenyada del pujolisme.

Malgrat això, l’ independentisme sociològic hauria anat creixent durant els últims anys, i seria recollit per l’ERC apriorísticament arrauxat d’Àngel Colom, i que culminaria amb l’edició del primer Govern Tripartit a càrrec de l’assenyat Carod Rovira. Així, arribem a l’actualitat: el catalanisme assenyat representat per la Mancomunitat, l’Estatut d’Autonomia, els Pactes de la Moncloa que donarien lloc a l’era del pujolisme, fins als dos Tripartits, són el resultat d’accidents històrics després que l’ascens del catalanisme arrauxat representat als fets de Prats de Molló, en la proclamació de la república catalana i en els inicis de l’Assemblea de Catalunya seguida pel moviment independentista encetat pel PSAN, hagi estat esclafat en tots els casos per la repressió espanyola.

Ara però, com deia al principi, tornem a viure un d’aquests moments històrics en què el poble català superposa la rauxa al seny, a causa de la claudicació d’ERC al Govern de la Generalitat i del consegüent nou desengany amb el catalanisme assenyat. Així, de la mateixa manera que els fets de Prats de Molló van suposar la superació de la Mancomunitat amb l’Estatut d’Autonomia, ara, després del segon Tripartit, s’ha vist superada la via autonòmica. D’aquesta manera, el catalanisme assenyat, en el cas que fracassi aquesta rauxa que ara ens aclapara, haurà d’optar pel camí de la independència, ja que d’altra manera seria recular cap a una via ja esgotada històricament.

Però encara diria més: hem d’evitar que aquesta nova oportunitat es converteixi en un nou accident històric. Cal esperonar la rauxa del poble català per tal de desencadenar el procés decisiu cap a l’alliberament nacional. Seria un greu error voler vehicular de forma assenyada aquest moment històric, sigui a través de CiU, d’ERC, de Reagrupament, o de tots alhora en un front patriòtic.

No podem oblidar les altres forces que entren en conjunció amb aquest nou impuls del moviment independentista: la crisi del capitalisme mundial i el qüestionament del model de desenvolupament que ens està abocant al canvi climàtic, així com dels dèficits de la democràcia representativa, que es veu sobrepassada per l’auge dels moviments socials i les diferents formes d’autoorganització popular que substitueixen els partits polítics com a eines per vehicular la voluntat popular. Això també s’està demostrant amb les consultes per la independència com a acció de desobediència popular, malgrat que alguns partits i personalismes vulguin instrumentalitzar-les.

Per això, no hem de perdre la rauxa, i això significa renunciar al catalanisme assenyat, i a la seva derivació més palpable: el front patriòtic. Una opció que significaria deixar en mans dels partits polítics i dels líders personalistes el futur de la nostra nació i, si se’m permet, venent-nos a tots per un plat de llenties a la primera de canvi. Alhora, produiria una divisió gens desitjable de la societat catalana entre els que no s'identifiquen de forma automàtica amb les qüestions nacionals, i les que no donen la rellevància necessària a les qüestions socials, cosa que seria ràpidament aprofitada per les forces populistes i espanyolistes com el PSC, el PP i Ciutadans.

Ara més que mai, cal avançar pel camí de la unitat popular, per tal d’assolir una correlació de forces socials que pugui agrupar la resposta popular a l’opressió espanyola i, alhora, que pugui representar una oportunitat històrica per construir una alternativa democràtica al capitalisme, com a resposta a la crisi del model de societat que també representa l’Estat espanyol.

Carta oberta al "Butifarrèndum" de Ciudadanos

2009-12-14T05:21:00.000-08:00

Carta que els he enviat als del "Butifarrèndum" (suposada associació gastronòmica que vol celebrar "contrabotifarrades populars" contra les consultes democràtiques), que són els feixistes de Ciutadans disfressats de Lluquet i Rovelló dels Pastorets:

Bona nit,

Durant tres anys, a la Garriga hem celebrat una botifarrada popular contra el dia de la Hispanidad, denunciant la matança indígena que es commemora el 12 d'octubre i l'ostentació militar espanyola que l'acompanya amb desfilades i discursos ultranacionalistes. L'anomenem "Botiflerada", precisament satiritzant els botiflers i botifleres que es vanaglorien d'una data tant vergonyosa com aquesta. Veig que vosaltres també satiritzeu dates que considereu vergonyoses.

Però sempre salvant les diferències amb l'espanyolisme ranci que representeu, malgrat que us tapeu el cap amb barretines, nosaltres denunciem un genocidi mentre vosaltres ataqueu un referèndum popular, és a dir, la democràcia, i us en burleu anomenant-lo "butifarrèndum". Deveu considerar que el poble català no té dret a expressar-se de forma pacífica i democràtica sobre un assumpte de pes i present a la societat com és la relació de la nació catalana amb l'Estat espanyol. Per més inri, com el millor dels populismes parafeixistes, utilitzeu un llenguatge i una imatge propera al poble català i que, de fet, forma part d'aquests trets diferencials que l'Espanya que tant estimeu ha intentat destruir durant més de tres segles. Molt intel·ligents. Molt més, val a dir, que la gent de la falange, AES i altres gropuscles ultraespanyolistes.

Però, tot i així, no val la pena que insistiu més en aquesta direcció. ¿No ho veieu que les botifarrades (no bUtifarrades...) estan a l'ordre del dia en les celebracions populars catalanes, que se'n deuen haver organitzat (i se n'organitzaran) a favor dels mateixos referèndums, que són una activitat tradicional de denúncia, com us deia, d'un dia com el 12-O, etcètera?

És molt trist on heu hagut d'arribar. No podeu ser sincers, perquè sinó us relacionen ràpid i corrents amb la Falange i altres partits amb qui teniu tantes coses en comú però que electoralment no us interessa relacionar-vos-hi... Per tant, no podeu manifestar-vos obertament ni tampoc podeu alçar les pancartes. Quedarieu massa retratats: tothom veuria les creus gamades que amaguen els vostres missatges en clau amb paraules com "llibertat" o "moderació" que tant utilitzeu per ocultar sempre les vostres vertaderes intencions. Sou vosaltres els separatistes, sou vosaltres els que accentueu les clivelles socials que divideixen la societat catalana. Algunes, sobretot la llengua, que són les que tenim superades la gran majoria de catalans i catalanes.

Però en fi, quedeu-vos amb la vostra cinquantena de simpatitzants i mengeu forces botifarres, i si són de la Garriga molt més bones per cert, ja ho sap el vostre líder...

Nosaltres continuarem avançant cap a la democràcia plena: ahir va ser Arenys. Avui han estat 200 mil persones (que després de votar han menjat botifarres o altres àpats molt més suculents i tot). Demà serem tots i totes les catalanes. Us convido a votar que NO al proper referèndum i, després, si voleu, organitzeu el butifarrèndum que vulgueu. Però si només us limiteu a menjar botifarres en un raconet no fareu res que els altres no haguem fet, només quedareu com quatre radicals, com els falangistes que es manifestaven a la Plaça Espanya de Barcelona o els skins a qui han decomisat uns bats de beisbol. La gent us veurà així, o pitjor, ja que pensaran que davant d'aquesta gent obertament neonazi o neofranquista, si vosaltres us heu d'amagar sota barretines deveu contenir un discurs molt més perillós i destructiu per la convivència. I és així, és clar. Ho sé jo i encara millor ho sabeu vosaltres.

El millor que us podria passar és que vingués algú a menjar botifarres pensant que esteu celebrant el referèndum. Potser m'hi veieu a mi i tot, i brindarem amb bon vi per un SÍ a la independència dels Països Catalans de forma rotunda i sincera. Visca la terra (amb la seva identitat, la seva teca i la seva gent) i que mori el mal govern (entre d'altres els que volen fer-lo encara més dolent).

Salutacions malgrat tot cordials,

Roger Castellanos i Corbera

20 anys després de la caiguda del Mur de Berlín: conseqüències econòmiques i socials de la restauració del capitalisme

2009-12-01T07:33:00.000-08:00

Ara que ja ha passat la ressaca de les celebracions que, fa uns dies, vam poder presenciar en la commemoració del vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, a tots ens ha quedat un bon regust de boca. Tantes tragèdies humanes, tanta misèria i sofriment, tantes etapes fosques de la història... Sembla que, a poc a poc, van escolant-se pel desaigua del passat i de l'oblit.

Però, per més que ens tapem les orelles i per més que ens limitem a llegir les lletres grans dels diaris, durant aquests últims dies de celebració no hem pogut evitar sentir algunes veus esmorteïdes pels crits d'eufòria, o algunes línies a peu de pàgina amagades sota els grans titulars de la premsa. Podríem haver-les passat per alt, com de ben segur que ha fet molta gent, si no fos perquè ens han deixat desconcertats.

Són el testimoni d'unes persones silenciades per l'orgia d'interpretacions unidireccionals d'aquells esdeveniments històrics, precisament, perquè la seva versió és antitètica al discurs oficial. Són considerades políticament incorrectes o, fins i tot, reminiscències del passat, gent nostàlgica i enganyada que afirma que abans dels fets del 1989 vivien millor. Per cert, cal constatar que aquesta visió és compartida per més del 50% de la població de l'antiga RDA.

Per això, penso que no hem de passar pàgina així com així, ja que la història mai és blanca o negra, això en tot cas ho decideix el vencedor. Si realment volem afrontar el futur amb l'esperança que els errors del passat no es tornin a repetir, cal que revisem el passat amb lupa, sobretot fixant-nos en l'escala de grisos i en tots els colors que defineixen la nostra història. En aquest sentit, més que parlar de les causes, vull subratllar quines foren algunes de les conseqüències econòmiques i socials de la restauració del capitalisme a l'Europa central i oriental, utilitzant diverses fonts que ens aporten dades molt interessants que poden ajudar-nos a comprendre aquesta gent que encara avui en dia afirma que amb el comunisme vivia millor.

Per una banda, respecte a les conseqüències i l'evolució econòmica dels països anomenats “del socialisme real”, trobem l'article de Pradeel K. Mitra i de Marcelo Selowsky (Europa oriental y la antigua Unión Soviética: Una década de transición) que ens expliquen com els primers anys de liberalització econòmica van comportar una forta caiguda de la producció nacional. Sobretot, en el cas de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) – que agrupa els països de l'antiga URSS –, el producte va caure un 50%, i a l'any 2000 aquest encara era un 35% inferior al de 1990.

En tots els casos, sembla que les reformes presentaren grans costos econòmics i socials (caiguda del producte, hiperinflació, atur elevat...), però a mode “d'inversió inicial”, ja que més tard, les economies van anar recuperant-se, sempre depenent de diversos factors: primerament, de les condicions inicials que conformarien el grau d'industrialització, la dependència exterior, les distorsions inicials o l'experiència amb el sistema de mercat abans de la implantació del model econòmic socialista. Seguidament, de les reformes econòmiques, la seva intensitat i rapidesa. Finalment, dels xocs externs causats per guerres civils, o per conflictes de naturalesa no directament econòmica.

Així, per exemple, en el cas de la República Txeca i de la República Eslovaca (l'antiga Txecoslovàquia), veiem com els dos països, ara membres de la Unió Europea, han presentat una evolució positiva, en termes econòmics, però a un ritme diferent. Perquè mentre que els territoris txecs eren històricament més industrialitzats i amb una cultura empresarial prèvia al comunisme, els territoris eslovacs eren més aviat agraris i, per tant, al cap de quaranta anys, després del divorci del vellut (divisió de Txecoslovàquia) i de la restauració del capitalisme, la República Txeca ha tingut més facilitats per adaptar-se als canvis que la veïna Eslovàquia.

Tot i així, Marc Vendepitte, en un article sobre la realitat europea central i oriental actual (Cómo Europa ha sido golpeada: 15 años después de la caída del muro, la dura realidad), indica que hi ha hagut una caiguda general d'un 10% del PIB per habitant (excepte Polònia i Eslovènia) entre el 1990 i el 2002, de manera que, actualment, el PIB per habitant de tota la regió representa una quarta part del d'Amèrica Llatina. Calculant el retrocés industrial de l'exURSS, diu que actualment el PIB per càpita és inferior al 7%, mentre que l'any 1917 representava el 10%, del PIB dels EUA. Per tant, arriba a la conclusió que amb la transició econòmica la URSS ha retrocedit als nivells de producció de 100 anys enrere. És a dir, que les economies no s'han recuperat realment.

Vendepitte també explica que la privatització es va dur a terme a través de la venda d'accions de l'economia de l'Estat per preus molt baixos, desmantellant gran part de l'aparell econòmic i industrial. Segons l'article de James Petras (Capitalismo versus socialismo: nueva vista al gran debate), aquestes accions “foren comprades per corporacions multinacionals europees i nord-americanes, per bilionaris de la màfia, l'energia, la mineria, les comunicacions, la infraestructura i el comerç” , el qual va conduir l'economia cap a l'atur i l'estancament, així com l'emigració cap a l'exterior de la regió.

A més, segons Petras, amb les privatitzacions durant el procés de transició al capitalisme, les desigualtats socioeconòmiques han crescut “geomètricament”, de manera que l'1% superior controla el 80% dels actius privats i més del 50% dels ingressos, mentre que els nivells de pobresa excedeixen el 50% o més. Aquest augment de la pobresa el corrobora un estudi del Banc Mundial (Poverty, General overview), que explica que la pobresa no era un front que es tingués massa en compte al moment de la transició, ja que el 1990 només una de cada 25 persones era pobra a l'Europa central i oriental, així com de l'Àsia central. Però el nivell de desigualtat va anar augmentant vertiginosament i el 1998 una de cada cinc persones de la regió era pobra. Tot i que el valor s'ha reduït a una de cada vuit persones el 2003, cal tenir en compte que la pobresa encara afecta a 60 milions de persones a la regió, sent 150 milions vulnerables econòmicament, alhora que la pobresa és encara molt superior a l'etapa socialista.

Per altra banda, pel què fa a les conseqüències socials de la transició i la restauració del capitalisme als països excomunistes, en primer lloc, tenim la perspectiva de gènere que ens aporta un estudi del CINTERFOR (Centre Interamericà per al Desenvolupament del Coneixement en la Formació Professional), integrant de la Organització Internacional del Treball (OIT).

Segons l'estudi del CINTERFOR, “durant el comunisme, els plans de seguretat social i d'atenció al benestar de la mare i del nen es concebien com a camí per garantir la presència de les dones com a força de treball. La política social estava configurada per ajudar les dones a combinar el seu paper de mare amb les seves responsabilitats com a treballadores”. Això, d'una banda, causava una major presència de la dona al món laboral, mentre que, d'altra banda, val a dir que feia perviure la idea de la divisió sexual del treball, ja que consagrava les dones a realitzar tasques reproductives.

Tanmateix, el paper de la dona concebut per la tradició patriarcal, es va veure molt més accentuat amb la restauració de l'economia de mercat, sobretot per la influència de la Església, segons el CINTERFOR. Això, paral·lelament a la destrucció de nombrosos llocs de treball i l'augment de l'atur, va causar que fossin les dones les més perjudicades per les conseqüències negatives que van sorgir de la transició econòmica.

A més, pel què fa a les mesures de protecció social destinades a la combinació del treball productiu amb les obligacions familiars imposades tradicionalment a les dones, segons l'estudi del CINTERFOR: “Europa central i oriental s'ha anat allunyant de l'assumpció d'una responsabilitat plena sobre la protecció social dels seus ciutadans. Els subsidis i la infraestructura de suport per a la prestació de serveis socials, com les escoles bressol o els centres d'atenció postescolar, etc., s'han vist retallats, traspassant la responsabilitat de la protecció social que facilitaven al sector privat (...) Com a resultat, la protecció social s'ha anat tornant més precària i tots els treballadors tenen ara més difícil combinar la família, el treball i les responsabilitats socials”.

En segon lloc, les malalties infeccioses són una nova problemàtica de la regió, especialment la SIDA, ja que segons un estudi del Programa Conjunt de Nacions Unides contra el VIH/SIDA, a la regió de l'Europa oriental i l'Àsia central és on el virus creix amb major rapidesa: mentre que durant el període socialista només hi havia 10 mil infectats, el 1995 es va triplicar la xifra fins a 30 mil, creixent fins al milió i mig l'any 2004. James Petras interpreta aquesta propagació de la malaltia a causa de la degradació del sistema de salut pública, al·legant que anteriorment aquestes malalties estaven més ben controlades.

Vendepitte també afegeix la dada que la tuberculosis està gairebé tant estesa com als països del tercer món i que el 1998 els casos de sífilis a Rússia eren quaranta vegada superiors que el 1990. També, molts estudis mostren una reducció abismal de l'esperança de vida, fins a 10 anys menys a Rússia, sobretot a les repúbliques exsoviètiques, ja que aquesta reducció no s'ha produït a la República Txeca i Eslovàquia on, fins i tot, ha augmentat una mica.

En tercer lloc, referent a les condicions de benestar social, Vendepitte explica que abans dels anys noranta, els indicadors socials eren força bons a tota la regió de l'Europa excomunista: treball a temps complet garantit tota la vida, plena ocupació, el salari era baix però estable, molts béns de consum i serveis bàsics eren proveïts per l'Estat regularment, l'accés a la salut i a l'educació era gratuït, hi havia suficient aliment i vestimentes i l'accés a l'habitatge estava garantit.

A part dels indicadors que afecten al benestar social anteriorment descrits (pobresa, atur, malalties, desigualtat de gènere...), a l'article de Vendepitte se'ns il·lustren dades summament tràgiques sobre la involució de les condicions de vida de la població: primerament, segons un estudi de la UNICEF del 2004, un de cada tres nens dels països excomunistes és pobre. Alhora, es calcula que un milió i mig viuen en orfandats, mentre que més de 100 mil nens es veuen obligats a prostituir-se. Seguidament, segons un informe del PNUD del 1999, anualment, al voltant de mig milió de dones de la regió són obligades a emigrar a l'Europa occidental per prostituir-se a través de xarxes criminals.

Finalment, també trobo interessant incloure una sèrie de dades que il·lustren molt bé el retrocés social que ha representat la restauració del capitalisme: a la República Txeca s'han triplicat el nombre de delictes des del 1989, a Polònia han crescut un 25% els suïcidis, a Rússia el nombre d'alcohòlics s'ha duplicat des del 1992 i arreu de l'antic bloc comunista ha reaparegut l'analfabetisme cinquanta anys després d'haver estat eradicat.

Per tant, havent vist algunes de les conseqüències de la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i de la posterior desaparició del conjunt del bloc comunista, podem concloure que, tal i com se sol dir: “no tot foren flors i violes”. Caldrà continuar revisant quins errors es van cometre i quines foren les causes del fracàs del model socialista tal i com fou concebut, però, com deia el principi, aquesta no era la finalitat d'aquest article. La reflexió que sí que en podem extreure de tot plegat és que la tragèdia humana que ha representat la restauració del capitalisme constata que, tot i que l'anterior sistema no fos el bo, l'actual és sens dubte pitjor.

El Canal 9 i el valencià

2009-09-23T11:11:00.001-07:00

És cert que se'm pot titllar d'ignorant en relació a les noves tecnologies, i potser és precisament per això que no en sóc massa aficionat, potser no les dec saber valorar... Però la veritat, tot sigui dit, penso que la utilitat de la majoria d'aquests patracols d'última generació (iPod, MP4, mòbils 3G, PSP, etcètera) és més que qüestionable. Des del meu punt de vista, no són res més que noves necessitats innecessàries producte de la societat de consum. Però parlem de la TDT.

Diuen que hi hem guanyat molt amb la Televisió Digital Terrestre, quant a qualitat d'imatge, oferta televisiva, i altres raons que ara se m'escapen... Però, sincerament, només hi trobo pegues. D'una banda, la imatge potser sí que és millor, potser sí, tot i que tampoc hi veig una millora eminent, més aviat el contrari: quan fa vent o plou, la imatge comença a trontollar i a bloquejar-se com si fos un DVD ratllat. Això, amb la televisió per cable no passava. D'altra banda, l'oferta de canals sí que augmentat, i tant que sí, però de quina manera.... Televisió escombreria de la més mediocre. Potser prefereixo la televisió de sempre, quan a Santa Eugènia només vèiem TV3, algun altre canal, i encara gràcies!

Tanmateix, sí que hi ha un canal que m'ha cridat l'atenció: el Canal 9 del País Valencià. Em va encuriosir poder posar-me a la pell d'un valencià assegut al sofà una nit qualsevol davant de la televisió. Totes sabem que la realitat d'allà no té res a veure amb la del Principat de Catalunya: el PP més caspós de l'Estat espanyol hi governa amb majoria absoluta, el moviment blaver ha quallat tant al carrer com a la política oficial d'una forma alarmant, i l'independentisme és per conseqüència de tot plegat molt més minoritari que no pas aquí.

Potser era ingenuïtat o potser era esperança, no ho sé, ja que sovint es confonen aquests termes, però la veritat és que m'esperava una mica més... Una mica més de valencià, em refereixo. Encara que diguessin que no tenia res a veure amb el català, que era una llengua diferent, malgrat que difonguessin aquesta mentida aberrant, pensava que aquesta defensa aferrissada de que el valencià és una llengua diferent, per part del PP i dels grups blaveros, significava, com a mínim, que s'estimaven la seva llengua. Almenys suficientment com per difondre-la mitjançant la televisió pública. Però no.

Com se m'ha acudit pensar això? Està clar que el blaverisme és una cara de la mateixa moneda de l'espanyolisme valencià, del projecte de destrucció dels Països Catalans com a nació, de la nostra unitat lingüística, dels nostres lligams històrics i del nostre patrimoni cultural comú. És a dir, tot això de la llengua valenciana no és res més que una excusa populista per esborrar la identitat catalana del poble valencià. Tot això ja ho sabia, però per si de cas no ho tenia del tot clar, ara ja sé que el Canal 9 és un instrument més per destruir el català de la vida quotidiana.

A part dels anuncis oficials, dels informatius i dels programes (almenys, els que he vist, i ja m'estranya), les pel·lícules i la publicitat són en castellà. Publicitat, per cert, que a TV3 està traduïda al català, però que no fos cas que els valencians se sotmetessin a l'opressió de sentir un anunci en dialecte principatí... Tampoc ho "tradueixen" al valencià, simplement ho deixen en castellà. I és curiós sentir algun anunci en castellà on s'endevina perfectament la veu d'algun actor ben conegut a les sèries de TV3, molt probablement catalanoparlant.

En aquest sentit, trobo important que TV3 es vegi arreu dels Països Catalans, malgrat que no sigui precisament la televisió lliure i independent per excel·lència (que n'hi ha alguna que ho sigui?). És un mal menor que hem d'assumir per evitar un mal major, el de que s'enderroqui un més dels fràgils pilars que sostenten la identitat col·lectiva de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Com el Nen Amagat

2009-09-21T10:58:00.000-07:00

Deixem-nos estar de règims i dietes absurdes, no castiguem més els nostres estómacs (per voluptuosos que siguin...) amb menjars bullits i negats de sucs insípids! Que no ho veieu que tot plegat no és res més que un negoci que, irònicament, es retroalimenta de la pitjor de les maneres?

És el negoci de les porqueries envasades amb plàstic, dels artificis de colors estridents i carregats d’additius químics, amb suplements de greixos i calories. És el negoci de la publicitat sexista, que primer només atacava les dones, imposant estereotips de bellesa, i que ara ja fa uns quants anys que ha obert front al mercat masculí, que s'hi ha acollit amb els braços ben oberts, engreixant-nos de complexos i aprimant-nos malaltissament als llits dels hospitals. I com no podria ser d'una altra manera, també és el negoci de la gran indústria farmacèutica, que ens omple de medicaments i menjars sintètics per fer-nos perdre pes... Es tanca el cercle. Ho veieu ara?

I el resultat, és que ara ni tant sols amanim l'amanida, que l'oli engreixa diuen... Però deixem-nos de romanços! No hi ha res més saludable i plaent pel paladar que una amanida ben amanida: posem un polsim de sal i tornem a agafar el setrill sense por, i tal com diem a Tagamanent, de la Vila a Vilardebò, afegim-hi un bon raig d'oli d'oliva del bo i del millor.

Perquè com les amanides, les nostres vides s'estan tornant cada cop més insípides en aquesta societat que anomenen del “benestar”. La societat del capitalisme en crisi, de la democràcia de tirans electes, del paternalisme d'Estat que ens torna acrítics, dels polítics botiflers que neguen els nostres drets com a nació. Per això, ara més que mai, cal tornar a amanir com Déu mana l'enciam, el tomàquet i la ceba.

Per començar, hi posarem la sal i un bon raig d'oli d'oliva, de la Vila a Vilardebò, perquè així sabrem valorar més el que tenim, coneixerem millor les nostres contrades i el nostre patrimoni, quelcom indispensable per estimar-lo i respectar-lo, i el que és més important: aprendre a defensar cada pam de terra com si fos un bocí de nosaltres mateixes.

Després, podem condimentar l'amanida amb una xicra de pebre negre o amb espècies picants i exòtiques que ens permetin deixar de badar, per treure'ns la mordassa que ens nega el pensament crític i començar a parlar sense embuts.

També podem amanir el plat amb aquell vinagre de vi que ens fa estossegar si no vigilem. Només un rajolí, de la Vila a Vilardebò, suficient com per despertar-nos del son profund del conformisme, ja que sovint hem de passar a l'acció per fer sentir la veu de l'Alt Congost. Imaginem, proposem i construïm alternatives que abanderin les nostres reivindicacions.

Finalment, com que tampoc hem d'oblidar les coses bones, les que sempre hem tingut i les que s'estan fent, no hi ha res millor per endolcir l'amanida que un raig de vinagre de Mòdena caramel·litzat, de la Vila a Vilaerdebò, i per què no, unes rodanxes de poma, taronja o préssec.

Així, en aquesta nova secció, amanirem des d'una perspectiva crítica i constructiva la realitat de Tagamanent i del conjunt de l'Alt Congost, de la Vila a Vilardebò. Com el Nen Amagat, estarem sempre presents, des de tots els racons de la nostra vall, amb la mirada atenta de la guilla amagada entre els espessos alzinars, sobrevolant el firmament com l'aligot, submergits a les aigües del Congost com les bagres i els barbs.

Espero que us agradi, ens veiem properament a les pàgines de la Veu de l'Alt Congost!

"Las venas abiertas de América Latina"

2009-02-23T07:24:00.000-08:00

De la forma més accidentada possible em va arribar el llibre equivocat a les mans: Las venas abiertas de América Latina, d'Eduardo Galeano. La sort va ser que vaig descobrir una gran obra, la desgràcia és que no formulava dins de la llista tancada i barrada del professor. Però això ja és igual!

Las venas abiertas de América Latina ens relata la història d’un continent que ha estat víctima, paradoxalment, de la seva sort, de les seves grans riqueses naturals espoliades pel colonialisme, primer europeu, i després també nord-americà, condemnant-lo a una dependència econòmica que es reflecteix, una vegada i una altra, en tots els aspectes de la societat llatinoamericana.

Però l’essència d’aquesta obra és la perspectiva humana de què s’impregnen les problemàtiques que Eduardo Galeano despulla a les seves pàgines, esdevenint més un memorial de greuges, que no un tractat d’història econòmica, caracteritzant-se més com un manifest, viscut i analitzat des de dins, que no d’una anàlisi neutral, tractada des d’una part còmodament no implicada.

Eduardo Galeano pren partit, però no gratuïtament. L’autor dóna veu als oprimits, relatant-nos els fets des de les galeres que conduïen tribus africanes senceres cap als ports llatinoamericans on eren venuts com a mà d’obra esclava; des de les mines d’or, de plata i de metalls; des de les plantacions de sucre, cafè i tabac de les grans hisendes; des d’un poblat devastat per la repressió; des de primera línia de foc en les revolucions vencedores i esclafades; des de les muntanyes on els esclaus revoltats, tractaven de reprendre les seves formes de vida tradicionals.

Aquesta perspectiva d’anàlisi, juntament amb la seva gran riquesa literària, no només conforma el gran atractiu de l’obra, ja que desperta una gran capacitat d’empatia, sinó que també desprèn una sinceritat fonamentada en una important font documental, que la dota de credibilitat utilitzant de forma molt pedagògica dades empíriques, titulars de premsa, legislacions, frases textuals de personatges rellevants, etcètera.

També és important el paral·lelisme entre la colonització d’Amèrica Llatina i de Nord-Amèrica, ja que ens permet entendre les diferències en l’evolució històrica de les respectives societats. No cal tenir grans coneixements històrics per diferenciar una nació unificada que actualment és la primera potència mundial, d’un mapa esquarterat en diverses nacions pobres i dependents de l’exterior. L’explicació està en l’origen i el desenvolupament d’ambdós processos de colonització.

Malgrat ser diferents les potències europees que van colonitzar els dos hemisferis del continent americà (Monarquia Hispànica i Portugal, Amèrica Llatina; Gran Bretanya i França, Amèrica del Nord), els beneficiaris van ser fonamentalment els mateixos: l’Imperi Britànic. Aleshores era la principal potència econòmica mundial, gràcies a una burgesia nacional modernitzadora que va impulsar el procés d’industrialització, ajudada per un Estat liberal i pels grans avenços tecnològics, com la màquina de vapor de James Watt.

En plena era del colonialisme, era el moment idoni per desplegar una flota comercial d’escala transoceànica per proveir la naixent indústria britànica de matèries primeres (minerals, fusta, teixits...) i, aquestes, juntament amb productes com el cafè, el sucre o el tabac, comercialitzar-les a la resta de països europeus, per tal d’acumular capitals que serien destinats a noves inversions productives. Entenent les necessitats de la metròpolis, consegüentment, podem comprendre la gestió del colonialisme als diferents territoris.

La riquesa natural nord-americana era molt menor a la llatinoamericana, on l’or, la plata i els metalls eren abundants i de gran qualitat, juntament amb la fusta extreta dels boscos, que un cop talats els arbres, les planes assolades i les terres altament fèrtils servien pel monocultiu a gran escala de cafè, sucre i tabac, entre d’altres. Això, cal sumar-hi el fet que Amèrica Llatina estava molt poblada d’indígenes que servirien de mà d’obra esclava, que sumats als esclaus importats de l’Àfrica negra, consistirien en la nombrosa força de treball necessària per la creació d’una economia basada en l’exportació.

A més, al continent sud i centreamericà els colonitzadors eren “conquistadores” que es van repartir les terres i les mines, resultant ser uns pocs propietaris els que concentraren en les seves mans l’explotació dels recursos naturals i dels sòls cultivables, fet que implicà el naixement d’una economia unidireccional, des de la mina o el latifundi fins al port, d’on els vaixells salpen cap als països desenvolupats. Això implicà, no només l’espoliació de les terres comunals i la destrucció de les formes de vida autòctones – el qual també succeí al nord –, sinó el naixement d’unes nacions que existeixen per exportar productes cap als països rics, desconnectant-se entre si, i fragmentant-se internament, al no desenvolupar un mercat independent interior.

En canvi, els colonitzadors nord-americans eren treballadors lliures del vell continent que emigraren al “Nou Món” per esdevenir petits propietaris de terres, generant-se una burgesia nacional emprenedora que afavoriria la industrialització, la modernització i la consolidació d’un mercat interior en unes colònies cada cop més autònomes de l’Imperi britànic. Aquest, centrava els seus esforços, com hem vist, cap a l’Amèrica Llatina, on s’hi concentrava la gran front d’acumulació primitiva de capital necessària per accelerar la industrialització de la metròpoli, alhora que la riquesa generada en l’exportació no s’invertia de forma productiva en la generació d’una economia independent, malbaratant-se en importacions de productes de luxe dels països europeus, pel gaudi de les classes dominants (latifundistes hisendats, comerciants, propietaris de mines i burgesia incipient).

Així doncs, veiem com Amèrica Llatina és fragmentada i espoliada, generant-se una estructura econòmica dependent que sobreexplota fins a esgotar la seva gran riquesa natural, alhora malbaratant la fertilitat de les seves terres amb el monocultiu, i tot, pel benefici de la burgesia estrangera (acumulació primitiva de capitals per a la industrialització) i l’enriquiment d’unes classes dominants autòctones que faciliten la dependència, fomenten primer l’esclavisme i, després, el semifeudalisme amb els “salaris de fam” o pagats en espècies (camperols assalariats), invertint els beneficis en la importació de les formes d’oci i els luxes occidentals. Segons Galeano, la inexistència d’un mercat intern arriba fins al punt que les comunicacions afavoreixen més el comerç entre Amèrica Llatina i els països desenvolupats, que no entre els respectius països que la componen.

Mentrestant, a l’Amèrica del Nord, una guerra d’independència proclama la unificació i la sobirania de les colònies respecte a l’Imperi Britànic, naixent una sola nació: Estats Units d’Amèrica (EUA). Amb un potent mercat interior fortament proteccionista, s’industrialitza i modernitza el país, proveint-se la pròpia població de recursos, alhora que fomentant un comerç internacional en constant creixement. Així, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, EUA no només esdevé un país desenvolupat, sinó que es proclama primera potència econòmica mundial, fins avui en dia.

Així, naixerà una nova era del colonialisme (imperialisme o neocolonialisme), on els EUA tindran un paper destacat en una nova etapa d’espoli d’Amèrica Llatina, ja no tant basada en l’explotació de matèries primeres, excepte dels recursos petroliers, ni tant sols en l’agricultura de plantacions, sinó sobretot en l’especulació financera i la industrialització a través de l’establiment de sucursals d’empreses multinacionals i transnacionals del nou imperi. Per la resta, la lògia colonialista seguirà sent la mateixa, fonamentada en la reproducció d’una estructura econòmica dependent.

Finalment, cal apuntar les repercussions de la dependència en l’àmbit polític i social, que garantiran l’espoli de recursos i l’explotació de la població autòctona. D’una banda, a nivell polític, es controlaran governs titelles favorables a les potències colonials, es fomentaran guerres als països perillosos per la presència imperialista al continent (per exemple, al Paraguai amb la “Guerra de la Triple Aliança” Argentina-Brasil-Uruguai recolzats per l’Imperi Britànic, per tal d’evitar el seu desenvolupament independent), la ingerència estrangera per aturar revolucions (per exemple, la Contra Nicaragüenca), etcètera.

D’altra banda, cal remarcar la continuïtat de la violència que, esporàdicament, sucumbirà el continent sud i centreamericà, en forma d’esclats d’ira popular contra la precarietat laboral i els baixos salaris, l’elevat atur estructural a causa d’un exèrcit de treballadors de reserva inabsorbible per la incipient indústria, o per les males condicions de vida al camp i als suburbis de les ciutats. Violència, sovint, sense un rerefons ideològic ni una estratègia política, excepte en el cas de les guerrilles o de revolucions com la cubana.

La resposta sempre ha estat el terrorisme d’Estat, inevitablement desproporcionat, en benefici de l’oligarquia, reprimint durament les revoltes per tal de sufocar-les, una repressió que en diverses ocasions, tal com ens explica Galeano, ha implicat veritables genocidis i acarnissaments totalment macabres contra les masses populars explotades i esclavitzades. Uns fets que han quedat impunes fins molt recentment, en la mesura que s’han pogut desenvolupar unes democràcies encara avui febles i unes economies encara massa dependents.

En definitiva, mentre que els països desenvolupats devem el nostre benestar a Amèrica Llatina, els països que l’integren deuen la seva condició de subdesenvolupats als més de cinc-cents anys de colonialisme per part de les potències occidentals. Aquesta és la injustícia que Eduardo Galeano ens vol transmetre a Las venas abiertas de América Latina, apostant pel somni panamericà de Simón Bolívar, el de la unificació d’Amèrica Llatina en una sola nació, on es respectin les formes de vida tradicionals dels indígenes i s’assoleixi la independència econòmica, diversificant-la i dirigint-la cap al mercat intern, per satisfer les necessitats d’una població que no hauria de ser pobra, tenint en compte les grans riqueses de què hauria de poder gaudir.

La doble cara de la bèstia

2009-02-17T09:15:00.000-08:00

Les borses tanquen amb números vermells i el PIB es desaccelera trimestre a trimestre, fins que acompanyat dels primers tancaments de sucursals multinacionals i de la fallida de diverses petites i mitjanes empreses, comença a caure la producció en picat, iniciant-se el 2009 amb recessió. Paral·lelament augmenta l’atur a causa del tancament d’empreses o de la depuració de personal innecessari per produir unes mercaderies que no tindran sortida al mercat.

Dones, immigrants, joves i treballadors no qualificats engreixen un exèrcit de treballadors de reserva en constant augment, on s’hi van afegint aquelles persones que ja estaven desocupades i que van deixant de cobrar el subsidi d’atur. Els que continuen treballant, o bé temen perdre la feina, o bé estan subocupats en treballs temporals, a temps parcial o sense contracte, el qual amaga unes estadístiques sociolaborals molt més greus que les oficials.

Aleshores, a grans trets, comença el cercle viciós de la crisi capitalista: la renda de les famílies disminueix per la pèrdua del lloc de treball o la precarització del mateix, ja que un atur estructural en constant augment repercuteix en els salaris dels ocupats i en les seves condicions laborals: “si no t’agrada marxa que a la cua hi ha molta gent que voldria treballar malgrat que fos en aquestes condicions”; o també disminueix el consum a causa de les males expectatives econòmiques que fan ser més prudents a les famílies a l’hora de gestionar els seus estalvis.

Si es consumeix menys, les empreses han de retallar la seva producció, sobretot les que ofereixen béns de consum durador com el sector automobilístic i de la construcció, més tenint en compte que la concessió de crèdits per part dels bancs i la predisposició de les famílies a endeutar-se és molt menor. A més, aquestes empreses no estan disposades a acumular estocs que les obliguin a reduir dràsticament els preus perquè les absorbeixi una demanda decreixent. Per això, o bé redueixen la plantilla, o bé tanquen en un país per desviar la producció cap a una altre, o bé es deslocalitzen instal·lant una nova planta a països on la mà d’obra és més barata i les regulacions mediambientals escassegen o són inexistents.

D’aquesta manera, el cicle es va estrenyent, i sobretot s’estrenyen el cinturó els treballadors aturats que cada vegada en són més, alhora que els que continuen ocupats o subocupats no estan en condicions per exigir uns millors salaris, i així la capacitat adquisitiva de les famílies decreix i les empreses continuen tancant, i l’empobriment general s’aguditza paulatinament, fins que l’Estat agafa el toro per les banyes i els ministres aclamen a l’uníson: SOCIALITZEM LES PÈRDUES.

Aquesta vegada, sigui directament a través de la injecció de capitals a bancs i empreses o, més eufemísticament, exercint l’Estat de gran inversor, en un moment on la inversió privada és més tímida que mai, al capdavall és el mateix: les famílies paguem a través dels nostres impostos les pèrdues del sector financer i de les grans empreses que operen al país. En altres paraules, sempre a última instància, els diners que s’haurien de destinar a la millora de les condicions socials de les classes populars són utilitzats per assegurar la continuïtat del sistema, alimentant la bèstia perquè torni a amagar la seva cara oculta en temps de bonança, i fins la propera!

Passaran uns anys i, si tot va tal com està previst, tornarem a veure la cara amable de la bèstia. “S’ha acabat la crisi!”, es congratularan els polítics, empresaris i banquers del món occidental. Així, la màquina propagandística del sistema tornarà a engegar el nou cicle de bonança amb la mercantilització de les necessitats humanes, diversificant-les vertiginosament, creant-ne de noves, matisant-les, edulcorant-les, fent-les “light” o “sense conservants ni colorants”, algunes de “respectuoses amb el medi ambient”, d’altres que col·laboren amb una ONG, prenent formes originals i de colors divertits que, en definitiva, representaran grans innovacions que milloraran la nostra vida en aquells aspectes que ni tant sols sabíem que fossin transcendentals.

L’espiral del consumisme revestirà el somni liberal de “com més tens, més feliç ets”, i així ens sentirem complaguts pel “menys pitjor dels sistemes”, permetent-nos, fins i tot, criticar-lo i fer-nos mala sang de les injustícies del món. Però fent de les nostres protestes un modus vivendi més que un modus operandi, sense voluntat real d’assolir una transformació, gràcies a les vàlvules d’escapament que representen apadrinar un nen africà o comprar cafè de comerç just. Així les nostres insígnies de lluita seran valors de joventut que es plasmaran fins i tot a les samarretes que podrem comprar al Corte Inglés, i a mesura que ens fem grans recordarem amb nostàlgia els ideals que “tots compartíem quan érem joves”.

Mentrestant, però, la crisi capitalista continuarà. Perquè la cara oculta de la bèstia és sempre present a les dues terceres parts del món que no viuen encegats i embriagats per la utopia liberal de què gaudim la immensa minoria de la població humana. Nosaltres esperarem unes dècades més fins que torni una crisi cíclica que havíem oblidat per complet i, aleshores, ens adonarem de totes les injustícies del sistema. Però la resta de la humanitat serà permanentment conscient de la barbàrie capitalista, ja que, per elles, la cara oculta de la bèstia és precisament la que nosaltres presenciem al dia a dia, la de l’Estat del Benestar, la del consumisme malaltís.

No voldria ser pessimista...

2008-11-13T11:07:00.000-08:00

...Però penso que no n’hi ha per a tant. No podem pecar d’ingenus pensant que el triomf de la “Revolució Obama” a la Casa Blanca representarà un canvi de rumb en la història de la humanitat. Ni tant sols una gran transformació de les relacions internacionals, tant pel què fa a l’estructura econòmica com en relació a la resolució dels conflictes mundials. La victòria d’Obama penso que és més simbòlica que no pas un veritable canvi de paradigma.

El fet que sigui afroamericà, de tarannà reformista i d’esperit humanista – més que no pas els seus antecessors –, per posar la nota optimista, sí que crec que és simptomàtic d’un cert canvi de mentalitat entre els nord-americans. Però, pel contrari, aquest fet no fa d’Obama un líder revolucionari, encara que els nostres ulls europeus ens ho facin pensar. El nou President dels Estats Units és tant partidari de l’status quo com el seu rival, John McCain.

Els dos candidats, simplement es diferencien per traçar estratègies relativament distintes per arribar a un mateix objectiu: el de reproduir el sistema capitalista global, malgrat la crisi econòmica, i vetllar perquè els EUA mantinguin el seu status de superpotència, revalidant el seu lideratge mundial, i el seu paper com a garant d’un ordre polític-institucional i d’una cultura de masses hegemònica a occident que permeti sostenir el sistema econòmic i, amb aquest, el poder de les classes dominants.

Amb això, no vull dir que la victòria d’Obama m’hagi deixat indiferent, ni tampoc vull intentar fer-vos creure que aquestes eleccions nord-americanes, que han generat tanta expectació, no tinguin implicacions reals en l’àmbit polític i econòmic a nivell internacional. És cert que tant els Demòcrates com els Republicans decoren molt escrupolosament les seves respectives façanes electorals per aparentar ser dues opcions totalment diferents, i que en realitat no és tant així, però també és veritat que de diferències substancials entre ambdós partits i, sobretot, entre els dos candidats, n’hi ha moltes.

Però cal entendre que els partits polítics amb possibilitats d’obtenir representació electoral als EUA no tenen res a veure amb els partits que coneixem als Països Catalans i a Europa en general. Resumint, hi ha dues grans diferències, organitzatives i ideològiques, que fan del Partit Demòcrata i del Partit Republicà dues forces polítiques que no podem comparar amb cap partit dels que existeixen a casa nostra.

D’una banda, en l’àmbit organitzatiu aquests partits són molt sui generis, ja que no compten amb una estructura nacional definida i homogènia, sinó que el partit de cada Estat s’organitza de manera diferent. Això implica que no puguem parlar d’un sol Partit Republicà o Demòcrata, sinó de tants com Estats nord-americans.

A més, la militància partidista, tal i com l’entenem a Europa, tampoc existeix: només es consideren com a militants aquelles persones que ocupen càrrecs públics (els dirigents del partit), mentre que tota la resta són simpatitzants que, quan s’inscriuen al cens electoral – perquè també, a diferència d’aquí, t’has d’inscriure expressament si vols votar –, en alguns Estats han de dir a quin partit recolzen, col·laborant-hi voluntàriament en la campanya electoral.

Per tant, podem comprendre la gran importància que té el candidat a la presidència, ja que no només es presenta personalment, sinó també amb un programa particular, que és elegit en unes eleccions primàries, a vegades populars i d’altres vegades internes del partit. No és com aquí, on potser no ens agrada el candidat a la presidència, però sentim simpatia cap al partit en qüestió, sigui perquè ens agraden altres candidats secundaris, o perquè la ideologia no varia substancialment entre candidats. Al ser un règim presidencialista i amb uns partits organitzats d’aquesta manera, el candidat a la presidència dels EUA esdevé el partit en sí mateix.

D’altra banda, en l’àmbit ideològic, tant el Partit Demòcrata com el Republicà, no tenen una ideologia definida, ja que consisteixen en dues grans màquines electorals que pertanyen al tipus de partits anomenats catxh-all, però de manera molt més extrema que els partits europeus que podríem agrupar a la mateixa categoria. Per això, aquestes forces polítiques no orienten el discurs cap a una determinada classe o sector de la societat, sinó que busquen un vot interclassista entre totes les capes de l’estructura social.

També hem de pensar que a l’haver-hi dos únics partits hegemònics amb capacitats reals per governar, tota la resta de forces polítiques que es presenten a les eleccions són totalment marginals, de manera que tot l’espectre ideològic que representen aquests petits partits sol ser absorbit pels dos gegants polítics. De fet, la majoria demanen el vot per aquests, com és el cas del Partit Comunista d’Estats Units (CPUSA) que en aquests comicis féu campanya per Obama. Alhora, és molt important la influència dels lobbys (el complex militar-industrial, l’Associació del Rifle, els grups feministes, ecologistes, pro-life, el famós lobby jueu, etcètera) per determinar els programes dels candidats i finançar les seves campanyes electorals.

Així, podríem definir la ideologia dels Republicans i dels Demòcrates fent una espècie de mitjana aritmètica entre els diferents sectors ideològics i interessos privats que contenen: entre el centre i la centredreta, variant segons el candidat a la presidència, i també segons el partit de cada Estat o localitat – tal i com hem indicat en l’àmbit organitzatiu –.Tot i així, hem de tenir present que als EUA, no es distingeixen els partits per dretes o esquerres, sinó per “liberals” i “conservadors”, el qual no és, ni molt menys, equiparable.

Dins del Partit Republicà, els “conservadors”, podem trobar-hi des de corrents d’extrema dreta, declaradament racistes o fonamentalistes religiosos, que reben el suport de grupuscles partidistes o moviments d’aquest tarannà ideològic, fins a corrents neoconservadores, neoliberals i, fins i tot, de posicions més moderades i independents com era el cas de McCain (Maverick). En canvi, al Partit Demòcrata, o “liberals”, hi ha des d’una ala més d’esquerres, a la qual donen suport sindicats, petits partits i moviments d’aquest caire, o socialdemòcrates, corrents democràtics radicals, fins a un sector més conservador, sigui a nivell econòmic o social.

Per tant, podríem dir que els primers són totalment de dretes i els segons moderadament de dretes en el sentit europeu, malgrat que els congressistes i senadors no estan sotmesos com aquí a la disciplina de partit a l’hora de votar, el qual fa que els sectors més propers d’ambdós partits s’aliïn en determinades matèries: per exemple, l’ala més conservadora del Partit Republicà es pot alià amb l’ala menys liberal del Partit Demòcrata en qüestions com l’avortament o en relació a la família tradicional. Mentre que les ales més progressistes d’ambdós partits, poden unir-se en àmbits que afectin, per exemple, la intervenció pública al mercat.

Així doncs, queda clar que Obama no és de cap manera un líder revolucionari, ni tant sols és d’esquerres tal com ens pensàvem. I se l’ha titllat de comunista des de l’oposició conservadora, imagineu-vos si realment s’hagués declarat d’esquerres o socialdemòcrata, cosa que, per la seva salut política (i també personal), no ha fet ni ho farà mai. Però clar, tenint en compte que George W. Bush, representava el pitjor sector dins de la més pitjor de les opcions polítiques, des del meu punt de vista, la diferència és notable. De fet, és veritat que Obama no només ha guanyat gràcies a la mobilització massiva dels joves i de la població negra i hispana, sinó també per un vot de càstig “antiBush”.

Per això, tenint en compte que els Demòcrates són, sempre des del meu punt de vista, la menys pitjor de les opcions polítiques als EUA, Obama representa el millor sector dels menys pitjors. Això, com he deixat clar al principi, significa que la “Revolució Obama” no comportarà cap canvi de paradigma, sinó, en tot cas, un petit pas insubstancial cap al major respecte als drets humans a nivell internacional. Per exemple, ja ha anunciat que té la intenció de retirar les tropes d’Iraq i que vol clausurar el camp d’extermini de Guantánamo.

Pel contrari, sí que penso que és molt simbòlic el fet que Obama hagi mobilitzat a un percentatge tant elevat de la població a les urnes, rebent el suport d’Estats que formaven part de la Confederació durant la Guerra Civil Americana, com és el cas de Florida, on es van trepitjar els drets de la població negra durant tantes dècades. Tot i que estem anys llum d’un canvi real i profund, penso que Obama aportarà majors garanties democràtiques a l’interior del país, pel què fa als drets i llibertats retallades per Bush amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme.

Ara bé, el dubte que em plantejo és: l’arribada d’Obama a la Presidència amb la consigna del CANVI per bandera, ¿suposarà que, a partir d’ara, les classes populars nord-americanes exigiran canvis reals que abans no s’havien ni plantejat, sobretot pel què fa als drets socials i laborals, o en relació al model sociocultural consumista i ultraliberal que impera, o sobre el paper que han de jugar els EUA a nivell internacional? ¿O potser la victòria d’Obama representa el triomf de l’status quo al veure’s revalidat el “somni americà”? Ah, i realment s’haurà complert el somni de Martin Luther King? Això ho veurem amb el temps.

Els ERASMUS i el català

2008-10-17T08:44:00.000-07:00

Avui és el primer dia de classe, tots els estudiants anem amunt i avall per la facultat, intentant superar la cursa d’obstacles burocràtics que hem de sofrir cada any a principis de curs: fotocòpies per aquí, certificats per allà, ara cap als ordinadors a fer la matrícula, després cap a l’oficina de gestió acadèmica a sol·licitar la beca, i tomba i que gira. Entre un mar de paperassa, un galliner de dubtes i un munt de corredisses i cues per tot arreu, m’adono que hi ha certs estudiants més preocupats que la resta: els estudiants d’ERASMUS.

Són els estudiants estrangers que vénen a les nostres universitats a acabar la carrera o, més aviat, a fer amics i anar de festa per Barcelona, mentre cursen alguna assignatura que els sembla interessant. És lògic que siguin aquests nous alumnes els més preocupats per resoldre els tràmits de la matrícula i tota la pesca, ja que estan a una nova universitat, a una ciutat que potser no han vist mai i, a un país que, segurament, abans desconeixien com a tal. De fet, el que em sorprèn més és aquest darrer aspecte de la seva preocupació, més que res, perquè em fa l’afecte que és la principal.

Ells es pensaven que venien a estudiar a l’estat espanyol, a una de les grans ciutats d’un país molt conegut per les “corridas de toros”, la sangria, la paella i el bon ambient de les seves discoteques. Però resulta que arriben aquí i al baixar de l’avió se n’adonen que estan a un país diferent, sobretot pel què fa la llengua que hi parlem. “M’hauré equivocat d’avió?”, pensaran molts.

Però no, estimats estudiants estrangers, no us heu equivocat pas, efectivament sou a Barcelona, la capital d’un país que es diu Catalunya. Sí, sí, un país. Ja sabem que des de fa tres segles estem engarjolats en aquest projecte d’Estat-Nació que en diuen “Espanya”. Però, o bé per l’atzar de la història, o bé per l’obstinació dels catalans i catalanes a continuar sent una nació, o potser també, pel gran fracàs que representa el projecte espanyol, continuem sent un país, amb llengua i cultura pròpies, i amb cada cop més ànsies de ser lliures. El problema és que la majoria no en tenien ni idea de tot això i, per aquest motiu, comença el seu maldecap.

Una noia d’aparença nòrdica li pregunta a un noi si sap quines assignatures es fan en català i quines no. Aquest, d’origen francès pel seu accent, li contesta que sap del cert que un dels professors imparteix la classe en castellà, d’un altre en dubta, després assegura que el grup de matins d’una assignatura s’imparteixen les classes en català, que val més matricular-se al grup de tardes... I, així, suant la cansalada i amb cara de preocupació, s’estudien l’horari per acabar de decidir la seva matrícula en funció de la llengua que s’utilitzi a classe.

Aleshores, recordo aquell examen que vaig fer el juny, on un bon grapat d’estudiants estrangers seien al pupitre amb un diccionari de traducció entre una gran varietat de llengües i el castellà. Això permetia distingir d’una hora lluny els estudiants internacionals dels altres alumnes, ja que, a part de l’element distintiu del diccionari, la seva expressió era la mateixa que la de qualsevol persona que està esperant que li reparteixin les preguntes d’un examen final.

Però el problema va arribar, precisament, quan el professor va repartir el formulari de l’examen. De sobte, va esclatar la histèria col·lectiva entre els estudiants d’ERASMUS: les preguntes estaven en català!! Mans aixecades, súpliques al professor perquè els facilités les preguntes en castellà, renecs i converses... Finalment, el professor va apuntar les preguntes a la pissarra en la llengua que reclamaven, i el problema es va acabar ràpidament.

També em ve al cap el mític dia de classe en què els estudiants internacionals aixequen la mà per demanar que la classe es faci en castellà, o que el mateix professor demana si hi ha algun alumne que no entengui el català, encara que en sigui un de sol, per canviar d’idioma. Poques vegades els professors han accedir a mantenir la classe en català, sigui per petició dels alumnes catalans o per iniciativa pròpia. En aquests casos, normalment, els alumnes estrangers han marxat de classe instantàniament, a vegades, fins i tot ofesos o, després d’aquella primera sessió, no han tornat mai més fins al dia de l’examen.

Recordo que l’Arcadi Oliveres va ser un d’aquests pocs professors que, des del primer dia, deixen ben clar en quina llengua s’impartirà la matèria, tot i que ell va tranquil·litzar els estudiants d’ERASMUS, dient que faria unes classes complementàries en castellà, fora de l’horari oficial, al seu despatx. Tanmateix, va convidar-los a quedar-se i aprendre el català, explicant l’anècdota d’una alumna que, després d’enfadar-se amb ell per no fer la classe en castellà, va reconsiderar-ho i va acabar redactant l’examen en català. Malauradament, no va ser res més que una anècdota.

Tot això que explico, de ben segur que ho han viscut totes aquelles persones que han anat a la universitat o que encara hi van. Perquè això és el pa de cada dia, i ho trobo completament indignant. Sé que hi ha excepcions, però no entenc com, en general, estudiants universitaris, pretesament cultes i teòricament oberts de ment, no saben o es neguen a saber, quina és la realitat lingüística del nostre país. Però encara entenc menys, i aquí si que no hi ha excepcions, com les universitats del nostre país no informen adequadament als estudiants estrangers sobre quina és la llengua vehicular de l’ensenyament català.

¿Potser als responsables de les universitats no els interessa perquè llavors perdrien prestigi, al fer-se enrere molts estudiants internacionals que volen practicar legítimament el castellà? ¿Potser és que menyspreen la nostra llengua i, al cap i a la fi, no poden exigir la seva comprensió als estudiants estrangers si ni tant sols exigeixen un mínim nivell de català al nostre professorat? Segurament, serà una barreja de tot.

Què passa si girem la truita?

2008-10-16T05:10:00.000-07:00

El passat 12 d’octubre, un grup de joves violents i armats va protagonitzar diversos aldarulls pels carrers del barri de Sants, a Barcelona, en una contramanifestació arran de la protesta antifeixista convocada per diversos col·lectius de la ciutat, on es denunciava la permissivitat institucional cap a les organitzacions neonazis i ultradretanes.

Aquest col·lectiu, arxiconegut per no perdre’s mai cap convocatòria antifeixista o independentista, fa tornar bojos als analistes polítics, ja que no saben com etiquetar-lo ideològicament, tot i que tenen clar que s’hauria de catalogar com un tipus d’extremisme polític. El que resulta estrany és que no porten mai pancartes, ni banderes, ni criden consignes reivindicatives, el qual fa pensar que es tracta d’un grup de provocadors organitzats que realitzen contramanifestacions només amb la finalitat de generar aldarulls, agredint als manifestants de sentit contrari i perpetrant diverses destrosses al mobiliari urbà.

També sorprèn el fet que llueixin la insígnia de la Generalitat de Catalunya, ja que podria semblar que són funcionaris d’ordre públic, assalariats a base dels impostos que paguem tots els contribuents d’aquest país. Tanmateix, aquesta hipòtesi ha estat rebutjada per tots els estudis, perquè seria una veritable contradicció: ni exerceixen la funció de garantir l’ordre, sinó que més aviat instiguen la violència als carrers, ni tampoc té sentit que siguin treballadors públics, ja que resultaria molt paradoxal que els ciutadans paguéssim uns funcionaris que es dediquessin a negar el nostre propi dret a manifestar-nos.

Aquest fet, es va veure perfectament reflectit a la marxa antifeixista convocada el passat 12 d’octubre, quan, els joves armats van encerclar els manifestants, tot impedint que avancés la seva marxa reivindicativa. Com és obvi, aquests es van molestar, ja que no només van veure negat el seu legítim dret a manifestar-se, sinó que, a més, van considerar-ho una autèntica provocació: els joves que protagonitzaven la contramanifestació, no van explicar en cap moment els motius de la seva protesta contra la marxa antifeixista i, a sobre, ostentaven llargues porres i armes de foc, alhora que anaven vestits amb equipaments protectors que rebel·laven la seva predisposició a violentar i enfrontar-se amb els manifestants.

Efectivament, així va ser: diverses persones mobilitzades pels col·lectius antifeixistes van ser agredides i van haver de ser traslladades a l’hospital, després de ser atacades en múltiples ocasions pels joves violents de la contramanifestació que les encerclava. A més, després de mantenir la manifestació immòbil durant un parell d’hores, van veure’s amb la potestat de decidir la finalització de la protesta, dissolent-la a cops de porres i empentes.

Mentrestant, els grupuscles feixistes i neonazis van poder homenatjar pacíficament la seva ensenya tacada de sang, cantar els seus himnes excloents, realitzar les seves proclames homòfobes i racistes, així com vanagloriar-se dels genocidis comesos pels assassins més macabres de la història de la humanitat, a qui justifiquen i reivindiquen.

Aleshores, jo em pregunto: on eren les forces d’ordre públic quan se les necessitava? On eren els professionals que paguem entre tots i totes per garantir els nostres drets més legítims?

Quan el socialisme el vam enterrar en vida

2008-07-28T05:03:00.000-07:00

Uns l'han comparat amb una pandèmia vírica d'escala mundial, d'altres de més optimistes l'han qualificat com l'estadi final de l'evolució humana, alguns són partidaris del laissez faire (deixar fer...) per recollir-ne els millors fruits i, d'altres com jo, pensem que cal trobar-ne una alternativa. M'estic referint al sistema capitalista global, a les relacions econòmiques d'explotació, a la política supeditada als interessos d'una minoria, i a la societat cega i consumista d'unes necessitats paradoxalment innecessàries, creades a base de propaganda de masses i d'uniformització cultural, per alimentar la mateixa màquina d'acumulació de capital.

Ja està, ja m'he passat! No, no... Siusplau, no passeu pàgina! Us prometo que no apareixeré als vostres somnis ni em menjaré els vostres fills. Tant sols sóc una bona persona, que estima als seus amics i familiars, i us ben juro que això és totalment compatible amb el fet que sóc un socialista convençut. Socialista? Ah, del PSOE! No, us esteu confonent: he dit que sóc socialista, és a dir, no socialdemòcrata (o social-liberal, depèn de com t'ho miris). Per tant, tinc unes idees i uns valors – els socialistes -. A més, he dit que n'estic convençut, que hi crec fermament. Resumint: que podem descartar qualsevol simpatia meva cap al PSOE. Imagineu-vos cap aquells que ni tant sols fan veure que són d'esquerres o que directament tenen tics filofeixistes. Ui, ui... Ja ens ho temíem: un comunista!!

Bé, fora conyes. Com totes les ideologies, el socialisme és un sistema de valors polítics, socials i econòmics, una visió del món i de les persones. El problema, però, és que declarar-se socialista actualment no està ben vist: et consideren immadur, il·luminat, utòpic... I en el millor dels casos! Perquè molts cops, fins i tot, et poden titllar de totalitarista, dictatorial, stalinista, entre d'altres tòpics molt comuns. Ara, us asseguro que no em sento absolutament gens identificat amb qualsevol d'aquests adjectius. Tanmateix, com he dit, són típics i tòpics i això demostra que alguna cosa s'ha fet malament des de l'experiència històrica de l'esquerra com perquè avui en dia, la ideologia socialista estigui tant mal vista, menystinguda o directament obviada de l'esfera política.

Primerament, penso que l'emmirallament de què ha pecat el moviment socialista durant el segle XX i, encara pitjor, encara avui, en falses experiències pràctiques que han acabat caient pel seu propi pes, han condemnat el socialisme al calaix de sastre, a l'habitació dels mals endreços, de les utopies que han anat apareixent al llarg de la història. I com tot el que acaba etiquetant-se “d'històric”, el socialisme ha tingut la seva pertinent lectura romàntica i la seva visió més aviat catastrofista. Això no sempre és negatiu, sinó més aviat normal i, fins i tot, enriquidor pel debat quan estem parlant d'un esdeveniment passat, de quelcom mort i enterrat. El problema, però, és que tant els catastrofistes – intencionadament – com els romàntics – sense voler-ho – han enterrat el socialisme en vida i, per això, cal que ens afanyem a desenterrar-lo mentre encara respiri.

D'una banda, als romàntics (o nostàlgics, o autoenganyats...) els diria que una cosa l'hem de tenir clara: l'experiència xinesa, soviètica, nord-coreana, etcètera, han estat un autèntic desastre. Aquí, segurament se m'escindirien i crearien un nou partit... Però, siusplau, siguem serioses: les patacades estan per tornar-se a aixecar, reflexionar i aprendre'n! Si el capitalisme només s'hagués basat en esclaus africans als camps de cotó, ara ja no existiria. Si no hagués après a crear decorats democràtics i a explotar més subtilment a la població occidental, emparant-se amb regulacions laborals aparentment justes, no hagués subsistit fins al dia d'avui. El capitalisme ha sabut adaptar-se als canvis socioculturals, o més aviat adaptar la societat i la cultura a la seva pròpia lògica, corregint-se a si mateix al llarg de la història i, per això, està avui en dia ben viu, la mare que el va fer!

D'altra banda, als catastrofistes els advertiria que no considero vàlid que m'argumentin la brutalitat d'Stalin per desqualificar el socialisme, ja que no es pot dir que un pont s'ha construït malament quan el que s'ha fet és una casa. Perquè si acceptéssim aquest argument, podríem entrar al joc macabra, que ja us dic ara que penso evitar, de “nosaltres els comunistes hem causat la mort a menys gent que vosaltres, els capitalistes”. A més, tot i que és cert que va haver-hi algun element positiu a l'experiència soviètica (plena ocupació i alfabetització, millora de les condicions de vida, industrialització...), no m'hi aferraré, perquè cal tenir clar, com deia abans, que el que ha estat no és el que havia de ser. Si no fos així, significaria que Marx escrivia en clau i que només els oportunistes, els narcisistes i els megalòmans sabien desxifrar-lo.

Per tant, deixem de banda les llegendes i no ens enganyem més. Cal treballar per fer reviure del coma profund en què romanen els principis més humans del socialisme: igualtat, democràcia, justícia, solidaritat, comunitat, autodeterminació, cooperació, llibertat col·lectiva... Idees que difereixen de tot el que representa aquest sistema en què vivim, on una minoria s'enriqueix a costa de la misèria de la majoria humana, i que forma les persones en l'egoisme més individualista.

Seguidament, però, apareix el segon problema: trotskistes, maoistes, leninistes, llibertaris... Múltiples ramificacions d'una mateixa ideologia, “xiringuitos de platja”, que després del pecat original del trencament de la Primera Internacional Socialista (AIT) han vist el matís ideològic o tàctic, així com la diferent interpretació de la història, com a motiu de divisió. És realment patètic, vergonyós...

L'avorrit i interminable puritanisme de l'esquerra, la seva fragmentació endèmica i el seu conseqüent sectarisme ha causat una gran desafecció, sobretot, als que com jo no creiem en unes relacions humanes basades en l'explotació i en l'enriquiment personal com a màxima fita vital. Els que no s'han passat a la còmoda cadira de la socialdemocràcia, fins i tot, han plantejat la idea que “algú” hauria de crear una nova ideologia política: ni comunisme ni capitalisme, diuen. Però per què? Quina necessitat hi ha de “crear” una ideologia que contingui les mateixes idees que el socialisme?

Ja ho sé, ja... Tot és qüestió d'etiquetes. Se n'han creat tantes que al final la gent ja no té ganes de posicionar-se: l'esquerra ja cansa, pensen molts... I la veritat és que tenen tota la raó. No en la necessitat de reinventar el socialisme amb un altre nom, si això ja s'ha fet i refet! Sinó que estic totalment d'acord que hem de deixar estar les etiquetes, que més que fer-nos teòricament més conseqüents amb les nostres idees, ens divideixen i ens sepulten a l'anacronisme i la marginalitat política.

Finalment, el darrer problema que tenim al nostre país i a occident en general és el culte a la moderació com si es tractés d'un Déu omnipotent. Actualment, ser de centre és una virtut. En canvi, els antisistemes, són uns extremistes i uns radicals, gent dolenta i violenta, alguns porten barba i d'altres els cabells llargs, normalment van mal vestits i, això sí, són fills de papà que no tenen res més a fer que queixar-se: “vagos y maleantes” que deien al franquisme. I el més divertit (o trist) de tot plegat és que els mateixos que ho proclamen orgullosos de la seva fantàstica maduresa, molts eren els més revolucionaris de l'univers quan eren joves. Però bé, aquest tema ja el vaig tractar a un article anterior.

La qüestió és que la moderació està mal entesa. Quan la gent la invoca, ja sé que ho fa de bona fe. Es refereix a la tolerància, el respecte, l'empatia i a d'altres valors que comparteixo plenament, però que no tenen res a veure amb les derivacions reals dels “moderats” liberals i/o socialdemòcrates, que busquen la continuïtat d'un sistema que no subsisteix precisament amb moderació. Perquè, és moderat enviar tropes a fer una guerra a un país llunyà per interessos econòmics? És moderat esclavitzar infants en una fàbrica de sabates o a una plantació de cacau? És moderat que els nostres governants siguin tirans elegits cada quatre anys? I ho és que Espanya ens negui l'autodeterminació al poble català, o que l'habitatge sigui actualment un privilegi per als joves? Oi que no?

Per això, hem de deixar-nos de prejudicis i entendre la radicalitat en el seu sentit etimològic, en l'aspiració de tallar de soca-rel els mals de la societat en què vivim. Res de moderació hipòcrita! Perquè l'única manera de “moderar” les relacions humanes és precisament soterrar aquest sistema pervers. I això no ens hauria de suposar un problema a un país on el cafè descafeïnat, amb llet desnatada i sacarina l'anomenem, despectivament, un desgraciat. Perquè la moderació, tal com s'entén ara, només pot portar-nos a l'absoluta desgràcia com a humanitat i com a éssers vius en un planeta en perill d'extinció.

En definitiva, digueu-me socialista, o com us vingui de gust: demòcrata, cooperativista, igualitarista, comunista, independentista... Tant se me'n fot! Només aspiro a contribuir en fer renéixer uns valors i unes actituds que crec molt sincerament que rauen en la nostra naturalesa com a éssers humans. Ara bé, no us enganyaré dient que es tracta d'un remei senzill, ni tant sols miraculós o infal·lible, és clar, però segur que a hores d'ara molts ja estareu d'acord amb mi que, com a mínim, aquesta és la direcció cap a la qual hem d'avançar.

Txecoslovàquia: de la integració socialista, a la integració europea

2008-07-28T04:50:00.000-07:00

1. Introducció:

a) Presentació
Durant la Guerra Freda, el sistema internacional estava bipolaritzat en dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), al voltant de les quals s’hi agrupaven diversos estats, conformant dos grans blocs enfrontats. Segons Esther Barbé, això significava que el sistema internacional estava fracturat entre l’est i l’oest, de manera que “els grups d’estats, a un i altre costat de la fractura, es diferenciaven i creaven estratègies d’oposició en tots els terrenys (social, polític i econòmic), a partir de dues bases ideològiques diferenciades (marxisme i liberalisme)”[1]

Però després de la caiguda del Mur de Berlín (1989) i de la dissolució de la URSS (1991), la fractura est-oest ha desaparegut, i el capitalisme – com a sistema econòmic, polític i social – s’ha imposat a nivell global. Així doncs, el sistema internacional de postguerra freda es caracteritza per l’hegemonia capitalista, enfront de la qual només queden alguns nuclis aïllats com Cuba o Corea del Nord, així com altres països com Xina, Vietnam i Laos que estan liberalitzant-se progressivament. També n’hi ha alguns d’emergents com és el cas del “chavisme” a Veneçuela i a d’altres països d'Amèrica Llatina. Tanmateix, ara per ara, no es pot tornar parlar d’un enfrontament ideològic a escala mundial com el que va existir durant la Guerra Freda.

Amb aquest context, les relacions internacionals de l’actualitat s’han passat a definir per la fractura nord-sud; és a dir, entre els països anomenats desenvolupats i les dues terceres parts restants de la població mundial que viu als anomenats països subdesenvolupats. Aquestes relacions, a diferència del sistema de Guerra Freda, són totalment asimètriques, ja que ni es tracta d’una competició entre blocs diferenciats, ni aquests es troben en les mateixes condicions al conflicte. És cert que aquesta fractura ja existia durant l’era del bipolarisme, tot i que no era l'essencial per definir el funcionament que llavors presentaven les relacions internacionals. A més, també cal fer un altre matís en l’afirmació que les relacions entre blocs era simètrica, ja que en termes de creixement i de salut econòmica, el bloc occidental era superior a l’oriental, sobretot durant les darreres dècades del conflicte. Malgrat això, a nivell polític i militar, els dos blocs estaven en similitud de condicions: la possessió de l’arma nuclear i d’una influència geopolítica de llarg abast era un tret comú d’ambdues parts del Teló d’Acer.

Tornant a la fractura nord-sud, aquesta es basa en les relacions econòmiques (comercials, financeres...) que mantenen els països del nord amb els països del sud. Pel fet que són completament desiguals, com he dit, des del corrent teòric estructuralista es parla de centre (minoria desenvolupada) i de perifèria (majoria subdesenvolupada). La imatge que fan servir els estructuralistes per il·lustrar el funcionament d’aquesta fractura entre el nord i el sud és la d’un pop de diversos caps, d’on se’n desprenen els seus respectius tentacles que absorbeixen els recursos naturals, la riquesa i la producció industrial i agrària dels països perifèrics del sistema internacional.

D’una banda, al centre del sistema hi trobem els Estats Units i les altres potències econòmiques que conformen el G7: França, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia (UE), Japó i Canadà, més Rússia (G8). Dins d’aquestes, les seves elits econòmiques i polítiques (classes propietàries dels mitjans de producció, alts càrrecs político-institucionals, alts funcionaris...), des del punt de vista estructuralista, conformen el que s’anomena el “centre del centre”.

Perquè dins del mateix hemisferi nord, tot i consistir a nivell global en el centre del sistema internacional, també existeix el que s’anomena la “perifèria del centre”. Aquesta consisteix en la gran majoria de la població del nord (classes no propietàries dels mitjans de producció, treballadors assalariats...) que, tot i tenir un status socioeconòmic molt superior, com veurem, a la població de la perifèria del sud del sistema, no es beneficia al mateix grau que el “centre del centre” de les relacions nord-sud, i és explotada per les mateixes elits.
D’altra banda, tenim els països del sud: la perifèria del sistema internacional. Seguint la categorització de Robert Rotberg[2], podríem dir que la conformarien normalment els estats fallits (o fracassats), els quals es caracteritzen per l’existència d’una gran tensió sociopolítica i de conflictes entre faccions internes (tribus, religions, narcotraficants...), on el poder estatal es veu molt limitat i és incapaç de controlar les fronteres i la població. Els béns polítics són inexistents, els serveis educatius i sanitaris són privats i les infraestructures i xarxes de comunicació destruïdes. La versió més extrema i anàrquica dels Estats fallits serien els Estats col·lapsats.

Altre cop, des de l’òptica estructuralista, trobem un segment minoritari de la població que forma part del “centre” i el majoritari que conforma la “perifèria”. Aquesta darrera, s’anomena la “perifèria de la perifèria”, pel fet que viu immersa en una pobresa extrema (malalties, fam, manca d’habitatge...) en pro de l’elit privilegiada que consisteix en el “centre de la perifèria”. Així, si al centre del sistema ja existeix desigualtat entre les classes socials, als països del sud aquesta encara és més forta.

Però com he dit anteriorment, no es tracta d’una fractura entre dos blocs enfrontats, posem pel cas, els estats del nord contra els del sud, sinó que, tal com il·lustra la imatge estructuralista abans descrita, hi ha una interconnexió entre els dos hemisferis a través de les respectives elits (o centres de poder). Així, el “centre del centre” i el “centre de la perifèria” cooperen per assolir un major enriquiment, mentre que la població perifèrica es veu subjecte a una depauperació progressiva al nord, i extrema al sud, estant ambdues desconnectades la una de l’altra.

Per què des del període d’entreguerres (keynesianisme) i sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial, amb la crisi socioeconòmica de postguerra i el començament de la bipolarització, es va crear l’Estat del benestar a l’Europa occidental, i es va augmentar la intervenció estatal a l’economia i els serveis públics als Estats Units. Això significa una redistribució de la riquesa d’una forma més equitativa, a través de la implantació de serveis públics universals (educació, sanitat...), de millores salarials (salari mínim garantit...), de drets socials i laborals (subsidi d’atur i de jubilació, dret a sindicació, jornada de 8 hores, vacances pagades...), impostos progressius, etcètera.

D’aquesta manera, la classe treballadora dels països del centre passarà a tenir un nivell de vida acceptable, la qual cosa implicarà la desmobilització de les lluites obreres i sindicals al carrer – aportant estabilitat política al centre del sistema – i a les urnes – incrementant-se en vots els partits de status quo (liberals, socialdemòcrates...) que des de les institucions empararan aquestes relacions econòmiques desiguals –. Un factor més de desmobilització de la classe treballadora i, per tant, de l'esquerra, va ser la caiguda del bloc comunista (1989-1991) i la desvinculació política del comunisme occidental respecte al sovietisme com a aplicació pràctica del marxisme, ja a la dècada dels 60. Aquest desengany ideològic, juntament amb els altres factors ja mencionats, han reduït gairebé a la marginalitat i a pràcticament tot el món, les opcions per crear una alternativa global al sistema capitalista.

Però mentre la “perifèria del centre” creu que no és necessari tornar a creure en una alternativa sistèmica, la “perifèria de la perifèria” es veu sotmesa a unes condicions d'explotació i a un nivell de vida, com hem vist, totalment inhumà. De fet, gran part del sector secundari i la pràctica totalitat del primari de molts països del nord, s'han traslladat al sud, a través de les empreses transnacionals, on disposen d'una mà d'obra barata i d'unes regulacions mediambientals escasses o bé inexistents. Però això no ha suposat, ni molt menys, una millora per la població perifèria, ja que s'han creat vincles de dependència entre els seus països i els del nord, especialitzant-se en un o pocs sectors industrials o monocultius, així com produint part o la totalitat d’un producte que no serà pel seu propi consum, sinó per a l’exportació als països desenvolupats (cafè, sucre, tabac...).

Per això, en aquest treball, vull analitzar el que va ser durant molt de temps l’esperança per a milions de persones que volien un món més just: els països del “socialisme real”. Em preguntaré com es va implantar el sistema socialista, com funcionava, quins avenços va suposar i quins errors es van cometre per acabar desapareixent. Tanmateix, respondre a totes aquestes qüestions estaria fora de l’abast d’aquest treball, ja que necessitaria una font documental molt més àmplia i una extensió més llarga de la que respon els objectius del mateix.

Per aquest motiu, focalitzaré l’anàlisi en Txecoslovàquia, un país que entre la segona meitat del segle XX i a principis del segle XXI, ha passat de formar part del bloc soviètic, a dividir-se en dos estats independents (República Txeca i d’Eslovàquia), actualment integrants de la Unió Europea, que és un dels principals focus del centre del sistema internacional, al ser una gran potència econòmica capitalista.

Caldrà que em pregunti quin paper va jugar Txecoslovàquia dins del bloc comunista i quina va ser la seva evolució des de la instauració del socialisme fins a la restauració del capitalisme. També em preguntaré quines transformacions polítiques, socials i econòmiques s’han derivat de la transició a l’economia de mercat, en què ha millorat i empitjorat la població, i el país (o els dos països actuals), així com quins canvis s’han donat en les relacions polítiques i econòmiques dins de l’Europa central i oriental.

Penso que és molt important revisar la història del comunisme soviètic, ja que va ser el primer cop en la història de la humanitat en què la possibilitat de transformar el sistema capitalista a nivell mundial no era una mera utopia. Després de la caiguda del Teló d'Acer, penso que la història no ha arribat al seu final amb l'economia de mercat, ni amb l'Estat protector, tal com propugnava el nord-americà Fukuyama. No ho penso, primer, perquè la mateixa societat del benestar s'està veient subjecte a una contrareforma neoliberal i, segon, perquè les injustícies per les quals diversos països al llarg del segle XX es van aventurar, amb més o menys encert, pel camí del socialisme persisteixen.

b) Hipòtesi

Segurament, la transició de Txecoslovàquia a l’economia de mercat va ser molt sobtada i, per extensió, traumàtica per al país: entre finals dels anys 40 i principis dels 50 es va implantar un sistema socialista de planificació central, on l’Estat controlava la pràctica totalitat de l’economia nacional, la qual era alhora dependent de la política econòmica de Moscou a través del CAME (Comitè D’ajut Mutu Econòmic). Després de gairebé mig segle de planificació, Txecoslovàquia, igual que la resta de països d’Europa central i oriental – inclosa la URSS –, va passar en pocs anys a una economia de mercat, independent i basada en la propietat privada dels mitjans de producció. Penso que aquesta transformació del sistema econòmic deu haver aportat forces beneficis, però també profunds perjudicis, per a les societats txeca i eslovaca.

D’una banda, crec que cal tenir en compte que, segurament, Txecoslovàquia va tenir més facilitats per restaurar el sistema capitalista que altres països excomunistes, pel fet que era un país industrialitzat, amb una cultura empresarial i un sistema de competència de mercats ja existent abans de la implantació del socialisme.

Primerament, l'economia capitalista deu haver ajudat a racionalitzar la producció de mercaderies – adaptant l’oferta a la demanda –, sense que la pràctica totalitat del sistema de preus i de quantitats produïdes estigui subjecte al control Estatal. Això deu haver fet augmentar la producció i compra de béns de consum, ja que l’economia dels països de planificació central es basava sobretot en el model stalinista de la preeminència de la indústria pesada (armamentística, metal·lúrgica, siderúrgica...), la qual cosa provocava un dèficit de béns per al consum humà, al mancar indústries lleugeres (agroalimentària, càrnia, tèxtil...).

Seguidament, el lliure funcionament del mercat, també deu haver permès adaptar el valor dels béns a l'interior del país amb l'economia mundial, el qual deu haver fet millorar les relacions comercials a nivell internacional. En relació a aquest àmbit del comerç, el fet que Txecoslovàquia hagi perdut la dependència que, com deia abans, penso que devia tenir durant l'era soviètica respecte a la política econòmica de la URSS, com a superpotència mundial i com a potència regional, segurament també deu haver permès la lliure elecció de la política d'importacions i d'exportacions. Això li deu haver permès no limitar-se al comerç amb els països del bloc comunista, i alhora no havent de satisfer el sistema comercial que devia imposar Moscou des del CAME.

Finalment, la transformació del sistema també deu haver impulsat el creixement econòmic, tancant fàbriques obsoletes o improductives, creant-ne de noves, modernitzant les ja existents, etcètera. A més, amb l'entrada de la República Txeca i d'Eslovàquia a la Unió Europea, la situació econòmica dels dos països excomunistes deu haver-se estabilitzat molt, millorant la gran majoria dels indicadors econòmics.

D’altra banda, tot i que Txecoslovàquia hagi tingut, des del meu punt de vista, més facilitats per adaptar-se al nou model econòmic que altres països de tipus més agrari que van desenvolupar la seva indústria durant el període socialista (com la mateixa URSS), penso que, sobretot durant els primers anys de transició, devia haver grans prejudicis per a la població del país.

Primerament, els perjudicis principals de la restauració del capitalisme devien ser l'accentuació de les desigualtats socioeconòmiques, sobretot en les capes més baixes de les societats txeca i eslovaca, ja que a l’hora de privatitzar les indústries estatals, segurament, uns pocs grans propietaris les devien adquirir. Com va passar a Rússia, probablement, gran part de les elits polítiques del Partit Comunista, de la burocràcia estatal, els alts comandaments militars i els principals directius de les grans indústries siderometal·lúrgiques i armamentístiques (el que es coneix com a “Numenklatura”), deuen haver estat els més afavorits per les privatitzacions, de la mateixa manera que també deuen haver ocupat llocs de poder al nou panorama político-institucional.

Seguidament, però, penso que aquestes privatitzacions, no només deuen haver accentuat la desigualtat des del punt de vista dels ingressos i de la capacitat adquisitiva de la població, sinó que els primers anys també deuen haver causat un gran augment de l'atur al ser destruïts múltiples llocs de treball. Aquesta desocupació potser s'ha vist reduïda per l'entrada de noves empreses, transnacionals i multinacionals arribades des d'occident (nord-americanes, europees...), les quals també deuen haver-se beneficiat de les privatitzacions. Tanmateix, això no crec que hagi significat un destacat augment del benestar social, ja que tot i la reducció que penso que ha estat subjecte l'atur dels últims anys, segurament també ha implicat la precarització laboral, ja que les empreses s'han dirigit a aquests països, precisament, per trobar una mà d'obra més barata i unes regulacions laborals i mediambientals més escaces.

Finalment, un altre empitjorament de les condicions de vida deu haver estat conseqüència de la reducció dels serveis públics i les prestacions socials existents als sistemes socialistes, privatitzant-se o degradant-se l’educació, la sanitat i l’accés a l’habitatge, encarint-se el transport públic, reduint-se les pensions, desatenent a la població dependent (gent gran, discapacitats, infants...), etcètera. Per tant, resultant una gran davallada del benestar social i dels indicadors amb què el podríem definir: reducció de l’esperança de vida, augment de la mortalitat infantil, depauperació de les perifèries urbanes, reducció del nivell general d’estudis, etcètera.

Un cop dit això, penso que hem de diferenciar, per motius obvis, els primers anys en què l’economia de mercat ha estat implantada a la República Txeca i a Eslovàquia, ja que totes aquestes hipotètiques conseqüències, segurament es devien accentuar més. En canvi, entre finals dels 90 i principis del nou mil·lenni, afegint-hi l’entrada d’ambdues repúbliques a la Unió Europea (UE), com he dit abans, deu haver-se estabilitzat molt més l’economia i les condicions socials. Tot i així, estic convençut que encara persisteixen certes problemàtiques heretades de l’època comunista, així com de la mateixa transició al capitalisme.

c) Objectius i metodologia d’anàlisi

Els objectius que em plantejo en aquest treball són respondre a les preguntes formulades al primer apartat de la introducció, ratificant o rectificant la resposta general que he formulat anteriorment, a mode d’hipòtesi. Per tant, desenvoluparé en quatre apartats: en primer lloc, analitzaré la història de Txecoslovàquia, des de la seva creació fins a la seva desaparició, detenint-nos especialment als prop de quaranta anys de socialisme.

En segon lloc, caldrà veure quines peculiaritats tenia Txecoslovàquia dins de la regió geopolitica que va representar l’Europa central i oriental (“socialisme real”) i al conjunt del bloc comunista, articulat institucionalment a través del Pacte de Varsòvia (militar), el Cominform (polític) i el CAME (econòmic). Aquest darrer serà el més important d’analitzar, tenint en compte que la base del treball és conèixer com funcionava econòmicament el bloc comunista i quins errors es van cometre per acabar fracassant.

En tercer lloc, analitzaré les ruptures dins del bloc de l’est a partir de la mort de Stalin, destacant la importància de Txecoslovàquia en intentar reformar el sistema socialista, democratitzant-lo i adaptant-lo a les necessitats de txecs i eslovacs. Això també ens ajudarà a entendre els errors que es van cometre, a través de conèixer el que hauria pogut ser el “socialisme amb rostre humà”.

En quart i últim lloc, per tal d’extreure conclusions sobre els avantatges i inconvenients que han resultat del canvi econòmic a Txecoslovàquia, utilitzaré les dades del Banc Mundial i del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, així com diversos articles d'autors crítics.

1. El dilema de la integració

a) Txecoslovàquia: el període d'entreguerres (1918-39)

El 28 d’octubre de 1918, les regions de Bohèmia i Moràvia (Txèquia), d'Eslovàquia i Rutènia[3] van declarar la seva independència de l’imperi austrohongarès, decidint unificar-se en l'estat de Txecoslovàquia. Aquesta declaració d'independència, ja a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i amb una derrota previsible de l'aliança on integrava Àustria-Hongria, serà la primera dels diversos processos independentistes que la succeiran.

D'aquesta manera, es va proclamar la Primera República de Txecoslovàquia, un estat multinacional (format per les nacions txeca i eslovaca), compost per dues importants minories ètniques (alemanya i hongaresa), i situat geogràficament al centre del continent europeu. Aquest fet característic de Txecoslovàquia, serà el causant dels problemes d'integració, tant a nivell nacional, com en l'àmbit regional (geopolític i comercial), a què es veurà subjecte des del primer fins a l'últim moment de la seva existència.

Tal com assenyala Zdenek Suda al seu monogràfic sobre la història de Txecoslovàquia, l'anàlisi del problema de la integració nacional i regional ens permetrà entendre l'evolució històrica de l'estat centreeuropeu: l'alineament futur amb el bloc comunista, la pròpia transformació en una República Socialista, així com la seva divisió final en dos estats independents. De la mateixa manera, veurem com els dilemes nacional i regional seran dues cares del mateix cleavage d'integració, ja que influiran indistintivament tant en política interior com exterior.

D'una banda, a nivell nacional, deixant a part el problema de les minories ètniques, el conflicte entre txecs i eslovacs serà crònic. Tres factors desestabilitzaran les relacions entre les dues nacionalitats unificades en l'estat txecoslovac: primerament, el sol fet que siguin nacions diferents provocarà problemes d'unitat, tant pel què fa a la resistència contra la ocupació nazi, com a l'hora d'instaurar el règim socialista (estratègia política, organització del Partit Comunista, estructura de l'Estat...).

Seguidament, el predomini txec sobre Eslovàquia també suposarà un valor afegit al problema d'integració nacional, a causa del centralisme a la capital de Praga, que mobilitzarà el nacionalisme eslovac (reflectit en l'escissió del Partit Comunista durant la Segona Guerra Mundial i en el profit històric que en trauran tant els nazis com els soviètics).

Finalment, també és important tenir en compte les diferències d'activitat econòmica de les dues nacions, el qual també ens pot portar a entendre el fet que Txèquia, al ser un territori més industrialitzat que Eslovàquia, fos la nació preponderant, abans del socialisme, per ser el motor econòmic del país, i amb el socialisme, per contenir les zones industrials on s'hi concentrava gran part del vot comunista.[4]

D'altra banda, el dilema d'integració regional, segons Zdenek Suda, serà causat per la contradicció entre el que ell anomena “forces objectives” -econòmiques- i “forces subjectives” -polítiques i ètniques-. És a dir, Txecoslovàquia, al ser un estat de l'Europa central, no estava ben bé orientada ni cap a l'oest ni cap a l'est europeu, de manera que tenia un problema d'indefinició de la seva política exterior.

Al moment en què va començar a projectar-se a l'exterior, aquesta divergència estratègica quedà totalment palesa. El 1920, Txecoslovàquia, juntament amb Romania i Iugoslàvia, van formar l'aliança militar coneguda com la Little Entente. Tanmateix, quan Hitler va arribar al poder d'Alemanya el 1933, aquest tractat ja no era estratègicament vàlid per Txecoslovàquia, ja que Alemanya es tractava d'una potència militar que amenaçava des de l'oest, i amb reivindicacions explícites de la sobirania sobre diversos territoris fronterers. A més, tot i que Txecoslovàquia ja havia signat des de 1925 el Tractat d'Assistència Mútua amb França, aquesta aliança no tenia una connexió automàtica amb la Little Entente, menys quan el 1935 s'hi va afegir la URSS, la qual era vista com un enemic potencial pels aliats romanesos.

Per tant, veiem com a nivell político-militar, Txecoslovàquia orientava les seves relacions, tant a l'est (Romania, Iugoslàvia i la URSS) com a l'oest (França), sent Alemanya, i també Àustria, la font d'hostilitat. Però, alhora, cal destacar el fet que amb els seus aliats no mantenia una estreta relació econòmica, mentre que amb els enemics polítics, fins i tot durant el nazisme, existien uns forts vincles comercials. És aquesta la contradicció que explicava anteriorment: el dilema entre les “forces subjectives” i les “forces objectives”, en què Txecoslovàquia no tenia clara la seva forma d'integració regional.

b) Txecoslovàquia: II Guerra Mundial i l'alineament amb la URSS (1939-43)

La decantació estratègica del l'estat centreeuropeu estarà determinada per la conjuntura de la guerra mundial, de la qual en traurà profit a nivell ideològic i tàctic el Partit Comunista de Txecoslovàquia, amb l'objectiu d'enfortir els lligams amb la URSS i d'aconseguir construir una República Socialista. Dos fronts que al principi aniran per separat, però que marcaran en gran part l'alineament final de Txecoslovàquia amb el bloc comunista. També és important contemplar els acords que van prendre les potències aliades (URSS, EUA, França i Gran Bretanya) a les conferències de Ialta i Postdam, ja que es van dividir les zones d'influència política i econòmica dels territoris ocupats per l'Alemanya nazi, un cop alliberats i derrotat Hitler. En aquest cas, Txecoslovàquia formà part de l'àrea d'actuació soviètica, essent finalment alliberada per l'Exèrcit Roig.

El 1938, Alemanya llençà el seu ultimàtum contra Txecoslovàquia perquè li cedís els territoris fronterers que, segons les tesis de Hitler, formaven part de l'espai vital alemany. Ni els aliats de la Little Entente ni França respondran a les agressions militars alemanyes, vulnerant les obligacions del Tractat d'Assistència Mútua. Només la URSS, que d'entrada tampoc intervindrà, a diferència de França, sí que es comprometrà a assistir Txecoslovàquia. Aquest fet serà utilitzat pel Partit Comunista de Txecoslovàquia (PCTE), fundat el 1921, per pressionar al Govern txecoslovac de la necessitat de comptar amb la URSS com a gran aliada, acusant França i, per extensió, al món capitalista, d'haver-los traït.

Perquè després de l'ultimàtum alemany, es realitzarà la Conferència de Munic, on Hitler aconseguirà els seus objectius d'annexionar les regions txeques al sistema de la Gran Alemanya, i crear un estat titella d'Eslovàquia, tot alimentant el nacionalisme radical eslovac i traient profit de la seva manca d'integració a la República de Txecoslovàquia. Per tant, l'estat centreeuropeu serà dissolt després de només 20 anys d'existència. Aquest fracàs del sistema de defensa txecoslovac, però amb el compromís existent per part de la URSS, amb les pressions afegides del PCTE, Zdenec Suda l'anomena “l'efecte Munic”, ja que marcarà el posicionament futur de Txecoslovàquia a Europa.

Tot i que, en aquells moments, el PCTE era una força política més aviat reduïda, ja que havia sofert un gran desgast electoral i en nombre de militància els últims anys del període d'entreguerres, el fet que fos un partit totalment russòfil i obedient a les tesis soviètiques, donava la impressió que era una sucursal de la URSS a Txecoslovàquia. Això, sens dubte, el va beneficiar molt políticament: d'una banda, perquè la majoria no comunista del Govern i el Parlament txecoslovac, també era subjecte de l'”efecte Munic”, contemplant la URSS com a millor aliança estratègica. D'altra banda, la homologació pràctica entre el PCTE i el Govern soviètic, dissuadí les crítiques contra els comunistes, ja que un atac contra el Partit Comunista, significava un atac contra la URSS i, per extensió, un atac contra els interessos nacionals de Txecoslovàquia.

Per això, el Govern txecoslovac a l'exili i el PCTE, es reuniran a Moscou amb les autoritats soviètiques l'any 1943, tot signant el Tractat d'Amistat i d'Assistència Mútua. I no només això, sinó que el Govern txecoslovac, per recomanació directa del Kremlin, també es reunirà amb els comunistes i decidiran el marc polític de postguerra, el qual serà un pas molt important per implantar el sistema socialista a Txecoslovàquia: es formaria un Govern provisional de coalició, integrat per totes les forces polítiques que no haguessin col·laborat amb l'ocupació alemanya, reduint alhora el sistema de partits txecoslovac. Això, donaria més possibilitats al PCTE per obtenir un major suport electoral. A més, també es nacionalitzarien les indústries estratègiques, es reformaria la propietat de la terra i es confiscaria la propietat privada dels que haguessin col·laborat amb el règim nazi. Pel què fa al problema nacional, Txèquia i Eslovàquia es tornarien a unir, i la minoria alemanya seria expulsada del país, fent un intercanvi de població amb Hongria, per també desterrar la minoria hongaresa.

D'aquesta manera, el PCTE es va servir del seu lligam amb la URSS, tot assegurant-se un paper polític d'importància al Govern de coalició de la postguerra, i uns avenços qualitatius per la futura creació d'un estat socialista. Així, veiem com els dos fronts que mantenia oberts el PCTE (geopolític i tàctico-ideològic) van unir-se al final de la Segona Guerra Mundial: si Txecoslovàquia apostava per una estratègia cap a l'est, resultava un avenç pel propi projecte comunista.

Però encara quedava un problema que calia resoldre: la integració nacional, reunificant Txecoslovàquia que havia estat dividida pels nazis. El mateix PCTE va sofrir una escissió durant la guerra, ja que a l'estat eslovac es va crear el Partit Comunista d'Eslovàquia (PCE). Això va causar problemes pels comunistes, ja que el PCE no volia tornar-se a sotmetre al centralisme que sempre havia caracteritzat el PCTE, alhora que l'escissió eslovaca havia treballat de forma autònoma sense influència directa de la URSS, el qual havia originat unes quadres militants de “lliure pensadors”, no subjectes a la línia política imposada per Moscou. Per aquest motiu, es va decidir que el PCE seria un òrgan autònom del PCTE, el qual no fou una gran solució, tenint en compte que el partit no passava a ser federal, sinó que tenia un funcionament molt asimètric: mentre que el PCE representava la regió eslovaca, el PCTE era el representant a nivell local a tot el país, a les regions txeques i a nivell estatal.

c) Txecoslovàquia: el dilema d'integració a la postguerra (1945-48)

Després de l'entrada de l'Exèrcit Roig a Txecoslovàquia i de l'expulsió de les forces d'ocupació alemanyes del país, van començar les tasques de reconstrucció econòmica i política.

L'abril del 1945, el PCTE, juntament amb les forces polítiques no comunistes, van signar el Programa de Kosice, en què es constituí el Front Nacional del Poble Treballador Urbà i Rural: un acord de cooperació entre l'Assemblea Nacional i el Gabinet de Ministres, formant el Govern de coalició que s'havia pactat a les converses del 1943, sense contemplar la possibilitat d'una oposició parlamentària. Tot i que aquest fet era part del projecte comunista, els altres partits van pensar que la reduïda competència partidista també els afavoriria. De fet, el President de Txecoslovàquia serà el líder no comunista, Eduard Benes.

De tots els partits integrants al Front Nacional, sens dubte era el PCTE el que tenia una posició més avantatjosa: a la immediata postguerra comptava amb quaranta mil militants, sent el més nombrós de tots. A més, aquest nombre va incrementar molt més, ja que molts membres i simpatitzants dels partits il·legalitzats (acusats de col·laborar amb el nazisme) van afiliar-se al PCTE – per exemple, molts pagesos i grangers, perquè controlava el ministeri d'agricultura –, així com moltes persones que hi van anar a buscar refugi legal per por que els reprimissin per haver col·laborat amb els alemanys.

També molts oportunistes van anar a parar a les files comunistes, veient que conformaven el partit més poderós, al tenir cobertes les espatlles per la URSS. Així, el PCTE va arribar al milió d'afiliats, esdevenint un veritable partit de masses per primer cop a la història. A més el PCTE, amb sintonia amb les especulacions dels mencionats oportunistes que s'hi van afiliar per treure'n profit personal, va exercir una competència deslleial envers als altres partits, de cara a les eleccions del maig del 1946, ja que l'Exèrcit Roig encara present al país va posar traves a l'activitat política i electoral dels no comunistes.

Fos com fos, el PCTE va ser la formació política del Front Nacional que va treure el major nombre de vots (36% a tot l'estat i arribant al 50% a zones industrials txeques). El Front Nacional, tot i formar-se com un Govern de concentració, les quotes de poder dins del mateix es mesuraven presentant-se per separat a les eleccions els diferents partits que l'integraven. Així doncs, amb aquests resultats electorals, el PCTE guanyaria encara més poder polític.

Tot i que l'estratègia comunista continuava avançant fermament, després del Tractat d'Amistat i d'Assistència Mútua amb la URSS (1943), del Programa de Kosice amb la creació del Front Nacional, de l'elevat nombre de militància i de la victòria a les eleccions, el problema de la integració regional seguia present. El President Eduard Benes tenia el projecte de convertir Txecoslovàquia en un “pont” entre l'est i l'oest europeu. Malgrat que fou una idea efímera, cal tenir-la en compte, coneixent el futur més immediat de llavors (la integració al sistema socialista, a l'est) i el present actual (la integració a la Unió Europea, a l'oest).

Sembla que Benes volia trobar una solució al dilema crònic del país centreeuropeu, el qual potser ara sí que seria possible, però que tenint en compte la conjuntura internacional dels anys 40 i 50, era totalment irreal. Segons Zdenek Suda, hi havia dos factors en contra que convertien aquest projecte en una utopia a contracorrent: d'una banda, el clima internacional hauria d'haver consistit en la mútua tolerància entre les dues superpotències ideològicament antagòniques – EUA i URSS –, quan en aquells moments la tensió s'estava agreujant. D'altra banda, hauria requerit l'abandonament dels postulats revolucionaris per part del PCTE, quelcom difícil tenint en compte, com hem dit, que la seva estratègia s'estava encaminant perfectament.

El “Projecte Benes” va quedar definitivament descartat quan el Front Nacional va rebutjar les ajudes de l'European Recovery Program (Pla Marshall) que oferien els EUA per reconstruir l'Europa devastada per la guerra. Tot i que, fins i tot els comunistes, van donar el seu vot a favor dins del Front Nacional, Txecoslovàquia va haver-hi de renunciar per pressions soviètiques, el 1947. De fet, el vot del PCTE a favor i la coexistència d'una bona relació externa amb la URSS i, paral·lelament, de la idea que l'estat centreeuropeu havia de ser el “pont” entre l'est i l'oest, segons Zdenek Suda, també va ajudar a neutralitzar les crítiques contra els comunistes, en la mateixa línia que durant la guerra: la identificació directa entre el PCTE i la URSS. El mateix autor, fins i tot, arriba a la conclusió que els comunistes txecoslovacs ja s'havien integrat al bloc soviètic molt abans que el propi país.

d) La República Socialista de Txecoslovàquia (1948)

Des de la perspectiva marxista, la situació de Txecoslovàquia per a impulsar la Revolució Socialista era idònia, molt més que no pas ho havia estat la Rússia del 1917.

D'una banda, les “condicions objectives” eren favorables a la construcció del socialisme pel fet que era un país industrialitzat des de feia moltes dècades i, per tant, més a Bohèmia i Moràvia que a Eslovàquia, hi havia un fort contingent de proletariat urbà. Segons la teoria marxista, és aquesta classe social la que ha de liderar la presa del poder polític i econòmic per part de les classes oprimides.

D'altra banda, també eren favorables les “condicions subjectives”, és a dir, l'existència d'un Partit Comunista – segons Lenin, l'avantguarda del proletariat que ha de guiar-lo durant el procés revolucionari – i, a més, de masses i amb un fort suport electoral. A més, el PCTE havia pogut mantenir durant dècades una activitat política estable i legal, competint a un sistema pluripartidista “liberal-burgès”, alhora havent una societat civil activa – en associacions voluntàries o en sectorials juvenil, feminista o sindical del propi Partit –.

Per tant, des del punt de vista del materialisme dialèctic, les contradiccions que s'originen entre l'existència d'una massa crítica de població organitzada a través del moviment comunista, i d'un partit que el lideri, i d'una democràcia liberal econòmicament desenvolupada i, per tant, amb una important acumulació de capital en mans d'una burgesia sòlida i organitzada, ha de portar necessàriament a la Revolució Socialista.

A més, cal remarcar que, no només en el cas de la URSS, sinó també a la gran majoria de països on fou implantat el socialisme, enlloc es donaven unes condicions tant favorables com a Txecoslovàquia per al triomf de la Revolució (potser amb l'excepció de la RDA o Polònia, però amb un processos molt diferents). Segurament, això marcarà molt el futur del país durant l'era comunista – un pes important dins del bloc, temptacions d'autonomia, diferències respecte als altres països... –, així com en la transició a l'economia de mercat l'última dècada del segle XX, amb unes conseqüències menys traumàtiques que a d'altres països sotmesos a processos similars.

Així, el 1947 el PCTE va comunicar que a les eleccions convocades pel 1948 pretenia obtenir la majoria absoluta al Parlament. És a dir, com a partit revolucionari, pretenia prendre el poder absolut per transformar Txecoslovàquia en una República Socialista. Tot i que les enquestes més aviat preveien que el PCTE aniria a la baixa, els fets es van precipitar després d'una polèmica dins del Front Nacional, l'anomenada “crisi de febrer”, quan els ministres no comunistes van abandonar el Govern, volent forçar unes eleccions precipitades, sabent que tenien el suport del President Eduard Benes.

Però contràriament a les expectatives dels partits no comunistes, el PCTE no va convocar les esperades eleccions. Primer, el nou ministre d'informació va posar els mitjans de comunicació oficials al servei del Partit, tot donant la seva pròpia versió de l'anterior crisi governamental. Segon, el ministre d'interior – seguretat – va ordenar a la policia la detenció de diversos representants no comunistes i el tancament de les editorials dels seus diaris. Tercer, el Moviment Sindical Revolucionari va convocar una vaga general. Quart, el President Benes es va veure obligat a omplir els càrrecs vacants del Gabinet de Ministres, sent ocupats per organitzacions sectorials comunistes i tenint-hi majoria absoluta el PCTE, el qual va proclamar “el Front Nacional Renovat”. Cinquè, es van crear els “Comitès d'Acció” que, sota l'acusació típicament soviètica “d'alta traïció” o “d'enemics de l'ordre democràtic popular”, van purgar diferents diputats del Parlament, científics, intel·lectuals, professors, etcètera. Sisè, es van nacionalitzar totes les indústries amb més de 50 treballadors, així com els petits negocis considerats “de vital importància”, impulsant la col·lectivització del sector agrari.

D'aquesta forma, amb molt poc temps, el PCTE havia aconseguit fer la “Revolució Socialista”, que més aviat era un cop d'estat. Tanmateix, tal com s'havia estipulat feia un any, el 1948 es van convocar eleccions parlamentàries. La diferència amb les anteriors era que només hi havia una llista, la del Front Nacional Renovat i, a més, sense possibilitat de votar els partits que en formaven part. L'única alternativa era el vot en blanc.

Els resultats van ser del 86,6% dels vots a favor del Front Nacional Renovat, el qual proveïa als comunistes de la majoria absoluta que desitjaven per governar. Segons Zdenek Suda, aquests resultats electorals, comparats amb els de les eleccions consecutives, sobretot a partir dels anys 50, van mostrar que la veu de l'oposició no comunista encara era perceptible, ja que més tard, els vots oficialistes serien propers al 100%.

El 9 de maig del 1948, l'Assemblea Nacional de Txecoslovàquia va aprovar la nova Constitució. Malgrat que el país ja era, pròpiament dit, un estat socialista, la legalitat constitucional diferia molt de la Constitució soviètica, ja que conservava encara aspectes de la democràcia liberal, com les eleccions periòdiques i les institucions polítiques. A més, tampoc es feia referència explícita de la posició privilegiada que ocupava el PCTE dins del poder estatal, ni emparava legalment la repressió succeïda a partir de la crisi de febrer.

Tanmateix, el President de la República, l'últim alt líder polític no comunista, va negar-se a signar la nova Constitució, ja que va considerar que hi havia “diverses clàusules antidemocràtiques”. Seguidament a la seva dimissió, fou substituït pel comunista Gottwald. Zdenek Suda considera que és en aquest moment quan podem donar per finalitzada la transformació de Txecoslovàquia en una República Socialista, integrada totalment al bloc comunista de l'est.

2. Les relacions econòmiques socialistes

a) El model econòmic socialista

Tal com assenyala Stanislaw Wellisz al seu llibre The Economies of the Soviet Bloc, les diferències entre el sistema socialista i el capitalista no es limiten al fet que, al primer, el mercat sigui planificat i, al segon, sigui lliure, sinó que les diferències són molt més profundes. Perquè a les economies capitalistes també hi pot haver un elevat grau d'intervenció pública al mercat, com és el cas de l'Estat del Benestar, sobretot als països nòrdics, o en l'elevat nombre d'empreses de propietat Estatal a molts països europeus.

Tot i així, al model econòmic socialista la pràctica totalitat dels mitjans de producció són de propietat col·lectiva; és a dir, en comptes de pertànyer als individus són patrimoni de tota la societat i, per tant, l'activitat econòmica que se'n deriva no té com a finalitat l'enriquiment personal, sinó la satisfacció de les necessitats socials del país. Per tant, la propietat privada no existeix o, en tot cas, està molt limitada a certs sectors (com petits agricultors o artesans).

Això, a la pràctica, s'ha traduït en la propietat Estatal dels mitjans de producció, nacionalitzant la indústria i col·lectivitzant l'agricultura, de manera que l'Estat esdevé l'encarregat d'interpretar la demanda – necessitats existents – i calcular l'oferta – determinar la producció – a través del control gairebé total de l'activitat econòmica.

El principi organitzatiu de l'economia socialista consisteix en el sistema de planificació central. Per explicar-ne les característiques, em basaré en el model soviètic, ja que tal com assenyala el “Servicio de Estudios Económicos del Banco Exterior de España”, al llibre Economia de la Europa del Este, no es pot parlar de diversos models d'economia socialista, ja que “el sistema de planificació de l'URSS consisteix en el marc institucional bàsic de l'activitat econòmica de tot el bloc socialista, doncs els països de l'Europa de l'Est – excepte Iugoslàvia – segueixen la guia marcada pel mateix.”

Això sorgeix de la doctrina Stalin del “socialisme en un sol país”, on només podia existir una única interpretació del marxisme-leninisme i, per tant, un únic model d'organització institucional. Per tant, tret de les diferències d'algunes terminologies i dels diferents graus de centralització, amb l'anàlisi del model soviètic de planificació en tindríem prou per explicar el funcionament de l'organització econòmica de tots els països socialistes en general o, almenys, dels que estaven, com Txecoslovàquia, sota l'òrbita de la URSS, que són els que ens interessen per aquest treball.

Així doncs, la planificació central s'articula a través del Pla, que és l'instrument fonamental de la política econòmica socialista. El Pla consisteix en un “document on es preveuen i s'ordenen periòdicament les produccions requerides per satisfer les necessitats de la població”. Alhora, en deriven les Directius Generals, que es descomponen en una sèrie de normes dirigides als agents econòmics socialitzats. Per tant, el Pla no és només una recomanació, sinó que és un document on hi figuren normes imperatives, d'obligat compliment. Primer eren Plans Quinquennals, però després es van crear Plans Anuals per redirigir a curt termini la gestió de l'activitat econòmica i reorientar els objectius marcats pel Pla a llarg termini.
El procés d'elaboració del Pla consisteix, bàsicament, en tres fases: primerament, el Govern elabora un “programa preparatori” on s'hi estableixen les línies mestres que haurà de seguir, objectius i tendències. Seguidament, la institució encarregada de la planificació – Comissió Estatal de Planificació a Txecoslovàquia – realitza un estudi on es determina el procediment que regirà el Pla per assolir els objectius proposats. Finalment, el Consell de Ministres – constituït d'un ministeri per cada sector econòmic – i el Partit Comunista són els encarregats d'aprovar finalment el Pla.

La planificació central, basada en el principi leninista del “centralisme democràtic”, on els òrgans inferiors se subordinen estrictament als òrgans superiors, atorga un important paper a l'Administració de l'Estat. Aquesta és l'encarregada d'organitzar les relacions entre els diferents agents econòmics pel compliment del Pla, supervisant i avaluant la seva execució, desenvolupament i resultats. Això implica la creació d'una complexa estructura burocràtica, que originarà, segons el “Servicio de Estudios Económicos del Banco Exterior de España”, una nova casta social privilegiada formada per les elits funcionarials.

Tot i així, segons el discurs oficial, els objectius fonamentals dels Plans són els d'igualar i augmentar progressivament el nivell de vida de la població, satisfent les creixents necessitats socials, així com, tal com indica Sanislaw Wellisz, el d'assolir la plena ocupació – una diferència essencial amb el capitalisme, segons la teoria marxista, on sempre hi ha un “exèrcit de treballadors de reserva” que no disposa d'ocupació laboral –. Per complir aquestes finalitats estructurals, s'articulen objectius intermedis més conjunturals per orientar l'evolució econòmica cap a la consecució de les previsions marcades al Pla i, alhora, es determinen les mesures necessàries: industrialització forçosa, diversificació...

Però en realitat no hi ha un Pla únic, sinó que el sistema de planificació econòmica es basa en un gran complex de Plans periòdics interconnectats. A Txecoslovàquia, el Pla Central es descompon en Plans Sectorials i, aquests, en Plans propis de cada empresa. A més, els Plans no es limiten a determinar la quantitat de producció, sinó que també estableixen el sistema de preus, els salaris per cada categoria laboral, el comerç exterior, etcètera.

En primer lloc, els preus d'una economia socialista, no es regeixen per l'oferta i la demanda, com al capitalisme, sinó que són fixats per l'Estat, ja que tenen la única finalitat de distribuir els béns i serveis produïts i determinar la planificació econòmica. Inicialment, els preus només es calculaven a partir del cost social de la producció, el qual causava una excessiva rigidesa que provocava grans diferències entre els preus del mercat interior amb els del mercat mundial, causant un efecte negatiu al comerç exterior.

En segon lloc, els salaris són una quantitat monetària que ha de correspondre al producte social del treball. Aquests, consisteixen en uns ingressos personals pel treballador i alhora un instrument per determinar els costos de la producció. El sistema salarial establert per la planificació central es determina segons el sector de producció, la categoria laboral del treballador i el tipus de treball realitzat.

En tercer lloc, el sistema financer socialista estava bastant restringit, ja que es tenia la concepció del diner com una mera eina de registre i de comptabilització per facilitar l'administració i el control de la producció i la distribució planificades per l'Estat. Només es podia utilitzar lliurement en aquells sectors que encara restaven en mans privades, com és el cas d'una petita part de l'agricultura a Txecoslovàquia. La concepció teòrica era que el diner havia de desaparèixer al culminar el procés de construcció socialista: el comunisme.

Com veurem, el sistema econòmic socialista de planificació central va ser reformat diverses vegades, després del període stalinista, des de diferents àmbits, per tal de corregir els problemes derivats de la rigidesa, la burocratització i l'excessiva centralització del sistema. Així, s'intentarà descentralitzar la planificació econòmica, donant major autonomia a les empreses i als seus directius, alhora que establint sistemes d'incentius per millorar la productivitat, així com liberalitzant relativament l'economia amb la introducció del concepte de benefici, intentant racionalitzar la producció, adaptant-la a la demanda real, i tractant d'igualar els preus del mercat interior amb els de l'exterior.

b) El sistema socialista mundial: estructures d'integració

L'alliberament dels territoris ocupats per Alemanya per part de l'Exèrcit Roig, i les zones d'influència acordades i repartides entre les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial, als Tractats de Ialta i Postdam, van condicionar molt la integració de Txecoslovàquia i de la resta de països de l'Europa de l'Est al sistema socialista mundial.

La prova d'això és el fet que tots els països europeus alliberats per la URSS no només van adoptar punt per punt el sistema socialista soviètic, tant a nivell polític com econòmic, sinó que a més es van sotmetre a la seva òrbita com a Estats titelles. En canvi, altres països que també van esdevenir socialistes, com Albània i Iugoslàvia, pel fet que van ser alliberats per la pròpia resistència interior, van desmarcar-se ràpidament del naixent bloc comunista.

La nova política de bloc va quedar palesa el 1947 quan la URSS va rebutjar el Pla Marshall i va pressionar als seus aliats europeus de l'est perquè fessin el mateix, mentre que entre el 1945 i el 1946, tant Txecoslovàquia, com Polònia i Iugoslàvia encara havien pogut beneficiar-se de l'ajuda concedida per la UNRRA (United Nations Relief and Rehabilitation Administration).

Com a alternativa, la URSS va haver de fer un gran esforç per ajudar les noves democràcies populars a impulsar el procés de reconstrucció de postguerra, concedint crèdits en espècies (cereals i béns d'inversió), acords de crèdit i la condonació de la meitat de les reparacions de guerra a Romania i Hongria. Segurament, les motivacions de la URSS per a la reconstrucció d'Europa de l'Est i de la industrialització dels països més endarrerits, són similars a les que van tenir els EUA a l'hora d'impulsar el Pla Marshall: tenir aliats solvents per poder enfortir la seva economia i alinear els aliats dins de la seva àrea d'influència.

El procés d'integració socialista, Zdenek Suda el defineix com una integració vertical, on la URSS exerceix el seu paper com a potència hegemònica, imposant unes estructures polítiques, militars i econòmiques per a exercir una major influència sobre els països de la seva òrbita.

Primerament, a nivell polític, es va fundar el Kominform (1947) que, tot i que en principi era per a la coordinació dels diferents Partits Comunistes, va esdevenir un veritable instrument de política exterior soviètica. La URSS volia influir en el desenvolupament polític, afavorint la imitació de l'estructura institucional i, fins i tot, de l'organització interna del Partit, al model soviètic. El Kominform es va dissoldre oficialment el 1956, després de la mort de Stalin.

Seguidament, a nivell econòmic, es va crear el CAME (1949) que tenia la intenció de coordinar les polítiques econòmiques i les planificacions centrals de les economies socialistes. Novament, la URSS també volia influir en l'economia domèstica de les democràcies populars, assegurant-se que imitessin el model econòmic soviètic al peu de la lletra.

Finalment, a nivell militar, les democràcies populars i la URSS van signar el Tractat de Varsòvia (1955), adaptant l'organització militar i policial soviètica a tot el bloc – fins i tot homologant l'armament i l'estètica dels uniformes –, per assegurar la dependència estratègica dels europeus de l'est respecte a la URSS.

Tanmateix, com veurem, l'existència d'aquests òrgans, durant l'època stalinista, va ser una pura formalitat, ja que la URSS sempre va prioritzar les relacions verticals centrípedament bilaterals, tal com les anomena Zdenek Suda, contraposant-les a les relacions horitzontals perifèricament bilaterals. És a dir, Stalin no volia que els països del bloc es relacionessin de forma igualitària i fossin totalment sobirans, ni pel què fa a les relacions amb la URSS, ni a les relacions entre les democràcies populars.

Pel contrari, Stalin seguia la doctrina del “socialisme en un sol país” que havia de significar la submissió dels estats socialistes europeus per enfortir la URSS, a través d'una sobirania limitada i d'una única possibilitat d'interpretar el socialisme, tal com hem vist anteriorment. Per això, les relacions bilaterals havien de ser sempre favorables a la URSS, ja que es considerava que els països del bloc havien d'estar al servei dels seus interessos econòmics, polítics i estratègics.

D'aquesta manera, les relacions dins del bloc es basaven en una forta dependència política i estratègica – provocada deliberadament – cap a la URSS, amb uns paràmetres de desenvolupament i de funcionament intern molt influenciats pel model soviètic, una desvinculació conjunta de la majoria d'institucions econòmiques d'àmbit mundial, i la “disciplina de bloc” dins dels òrgans internacionals com la ONU.

c) El Consell d’Ajuda Mútua Econòmica (CAME)

- La fundació del CAME
El 21 de gener del 1949, es va fundar el Consell d'Ajuda Mútua Econòmica (CAME), un organisme coordinador del comerç exterior dels països socialistes i d'ajuda econòmica i col·laboració científico-tècnica. Segons el Servicio de Estudios Económicos del Banco Exterior de España, la creació del CAME va ser fruit d'una sèrie de motivacions internes i externes de la URSS.
D'una banda, les motivacions externes derivaven del context sociopolític mundial de progressiva bipolarització, el qual requeria enfortir els vincles polítics i econòmics del bloc. A més, els EUA, seguint la mateixa lògica estratègica, va prendre la iniciativa impulsant el Pla Marshall que implicava la creació de l'Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE), alhora que bloquejant el comerç amb les noves democràcies populars. Per aquest motiu, la URSS va respondre amb la creació del CAME.

D'altra banda, les motivacions internes van ser condicionades per la voluntat de la URSS de consolidar el sistema econòmic socialista als països de l'Europa de l'Est, tenint en compte el context de necessària reconstrucció de postguerra i dels diferents nivells de desenvolupament dels països de la regió.

Els principis fundacionals del CAME establien, contra la tendència de la política exterior stalinista abans descrita, un sistema d'integració horitzontal, al reconèixer: primer, la sobirania nacional dels països membres, configurant-se com una organització intergovernamental on els Estats no cedien parcel·les de sobirania en matèria econòmica (per tant, s'evità la creació d'una organització supranacional). Segon, el reconeixement de la igualtat de drets entre membres, el qual es traduïa en un vot per Estat, independentment de la seva extensió o nivell de desenvolupament econòmic. Tercer, el principi d'interès que establia que les decisions o recomanacions del CAME no eren vinculants, sinó que els Estats podien no aplicar-les en el cas que vulneressin els seus interessos nacionals (semblant a l'opting out de la UE, com per exemple Gran Bretanya respecte a la Unió Monetària). A més, els Estats manifestament interessats, havien de prendre les decisions per unanimitat (dret a vet). Finalment, el quart principi era el d'avantatges mutus, és a dir, la preeminència de l'ajuda mútua i de l'interès comú dels països membres.

- L'organització institucional del CAME
Com he assenyalat abans, segons Zdenek Suda, la doctrina Stalin de la sobirania limitada consistia en la creació d'un sistema d'integració vertical centrípedament bilateral, és a dir, que la URSS prioritzava les relacions comercials bilaterals i asimètriques per benefici propi. En el cas del comerç entre repúbliques socialistes, es duia a terme el que s'anomenava “triangle comercial”: la URSS estipulava el preu de compra a un país, venent-lo a un tercer, tot establint també el preu de venda. (Per exemple, la URSS determinava el preu del tabac que comprava a Romania i el preu pel qual li venia el mateix producte a Txecoslovàquia).

Tanmateix, el CAME establia un model de relacions de tipus més horitzontal i multilateral, el qual divergia de les tendències d'integració que regien la política exterior i comercial soviètica d'aleshores. Per això, el CAME va tenir dos problemes: d'una banda una gran debilitat estructural, al sofrir un baixa institucionalització: ni tenia organismes propis ni funcions específiques, alhora que no tenia capacitat de decisió vinculant. D'altra banda, va restar pràcticament inactiu durant els primers deu anys de la seva existència (1949-1959), basat únicament en la coordinació dels plans de comerç exterior, sempre complementats per acords bilaterals.

Després de la mort de Stalin (1953), amb Khruixev a la presidència de la URSS es va començar a donar importància al CAME, tot aprovant els seus Estatuts el 1959. Així, es van crear tres tipus d'òrgans: primerament, els òrgans principals eren la Sessió del CAME (anual i funció deliberativa) i el Comitè Executiu (sessió trimestral i funció executiva). Seguidament, els òrgans delegats eren les Comissions Permanents (organismes especialitzats de treball per aplicar les decisions de la Sessió del CAME) i el Secretariat (que tenia la funció d'organitzar les Sessions, presentar un informe anual sobre l'activitat del CAME i representar la regió a nivell internacional). Finalment, els òrgans connexos eren el Banc Internacional de Cooperació Econòmica (gestió de les ajudes al desenvolupament), el Banc Internacional d'Inversions (gestió de la inversió exterior), etcètera.

- La divisió socialista internacional del treball del 1961
Al marc de la 15a Sessió del CAME reunida a Varsòvia, Khrutxov va engegar una proposta molt ambiciosa per aprofundir a la integració socialista, refermant la seva convicció ja demostrada el 1959 amb l'impuls dels Estatuts del CAME, d'acabar amb les relacions d'integració vertical que havien caracteritzat el període stalinista.
Així, es va proposar el projecte de la Divisió Socialista Internacional del Treball, impulsant el paradigma supranacionalista – fins llavors rebutjat per Stalin – dins del CAME, per assolir coordinar la planificació dels estats socialistes, especialitzant-se cadascun d'ells en un tipus de producció industrial o agrària. D'aquesta manera, cada país s'encarregaria d'aquell sector de producció que li fos més propici, transferint la infraestructura que fins aleshores s'havia destinat a sectors menys idonis per les condicions del país, a un altre on sí que ho fossin.

Aquest projecte va ser aprovat per Txecoslovàquia, ja que es creia que els països industrialitzats es beneficiarien de la seva aplicació en major mesura, mentre que els estats més agraris com Romania van rebutjar-lo.

- El Programa complex del 1971

El Programa complex del 1971 va consistir en una reforma del CAME, per tal de millorar les relacions de cooperació entre els països del bloc, enfortir les economies socialistes dins del mercat mundial, incrementar el nivell tècnic i científic i millorar el nivell de vida de la població. Per això, calia atorgar major importància al CAME, com a mecanisme d'integració horitzontal i de relacions multilaterals. Es buscava, a més, la descentralització i la flexibilització del sistema.

La integració econòmica socialista es basaria en una estratègia que seguiria tres fases: primerament, la formulació conjunta de previsions econòmiques a llarg termini; seguidament, la cooperació en la formulació dels Plans Quinquennals; finalment, la cooperació conjunta als Plans Anuals. Per tant, es tractava d'intensificar la coordinació gradualment, des de la cooperació a llarg termini fins a curt termini, quan ja s'hauria assolit un major grau d'integració.

d) El paper de Txecoslovàquia dins del bloc

Txecoslovàquia, tot i només contenir un 4% de la població total de l'Europa socialista, era un país altament industrialitzat i un dels més avançats del CAME. Alhora, posseïa una de les rendes per habitant més altes de l'Europa de l'Est, fins i tot superior a la URSS, amb un volum d'exportació i d'importació molt elevat i amb un endeutament exterior quasi nul fins el 1976. Per tant, l'economia txecoslovaca era una de les més estables del sistema socialista mundial.

Txecoslovàquia sempre havia estat un país que exportava gran part de la seva producció, però amb la seva integració dins del bloc socialista, els intercanvis comercials amb la URSS van augmentar vertiginosament. El 1950, el comerç txecoslovac dirigit a la URSS consistia en un 169% respecte al valor registrat el 1948, any en què el Partit Comunista va irrompre al poder. A més, el ritme de concentració del comerç exterior cap a la URSS va continuar augmentant, arribant al 31% del volum total d'exportacions el 1957.

La producció es basava sobretot en el sector metal·lúrgic i automobilístic (els cotxes Skoda), la major part de la qual era exportada cap a la URSS.

3. La via txecoslovaca al socialisme

a) La doctrina Stalin: el Desenvolupament Socialista Intensiu (1950-54)

Amb Gottwald al capdavant de la República de Txecoslovàquia, va començar el procés del desenvolupament socialista intensiu, en què la república centreeuropea va transformar la seva estructura política, social i econòmica en la d'un país socialista i, més concretament, soviètic.

En primer lloc, es va produir el procés d'uniformització, en què Txecoslovàquia va implantar el sistema de planificació socialista central, nacionalitzant les principals indústries, però també els petits negocis (perruqueries, restaurants, indústries de serveis...), així com impulsant el Primer Pla Quinquennal del 1949. Tot i que l'economia txecoslovaca precomunista s'havia basat tant en la indústria pesada com en la lleugera, es va seguir el model econòmic stalinista, que preveia un creixement d'un 93% el sector metal·lúrgic i d'un 100% el de maquinària pesada. En total, la indústria pesada – després de la revisió del Pla de 1951 – havia de créixer un 80% en detriment de la indústria lleugera.

En segon lloc, es va emprendre el procés d'assimilació, en què es va reformar el sistema escolar per introduir-hi l'ensenyament de la ideologia oficial marxista, es van malmetre profundament les relacions amb l'Església, es van dissoldre les associacions voluntàries unint-les en Unions Nacionals per cada matèria (per exemple, Unió Nacional d'Escriptors), es va aplicar la censura prèvia a la premsa i a la literatura, es va nacionalitzar la indústria cinematogràfica i els mitjans de comunicació de masses (ràdio i televisió) i es van reestructurar l'exèrcit, la policia i el sistema judicial per posar-los al servei del PCTE.[5]
En tercer lloc, es va produir una onada repressiva: segons el discurs oficial, “posar la justícia al servei de la Revolució Socialista”, perseguint la oposició no comunista, es va reduir la militància del partit, que havia arribat a dos milions i mig d'afiliats – el segon Partit més gran després del PCUS[6] –, es van reprimir i executar militants comunistes i es va modificar l'estructura del PCTE per adaptar-lo al model del PCUS.

Per tant, a part de reprimir la dissidència no comunista, l'onada repressiva coneguda com “les Grans Purgues” dels anys 50, sobretot tenien l'objectiu de canviar el lideratge del PCTE, per militants més joves, de la mateixa manera que ho havia fet Stalin anys enrere. De fet, moltes de les purgues van ser dirigides directament des de Moscou com, per exemple, l'execució del Secretari General del PCTE Rudolf Slánský.

b) La desestalinització de Txecoslovàquia

El 1953 va morir Stalin i al cap de tres anys, el 1956, es celebrà el XX Congrés del PCUS on, el nou President soviètic, Khruitxov, va denunciar els crims de Stalin i el culte a la personalitat, iniciant un procés de desestalinització que, tal com hem vist abans, repercutiria al CAME, atorgant més independència als països socialistes, acabant amb la doctrina stalinista de la sobirania limitada.

Tot i així, a Txecoslovàquia els canvis van trigar encara uns quants anys a donar-se mentre molts països del bloc començaven a introduir reformes i la mateixa URSS mostrava un canvi d'actitud en política exterior com, per exemple, amb la proposta de la Divisió Socialista Internacional del Treball (1961).

Després de l'execució del Secretari General Slánský i de la mort del President Gottwald, el nou líder del PCTE i del país va passar a ser Antonin Novotný. És important el fet que, per primera vegada, el President de Txecoslovàquia, no només era membre del PCTE, sinó que n'era el màxim lider, de manera que quedava definitivament consolidat el sistema de Partit-Estat, tal com l'anomena Zdenek Suda.

Novotný, contràriament a les tendències del bloc socialista, va continuar amb les dinàmiques de l'etapa del desenvolupament socialista intensiu, amb la repressió política, amb la persistència de polítiques dogmàtiques i, fins i tot, amb la proliferació de símbols d'homenatge a Stalin com la gran estàtua dedicada al brutal líder soviètic inaugurada l'1 de maig del 1955 a Praga.

- Primera onada de desestalinització
Tot i que al X Congrés del PCTE (1954) va vèncer la línia conservadora, les bases del Partit van pressionar als seus líders perquè convoquessin un Congrés Extraordinari, arran del ressò que havia produit el XX Congrés del PCUS entre la militància comunista de base. D'aquesta manera, el 1956, es va celebrar la Conferència Nacional del PCTE on es va impulsar la primera etapa de desestalinització a Txecoslovàquia: creació d'una comissió especial d'investigació dels judicis polítics, la qual només va anunciar irregularitats en les acusacions de “titoïsme” - fent referència al Mariscal Tito, líder de Iugoslàvia, dissident del bloc socialista i enemic declarat de Stalin –. També es va destituir el ministre de seguretat i de defensa. Tot i que fou una obertura molt modesta, es va demostrar que començava el procés de renovació política instigat per Khruitxov.

Tanmateix, el 1960, Novotný va continuar impulsant polítiques stalinistes, culminant el procés de col·lectivització agrícola fins al 90% del sector integrat al sistema de Cooperatives Agràries (fins aleshores només hi havia un 50%), eliminant els últims vestigis de petits negocis privats i imposant el control del PCTE al camp intel·lectual i religiós. A més, es va redactar una nova Constitució on, per primer cop, Txecoslovàquia tenia la denominació oficial de “República Socialista”, alhora que es va limitar l'autonomia eslovaca i es van copiar fragments sencers de la Constitució stalinista del 1936.

- Segona onada de desestalinització
El 1961, Txecolosvàquia va haver de fer front a una crisi de desacceleració econòmica, reflectida també en el fracàs del III Pla Quinquennal (1959-63). Arran de la crisi es va decidir planificar l'economia a curt termini a través de Plans Anuals. A més, va sorgir dins de les elits del PCTE un corrent de desestalinització econòmica amb tendències liberalitzadores reforçades després del XXII Congrés del PCUS, on es va afirmar la doctrina de Khruitxov.

Així, al llarg d'aquest any es va eliminar la simbologia stalinista, canviant noms de carrers i retirant l'estàtua de Stalin a Praga. També es va crear una nova Comissió Especial d'investigació dels judicis polítics, emetent un informe el 1963 on es proclamava que tots els condemnats eren innocents: decret de rehabilitació dels presos polítics, dimissió del representant de l'Estat i del PCTE als judicis, es va desmentir l'existència d'un suposat “nacionalisme burgès eslovac” a partir del qual s'havien reprimit líders comunistes del PCE[7], es van purgar membres de la vella guàrdia del PCTE i es van rehabilitar parcialment els líders comunistes reprimits a les Grans Purgues dels anys 50.

Al XII Congrés del PCTE es va aprovar l'existència de veus crítiques als diaris, sobretot a les revistes intel·lectuals i literàries. Però el gran canvi va arribar a partir del 1966, amb el XIII Congrés del PCTE, quan es va acordar la legislació d'una nova llei de premsa on es va legalitzar la llibertat d'expressió.

També es va impulsar el Nou Model Econòmic, on es reconeixia la llei de l'oferta i la demanda i el principi de benefici (liberalització), es van flexibilitzar els mètodes de planificació central (només hi haurien Plans Quinquennals per la indústria pesada, matèries primeres i energia, per la resta, Plans Anuals), es va modificar el sistema de preus sotmetent-los a la situació del mercat – només fixant-se els preus dels sectors estratègics i dels béns de primera necessitat –, es van afegir incentius per augmentar la productivitat, es va reformar el sistema salarial segons el grau de formació i el PCTE va perdre el monopoli econòmic.

Tot i així, Novotný va intentar una contrareforma i va impulsar una onada repressiva inesperada contra les publicacions crítiques dels intel·lectuals txecoslovacs, així com la reforma de la Llei de Premsa el 1967 on es tornava a la censura. Però al IV Congrés de la Unió Nacional d'Escriptors es va realitzar una crítica oberta al règim socialista, el qual va significar un enduriment de la repressió contra els escriptors crítics que havien parlat al Congrés: sancions directes, supervisió Estatal del diari de la Unió d'Escriptors i, finalment, dissolució de la Unió d'Escriptors a nivell nacional, dividint-la regionalment per poder sotmetre-la a un control més rigorós.

El setembre de 1967, el Comitè Central del PCTE es va reunir en sessió plenària i va avaluar la crisi amb els intel·lectuals, on una gran part dels líders del Partit van considerar que era una petita mostra de la profunda crisi que vivia el moviment comunista de Txecolosvàquia, acusant a Novotný de mala gestió econòmica en la lenta implementació del Nou Model Econòmic. Per això, a la reunió del Comitè Central del desembre del 1967, els partidaris de les reformes econòmics i altres crítics van proposar que Novotný només fos president, abandonant el càrrec de Primer Secretari del PCTE.

Novotný s'hi va oposar i va convidar a Brejnev (nou President de la URSS de tendències neostalinistes) a assistir a la reunió del Comitè Central, per tal de dissuadir els crítics. Tanmateix, el líder soviètic coneixia la situació del President txecoslovac i la seva manca de suport dins del PCTE, de manera que no hi va acudir. Novotný va posposar la reunió del Comitè Central al gener, volent organitzar una marxa militar a Praga com a demostració de força.

Però Novotný no tenia tampoc el suport de la majoria d'oficials de l'exèrcit. Això, sumat a l'oposició dels líders del PCTE i a la manca de recolzament exterior per part de la URSS de Brejnev, va acabar sent destituït com a Primer Secretari del Partit el 5 de gener del 1968. El successor fou el membre del Presídium, fill d'un militant de la vella guàrdia i educat a la URSS, Alexander Dubcek. Alhora, Novotný va dimitir com a President de Txecolosvàquia, sent substituit pel general Ludvik Svoboda.

c) El socialisme amb rostre humà (1968)

- Dubcek i la Primavera de Praga
Amb el binomi Dubcek-Svoboda va culminar el procés de desestalinització de Txecolosvàquia, vencent la línia reformadora del PCTE. Just després de prendre possessió del càrrec de Primer Secretari, Alexander Dubcek va suspendre la censura prèvia, va restablir la llibertat d'expressió, va rehabilitar tots els represaliats polítics i va realitzar canvis de càrrecs als ministeris de defensa i interior, i va canviar el responsable del Departament de Seguretat.

Poc després, entre el 28 de març i el 5 d'abril del 1968, Novotný i els seus seguidors foren purgats del Presídium i del Comitè Central del PCTE, tot adoptant la nova línia estratègica del Partit, impulsant el Programa d'Acció integrat a l'Informe Dubcek: la base doctrinal de la via txecolosvaca al socialisme (Primavera de Praga).

El Programa d'Acció tenia quatre vessants: la democratització de Txecolosvàquia, la liberalització econòmica, la independència en comerç i política exterior i el federalisme. En paraules de la “crida dels ciutadans”, es diu que “totes les nostres aspiracions poden resumir-se en quatre paraules: Socialisme, Aliança, Sobirania, Llibertat!”.

En primer lloc, la democratització consistia en el reconeixement efectiu de la llibertat d'expressió, de reunió, d'associació, el dret a viatjar i a emigrar (llibertat de moviment), la propietat privada personal i protegida, la limitació de la seguretat de l'Estat en casos d'espionatge i intel·ligència, establint que la religió, opinió o activitat política no pot ser subjecte a investigació policial, independència del Parlament respecte al PCTE, etcètera.

En segon lloc, la liberalització econòmica va desenvolupar-se al marc del Nou Model Econòmic ja vigent des del 1961, aprofundint en la descentralització de la planificació, l'increment de les responsabilitats del Govern local, introducció d'incentius econòmics, neteja de càrrecs burocràtics poc funcionals per substituir-los per experts, tornar a permetre la propietat privada de petits negocis, etcètera.

En tercer lloc, pel què fa a la major independència en política i comerç exterior, tot i que es proclamava la lleialtat fèrria cap a l'aliança amb la URSS i el bloc socialista, es volia expandir el comerç a l'oest, millorar la competitivitat de l'economia txecolosvaca, esdevenir independent dins de les organitzacions internacionals – sobretot a la ONU –, aprofundir en les relacions amb els països socialistes, major iniciativa exterior, etcètera.

En quart lloc, respecte al problema d'integració interna de Txèquia i Eslovàquia, es proclama el federalisme socialista, creant el Consell Nacional Eslovac com a cos legislatiu i governamental independent, amb competència sobre els Governs locals del territori eslovac i sobre la planificació econòmica, es proclama la igualtat real política, econòmica i cultural entre les dues nacions, l'aplicació de l'estructura federal al PCTE, etcètera.

Amb la publicació de l'Informe Dubcek i del Programa d'Acció, no només va créixer l'interès de la societat en els afers públics, sinó que a més, van augmentar els afiliats als partits no comunistes, la seva activitat política i les seves publicacions pròpies. Alhora, es van crear noves organitzacions no polítiques com cooperatives agràries, sindicats, es van refundar associacions prohibides el 1948 i, tot i aquests grans canvis, la direcció del PCTE es va enfortir i el corrent més stalinista va perdre molt de pes.

d) La invasió del Pacte de Varsòvia i la contrarreforma (1968-69)

Mentre Iugoslàvia, Hongria i Romania van valorar positivament les reformes a Txecolosvàquia, la URSS, la RDA i Polònia van emetre dures crítiques contra el nou lideratge del PCTE.

Múltiples converses multilaterals amb els països del bloc i bilaterals amb la URSS van succeir-se una rere l'altra, però les posicions eren progressivament més irreconciliables i els aliats del Pacte de Varsòvia començaren a realitzar maniobres al voltant del territori txecolosvac.

El juliol del 1968, el PCTE va ser convidat formalment a una nova conferència a Varsòvia, però no hi va comparèixer, ja que va negar-se a “seure al banc dels acusats davant d'un tribunal internacional”, reivindicant converses bilaterals amb els Estats. El dia 17 del mateix mes de juliol, URSS, RDA, Polònia, Hongria i Bulgària van firmar un comunicat conjunt on afirmaven que la situació de Txecolosvàquia era “extremadament crítica” i van aclamar el “dret d'anar a ajudar fraternalment la classe obrera de qualsevol país socialista”. Va ser el preludi del què succeiria poc temps després.

Txecoslovàquia, per pressió popular i de les bases del PCTE, va emetre un comunicat de resposta on negava que hi hagués cap perill immediat de contrarevolució, ni que el Programa d'Acció s'oposés als principis del socialisme, ni que es dugués a terme una política exterior contraris al bloc socialista. També es va reafirmar la voluntat d'establir converses bilaterals.

Entre finals de juliol i principis d'agost, el PCTE i el PCUS es van reunir per intercanviar opinions sobre la reforma de Dubcek i, segons Zdenek Suda, no només hi havia diferents visions respecte a la mateixa, sinó envers als mateixos principis del socialisme: segons l'autor, mentre que Dubcek entenia que el Partit havia d'exercir un paper d'avantguarda, s'havia d'estimular la vida pública i que la cooperació amb els països socialistes era una obligació, Brejnev considerava que només podia existir un Partit, que s'havia de controlar la vida pública i que els països socialistes s'havien de reservar en matèria de política exterior sota la direcció de la URSS.

És molt interessant la dada que ens proporciona Zdenek Suda sobre aquestes converses a Moscou, ja que és un exemple molt il·lustratiu de les diferències en la interpretació del socialisme: mentre que Dubcek defensa el seu Programa d'Acció presentant un manifest signat per quatre milions de ciutadans txecoslovacs com a prova del suport popular, Brejnev contesta que això només demostra que el Partit “ha avandonat el paper avantguardista”.
Per això, la nit del 20 al 21 d'agost del 1968, més de 600.000 tropes del Pacte de Varsòvia, on Romania no hi va participar, van penetrar dins del territori de Txecoslovàquia. La reacció del PCTE i de la població va ser la d'una resistència pacífica però massiva contra la ocupació.

Les forces d'ocupació van arrestar els líders txecolosvacs i van prendre possessió dels mitjans de comunicació de masses, però es van trobar amb el problema que davant d'una oposició unànime a la invasió del Pacte de Varsòvia, no hi havia cap possibilitat de substituir els càrrecs vacants.

El PCTE va realitzar un Congrés clandestí dins d'una fàbrica, on es va reafirmar en la reforma i va rebutjar unànimement la invasió, expressant el seu suport envers els alts càrrecs empresonats. El Moviment Sindical Revolucionari va convocar una vaga general que va tenir un seguiment gairebé total, alhora que estudiants i organitzacions juvenils van sortir al carrer per discutir amb les forces d'ocupació.

També és molt curiosa l'anècdota que ens aporta Zdenek Suda quan explica que els estudiants txecolosvacs van omplir els carrers de pintades a les parets amb proclames socialistes i a favor de la reforma, utilitzant un perfecte rus. Sembla que els soldats soviètics, que es pensaven que en realitat estaven alliberant Txecolosvàquia d'una contrarevolució, els va sobtar no rebre el suport popular que, segurament, diu Zdenek, els seus dirigents els havien explicat que tindrien quan entressin al país.

El President Svoboda va viatjar a Moscou per reunir-se amb el PCUS i entaular negociacions sobre la resolució del conflicte txecoslovac. Després de quatre dies converses bilaterals, finalment es van arribar a uns acords que Zdenek Suda qualifica “d'estrany compromís”, ja que es va demanar la “normalització de la situació a Txecoslovàquia”, la correcció dels elements “antisocialistes” (que no es van especificar quins eren, des del meu punt de vista, perquè no n'hi havien) i obligar a la premsa a aturar les crítiques contra la URSS.
Fins al compliment de les condicions, les tropes del Pacte de Varsòvia romandrien a Txecolosvàquia i, després de complir-les, només s'hi quedaria l'Exèrcit Roig. Tot i així, el 26 d'agost del 1968 Alexander Dubcek va ser restituït de totes les seves funcions al PCTE i al Govern, el qual representà, segons Zdenek Suda, una acceptació del fracàs de la intervenció militar. A més, arran d'aquest fet, els comunistes occidentals amb més força, francesos i italians, van desmarcar-se de la URSS, alhora que Dubcek va mantenir una posició ferma davant de la ONU denunciant la ocupació del Pacte de Varsòvia.

El règim comunista txecolosvac també va aconseguir un suport popular massiu, fins i tot dels sectors no comunistes. Perquè existia un consens general en contra de l'ocupació i, en aquell moment, el PCTE exercia un vertader paper d'avantguarda i representatiu de la voluntat popular al liderar la resistència a la invasió.

Tot i que es va mantenir la reforma i, en certa manera, continuar impulsant (revisió de la Constitució del 1960, drets a les minories ètniques...), el país estava nacionalment unit, l'activitat intel·lectual continuava sent efervescent i que es va signar un Tractat amb la URSS conforme les tropes que continuaven presents en territori txecolosvac no podien influir en la política interior, el Kremlin va voler trencar el lideratge del PCTE, i ho va aconseguir.

La URSS va aprofitar que encara seguien vigents les polítiques discriminatòries de la Constitució del 1960 de Novotný, i va alimentar el nacionalisme del líder del PCE, Gustav Husák, provocant tensions entre txecs i eslovacs. Això va aconseguir debilitar la unitat, el qual es va sumar al fet que es van produir unes manifestacions antisoviètiques el 17 d'abril del 1969, sent aprofitades per la URSS per declarar que “la situació de Txecolosvàquia no s'havia normalitzat”. Es restablirà la censura i amb aquesta, Dubcek renunciarà als seus càrrecs, sent Husák el nou dirigent del PCTE.

Tot i que es mantindran certes reformes, la reforma de la Primavera de Praga es veurà estroncada, juntament amb el “Socialisme amb rostre humà” propugnat per Dubcek i el lideratge reformista. Així, el conflicte es resoldrà amb un realineament de Txecolosvàquia a l'òrbita soviètica, amb un triomf de la URSS parcial, ja que el comunisme txecolosvac quedarà totalment deslegitimat i els costos de la intervenció militar seran molt elevats pel comunisme mundial.

5. La transició al capitalisme

a) Contextualització: la caiguda del Mur de Berlín (1989)

Després de la mort de Brejnev, hi haurà una breu etapa governada per la gerontocràcia soviètica, amb els Presidents continuistes Andropov i Txernenco. El 1985, finalment, arribarà Gorbatxov al poder de la URSS, el qual impulsarà la Perestroika (reestructuració), de la qual en derivarà un procés de democratització (democratsia), de major transparència institucional (glasnost) i de distensió de la Guerra Freda, culminant el conflicte amb els Tractats de desarmament i la cessió de sobirania a les repúbliques populars.

El 1989, caurà el Mur de Berlín que simbolitzava el Teló d'Acer que separava físicament els dos blocs enfrontats, tot començant el procés d'unificació alemanya, amb l'annexió de la RDA dins de l'Alemanya occidental (RFA). Aquest esdeveniment serà l'inici d'un procés de transformació total del panorama polític de l'Europa central i oriental, amb onades de protestes i manifestacions que acabant fent caure els règims comunistes i emprenent-se la restauració del capitalisme.

Aquest procés acabarà quan el 1991 es dissolgui definitivament la URSS, quan Gorbatxov presenti la dimissió a la presidència del Govern i del PCUS després d'un intent de cop d'Estat, i no quedi ningú per a la successió. La desaparició ràpida i inesperada del bloc socialista canviarà les dinàmiques del sistema internacional, tot acabant la lògica del bipolarisme i emergint els EUA com a màxima superpotència internacional en un món més aviat unipolar i dominat pel capitalisme.

b) la Revolució del Vellut (1989) i el Divorci del Vellut (1992)

El 17 de novembre del 1989, la policia txecolosvaca va reprimir durament les protestes estudiantils de l'Avinguda Praga, organitzades en motiu del cinquantè aniversari de la clausura de les universitats. La intervenció policial desmesurada al parer de la població, sobretot, pel presumpte assassinat d'un estudiant a mans de la policia, va mobilitzar la ciutadania txecolosvaca, alhora que els sindicats es van declarar en vaga, per reclamar l'obertura democràtica.

Aquestes mobilitzacions populars que van col·lapsar diverses ciutats de Txecoslovàquia, van ser anomenades la “Revolució del Vellut”. Davant de la crisi econòmica, el desgast del règim i la manca de legitimitat política de què gaudia ja des de feia molts anys, el PCTE va entaular negociacions amb les organitzacions crítiques de l'oposició “Fòrum dels Ciutadans” (de la República Txeca) i “Opinió Pública contra la Violència” (de la República d'Eslovàquia), impulsores de la “Carta dels 77” on es reclamava a l'Estat socialista el respecte als drets humans.

Arrel de les negociacions, els líders comunistes van decidir abandonar el poder i facilitar la restauració de la democràcia liberal, creant-se nous partits a partir de les organitzacions crítiques i convocant eleccions multipartidistes pel febrer del 1990. És a dir, el PCTE va abandonar el Govern pacíficament, igual que va passar en el cas de la RDA, tot desapareixent la República Socialista de Txecolosvàquia. Tanmateix, la nova Txecoslovàquia havia nascut tocada de mort en un moment en què la distància entre txecs i esclovacs era cada cop més gran.
Ján Carnogurský, fundador del Moviment Democristià, va plantejar per primera vegada públicament la possibilitat que Txèquia i Eslovàquia se separessin. De fet, a la primera reunió del Moviment Democristià, van prendre la paraula persones vinculades a l'antic estat eslovac, proclamat el 1939 amb el suport de Hitler. També, el 1990, Carnogurský va proclamar que era partidari que Eslovàquia entrés a la UE com a estat independent. Durant aquest any, també hi haurà una campanya mediàtica eslovaca, liderada per escriptors crítics, qüestionant l'estat txecolosvac i recuperant figures com Jozef Tiso, president de l'estat eslovac independent que va ser executat com a criminal de guerra.

Quan va arribar el mes de febrer de 1990, després de 44 anys, es van celebrar les primeres eleccions multipartidistes a Txecolosvàquia. A la República Txeca va vèncer el “Fòrum dels Ciutadans” i a la República Eslovaca va guanyar les eleccions “Opinió Pública contra la Violència. El nou president txecoslovac serà Václav Havel, un dels líders impulsors de la “Carta dels 77” i un dels artífex de la restauració del capitalisme i de la democràcia liberal al país. El president de l'executiu txec serà Petr Pithard, mentre que l'eslovac serà Vladimir Meciar.

Tot i que els nous Governs txec i eslovac negociaran el model de l'Estat comú txecoslovac, Meciar, per la seva banda, decidirà crear unilateralment el Ministeri de Relacions Internacionals d'Eslovàquia, que era competència de la Federació. Meciar, també va rebutjar una Llei federal que prohibia als col·laboradors del règim comunista i de la policia secreta comunista ocupar càrrecs d'importància a Txecoslovàquia. Aquestes accions anaren distanciant la classe política txeca i eslovaca.

El 28 d'octubre de 1991, el president Havel va visitar Bratsilava (Eslovàquia) en motiu de la celebració del 73 aniversari de l'aparició de Txecoslovàquia. La majoria dels assistents eren independentistes eslovacs, els quals van escridassar i llençar ous contra el president de la Federació. Semblava que l'independentisme eslovac era majoritari, però segons els analistes, existia una “massa silenciosa de ciutadans eslovacs” majoritàriament unionistes.

Per la seva banda Meciar i Carnogurský, del moviment “Opinió Pública contra la Violència” van començar a distanciar les seves posicions. Els dos eren partidaris de la independència d'Eslovàquia, però mentre que Carnogurský creia que calia impulsar un procés gradual per aconseguir l'Estat eslovac el 2000, Meciar va fundar el moviment “Pro-Eslovàquia Democràtica”, independentista radical i populista.

A les eleccions parlamentàries celebrades el juny del 1992, Meciar va vèncer els comicis a Eslovàquia, mentre que a Txèquia va guanyar una coalició de centredreta anomenada “Partit Cívic Democràtic”, liderat per Václav Klaus. Aleshores, no només hi havia diferències respecte a la clivella nacional, sinó que també existia una fractura ideològica entre les dues repúbliques federades a Txecolosvàquia. Fins i tot, a nivell econòmic hi havia diferències, ja que mentre la República Txeca era partidària d'una ràpida transformació econòmica, l'Eslovàquia de Meciar volia una transició més gradual.

El president federal Václav Havel va encomanar a Klaus la missió d'entaular negociacions, com a líder del partit més votat, amb Meciar per a la configuració del nou Govern federal de Txecoslovàquia. Però les negociacions van ser molt difícils perquè els eslovacs proposaven crear una confederació en què Txèquia i Eslovàquia fossin dos Estats totalment sobirans, amb una mateixa moneda però amb bancs centrals propis, amb un mateix Estat major però amb exèrcits independents.

Klaus va rebutjar la proposta titllant-la d'inviable, ja que creia que això seria molt negatiu per l'economia dels dos països, mentre que Meciar reivindicava que Eslovàquia pogués desenvolupar independentment la seva economia, ja que requeria una transformació més lenta que la txeca.

El 3 de juliol de 1992 es van celebrar les eleccions presidencials de Txecoslovàquia, on va guanyar Havel, però sense majoria absoluta. A l'hora d'investir-lo com a president, els diputats eslovacs van abandonar el Parlament, bloquejant la reelecció de la presidència a la primera, a la segona i a la tercera volta. Paral·lelament, el 17 de juliol del mateix any, el Consell Nacional Eslovac va aprovar la declaració d'independència d'Eslovàquia.

Václav Havel, sense poder ser reelegit, però encara president en funcions de Txecoslovàquia, va acceptar la declaració d'independència eslovaca, al·legant que era impossible evitar la separació de les dues nacions. Alhora, va presentar l'abdicació al càrrec de president federa. Després, l'Assemblea Federal va redactar la llei d'extinció de Txecolosvàquia i el repartiment del patrimoni federal entre les dues noves repúbliques independents.

La separació es va anomenar “Divorci del Vellut” i es va fer efectiva el 31 de desembre del 1992, de forma ràpida i pacífica, sense consultar a la ciutadania a través d'un referèndum. Les autoritats txeques temien que un plebiscit pogués ocasionar enfrontaments entre nacionalistes eslovacs i unionistes txecolosvacs, de manera que es decidir seguir un procés dirigit des de les elits polítiques.

Posteriorment, les dues noves repúbliques van integrar-se a les estructures d'integració política, econòmica i militar occidentals. D'una banda, la República Txeca va unir-se el 1995 a la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament d'Europa (OCDE, hereva de l'antiga OCEE), va entrar a la OTAN el 1999, en un context de postguerra freda quan ja no existia en bipolarisme ni el Pacte de Varsòvia, i el 2004 va entrar a formar part de la UE. D'altra banda, la República Eslovaca va integrar-se més tard que la veïna txeca a les estructures occidentals, unint-se a la OCDE el 2000, així com a la OTAN i a la UE el 2004.

Així, es va resoldre definitivament el problema crònic d'integració nacional i regional de Txecoslovàquia. La problemàtica nacional que havia portat a tantes problemàtiques internes, tant institucionals com dins del mateix PCTE i que, tal com hem vist, foren aprofitades per les potències veïnes per condicionar la política interna del país, com és el cas de Hitler el 1939 – per dividir la resistència a l'ocupació –, o Brejnev el 1969 – per trencar el lideratge de Dubcek –. Finalment, es va resoldre amb la separació de les dues nacions.

Pel què fa al dilema de la integració regional, a l'integrar-se a les estructures occidentals, van fer un gir històric oposat a les dinàmiques d'integració cap a l'est de què havia participat Txecoslovàquia durat els més de 40 anys de socialisme. Aquesta tendència cap a l'oest és força comuna entre molts països de l'Europa central i oriental que havien format part del bloc socialista.

c) Les conseqüències de la restauració del capitalisme

Abans que res, cal assenyalar que és complicat poder fer una valoració objectiva de les conseqüències socials i econòmiques de la transició a l'economia de mercat. D'una banda, perquè caldrien dades comparatives fidedignes, el qual és molt complicat, ja que les xifres oficials dels Governs socialistes eren molt sovint manipulades, en un context de Guerra Freda on els blocs no podien mostrar les seves debilitats. D'altra banda, les mateixes organitzacions econòmiques internacionals adverteixen que els estudis sobre l'evolució econòmica dels països europeus de l'est encara són escassos.

Per això, basaré la meva anàlisi, tenint en compte aquestes limitacions, a través dels informes del Banc Mundial i del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que serà la part més analítica, desenvolupada individualment per a cada república de l'antiga Txecoslovàquia. Després, utilitzaré diversos articles d'opinió per conformar la part valorativa de l'anàlisi, i de tipus més general per tota l'Europa central i oriental.

- La República Txeca

Segons l'estudi del Banc Mundial, la República Txeca és l'economia de transició des de la planificació central cap al lliure mercat que ha mostrat un desenvolupament més favorable. Tot i que el 1991 el creixement anual va assolir un valor negatiu del -10%, els valors van anar millorant, juntament amb un dels nivells més reduïts d'atur i sense sofrir una crisi hiperinflacionària. El procés de transició va acabar l'any 2004, amb la seva entrada dins de la UE.

De la mateixa manera, l'informe del PNUD explica que la República Txeca té un dels indicadors més elevats de desenvolupament humà d'Europa central i oriental, aproximant-se als nivells de la UE als àmbits de la llibertat política, gènere, salut, educació, etcètera.. Tot i així, el 1997 el país va sofrir un atac especulatiu, del qual se'n va sortir força ràpid recuperant els nivells de creixement del 1996, l'any 2000, que van anar fluctuant negativament fins que, a partir del 2004, la tendència del creixement és molt elevada.

Així, actualment, el desenvolupament econòmic del país està sent molt positiu, amb una baixa inflació, una forta recuperació pel què fa al creixement econòmic que va superar el 6% anual el 2005 – superant el creixement registrat el 1996 –, així com mostrant una forta balança de pagaments.

Tanmateix, el problema que encara té la República Txeca és un dèficit fiscal alt i, sobretot, un elevat índex d'atur que, segons el PNUD, persistirà a llarg termini. Per això, el Banc Mundial recomana que s'aconsegueixi un sistema de finances estable, tot reformant el sistema de salut i de pensions, incrementar la mobilitat laboral, incentivar les iniciatives empresarials i acabar de reestructurar i privatitzar les empreses més grans.

- La República Eslovaca

Segons l'informe del Banc Mundial, la República Eslovaca que, de fet, ja des de sempre havia estat una zona econòmicament menys desenvolupada dins de Txecoslovàquia, presenta més problemes al procés de transició que la seva veïna la República Txeca. Tanmateix, tant els indicadors econòmics com els de desenvolupament humà mostren una evolució positiva del país.

Segons el PNUD, Eslovàquia ha aconseguit uns nivells de privatització i liberalització econòmica molt significatius, alhora que les inversions exteriors són relativament elevades. Sobretot, s'ha tractat descentralitzar i modernitzar l'administració pública, acabar amb la corrupció i reduir les disparitats ètniques i regionals.

L'atur és el màxim problema que presenta actualment Eslovàquia, segons dades del Banc Mundial, arribant a la xifra del 13,3% registrat el 2006. A més, aquesta problemàtica es concentra sobretot en certes minories ètniques i en la població jove menor de 29 anys, la qual representa gairebé la meitat de l'atur total. A més, l'atur també varia regionalment, sent més elevat a les zones orientals on, a més a més, hi ha una major pobresa, que a les occidentals industrialitzades, sobretot al voltant de Bratislava, on es concentra la major part de l'activitat econòmica del país.

El creixement econòmic inicial de la transició al lliure mercat va ser negatiu des del 1991 fins el 1994, quan aquest va començar a créixer fins arribar a les xifres registrades el 2006 del 8,6%, que és un dels nivells de creixement més elevats de la regió central i oriental d'Europa. La incidència de l'atac especulatiu del 1997 i el 1998, igual que la República Txeca, va causar una important pèrdua de reserves i una crisi econòmica que va ser aturada a través de mesures estabilitzadores que van aportar un resultat molt positiu.

- L'Europa Central i Oriental: tendències generals

· Conseqüències i evolució econòmica
A nivell econòmic, a l'article de Pradeel K. Mitra i de Marcelo Selowsky, on valoren la dècada de transició a l'Europa de l'Est i a l'antiga URSS, expliquen que en tots els casos, els primers anys de liberalització econòmica van causar una forta caiguda de la producció nacional, que es va anar recuperant gradualment. Sobretot, al cas de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) que agrupa els països de l'antiga URSS, el producte va caure un 50%, i a l'any 2000 aquest encara era un 35% inferior al de 1990.

A més també cal destacar que no tots els països excomunistes han pogut evolucionar al mateix nivell, com és el cas txec i eslovac. Per això, els autors d'aquest article es pregunten quins han estat els motius de les diferències en l'evolució econòmica. Mitra i Selowsky, segons uns estudi del Banc Mundial i del BERD, diuen que les diferències entre les economies són causades per diversos factors: primerament, les condicions inicials que conformarien el grau d'industrialització, dependència exterior, distorsions inicials o l'experiència amb el sistema de mercat abans de la transició del país. Seguidament, les reformes econòmiques, la seva intensitat i rapidesa. Finalment, els xocs externs causats per guerres civils, o per conflictes de naturalesa no directament econòmica.

Segons els dos autors, les condicions inicials serveixen per entendre l'evolució que presenten les economies al principi de la transició, de la mateixa manera que els xocs exteriors són variables útils per avaluar problemes que repercuteixen en el procés de reforma, sense necessitat que derivin de la mateixa essència de la transformació econòmica. Per tant, segurament, la variable més important a tenir en compte és la rapidesa i la intensitat de les reformes.

En tots els casos, sembla que les reformes presenten costos (caiguda del producte, inflació...), però a mode d'”inversió inicial”, ja que més tard, les economies es recuperen, com és el cas de Txèquia i Eslovàquia. El Banc Mundial i el BERD, a més, han comparat diversos sectors i s'han adonat que les empreses que més creixen són les aparegudes noves, mentre que les empreses estatals – al ser fortament subvencionades durant l'etapa comunista – tenen una evolució més negativa.

Així mateix, en el cas dels treballadors d'empreses estatals – sobretot els no qualificats – són els que tenen menys ingressos i menys capacitat de mobilitat laboral, mentre que els “treballadors potencials” (nous i qualificats) són els que mostren una evolució més progressiva dels seus ingressos.

També és interessant assenyalar que els directius de les antigues empreses estatals que, tal com assenyalava el llibre del Servicio de Estudios Económicos del Banco Exterior de España, gaudia de privilegis econòmics i d'un nivell de vida superior a la resta de la població, segons Mitra i Selowsky aquests es van beneficiar molt dels primers anys de transició, aprofitant els pocs controls estatals. Però, a mesura que es van anar introduint formes de control i avaluació als directius, així com mesures contra la corrupció, els ingressos d'aquest sector de directius empresarials van estabilitzar-se, primer, i van començar a reduir-se, després.

Tot i així, Marc Vendepitte, en un article sobre la realitat europea central i oriental actual, indica que hi ha hagut una caiguda general d'un 10% del PIB per habitant (excepte Polònia i Eslovènia) entre el 1990 i el 2002, de manera que, actualment, el PIB per habitant de tota la regió representa una quarta part d'Amèrica Llatina. Calculant el retrocés industrial de la exURSS, diu que actualment el PIB per càpita és inferior al 7%, mentre que l'any 1917 representava el 10% del PIB dels EUA. Per tant, arriba a la conclusió que amb la transició econòmica la URSS ha retrocedit als nivells de producció de 100 anys enrere. És a dir, que les economies no s'han recuperat realment.

Vendepitte explica que la privatització es va dur a terme a través de la venda d'accions de l'economia de l'Estat per preus molt baixos, desmantellant gran part de l'aparell econòmic i industrial. Segons l'article de James Petras, aquestes accions “foren comprades per corporacions multinacionals europees i nord-americanes, per bilionaris de la màfia, l'energia, la mineria, les comunicacions, la infraestructura i el comerç” , el qual va conduir l'economia cap a l'atur i l'estancament, així com la emigració cap a l'exterior de la regió.

A més, segons Petras, amb les privatitzacions durant el procés de transició al capitalisme, les desigualtats socioeconòmiques han crescut “geomètricament”, de manera que l'1% superior controla el 80% dels actius privats i més del 50% dels ingressos, mentre que els nivells de pobresa excedeixen el 50% o més.

L'augment de la pobresa el corrobora un estudi del Banc Central (“Poverty overview”), que explica que la pobresa no era un front que es tingués massa en compte al moment de la transició, ja que el 1990 només una de cada 25 persones de l'Europa central i oriental, així com de l'Àsia central era pobra. Però el nivell de desigualtat va anar augmentant vertiginosament i el 1998 una de cada cinc persones de la regió era pobra.

Tanmateix, el valor s'ha reduït a una de cada vuit persones el 2003, tenint en compte que la pobresa encara afecta a 60 milions de persones a la regió, sent 150 milions vulnerables econòmicament, alhora que la pobresa és encara molt superior a l'etapa socialista.

· Conseqüències i evolució social
Pel què fa a les conseqüències socials de la transició i la restauració del capitalisme als països excomunistes, en primer lloc, tenim la perspectiva de gènere que ens aporta un estudi del CINTERFOR (Centre Interamericà per al Desenvolupament del Coneixement en la Formació Professional), integrant de la Organització Internacional del Treball (OIT).

Segons l'estudi del CINTERFOR, “durant el comunisme, els plans de seguretat social i d'atenció al benestar de la mare i del nen es concebien com a camí per garantir la presència de les dones com a força de treball. La política social estava configurada per ajudar les dones a combinar el seu paper de mare amb les seves responsabilitats com a treballadores”. Això, d'una banda, causava una major presència de la dona al món laboral, mentre que, d'altra banda, feia perviure la idea de la divisió sexual del treball, ja que consagrava les dones a realitzar tasques reproductives.
Tanmateix, el paper de la dona concebut per la tradició patriarcal, es va veure molt més accentuat amb la transició a l'economia de mercat, sobretot per la influència de la Església, segons el CINTERFOR. Això, paral·lelament a la destrucció de nombrosos llocs de treball i l'augment de l'atur, va causar que fossin les dones les més perjudicades per les conseqüències negatives que van sorgir de la transició econòmica.

A més, pel què fa a les mesures de protecció social destinades a la combinació del treball productiu amb les obligacions familiars imposades tradicionalment a les dones, segons l'estudi del CINTERFOR “Europa central i oriental s'ha anat allunyant de l'assumpció d'una responsabilitat plena sobre la protecció social dels seus ciutadans. Els subsidis i la infraestructura de suport per a la prestació de serveis socials, com les escoles bressol o els centres d'atenció postescolar, etc., s'han vist retallats, traspassant la responsabilitat de la protecció social que facilitaven al sector privat (...) Com a resultat, la protecció social s'ha anat tornant més precària i tots els treballadors tenen ara més difícil combinar la família, el treball i les responsabilitats socials”.

En segon lloc, les malalties infeccioses són una nova problemàtica de la regió, especialment el SIDA, ja que segons un estudi del Programa Conjunt de Nacions Unides contra el VIH/SIDA, a la regió de l'Europa oriental i l'Àsia central és on el virus creix amb major rapidesa: mentre que durant el període socialista només hi havia 10 mil infectats, el 1995 es va triplicar la xifra fins a 30 mil, creixent fins al milió i mig l'any 2004. James Petras interpreta aquesta propagació de la malaltia a causa de la degradació del sistema de salut pública, al·legant que anteriorment aquestes malalties eren més ben controlades.

Vendepitte també afegeix la dada que la tuberculosis està gairebé tant estesa com als països del tercer món i que el 1998 els casos de sífilis a Rússia eren quaranta vegada superiors que el 1990. També, molts estudis mostren una reducció abismal de l'esperança de vida, fins a 10 anys menys a Rússia, sobretot a les repúbliques exsoviètiques, ja que aquesta reducció no s'ha produït a la República Txeca i Eslovàquia on, fins i tot, ha augmentat una mica.

En tercer lloc, referent a les condicions de benestar social, Vendepitte explica que abans dels anys noranta, els indicadors socials eren força bons a tota la regió de l'Europa excomunista: treball a temps complet garantit tota la vida, plena ocupació, el salari era baix però estable, molts béns de consum i serveis bàsics eren proveïts per l'Estat regularment, l'accés a la salut i a l'educació era gratuït, hi havia suficient aliment i vestimentes i l'accés a l'habitatge estava garantit.

A part dels indicadors que afecten al benestar social anteriorment descrits (pobresa, atur, malalties, desigualtat de gènere...), a l'article de Vendepitte se'ns il·lustren dades summament tràgiques sobre la involució de les condicions de vida de la població: primerament, segons un estudi de la UNICEF del 2004, un de cada tres nens dels països excomunistes és pobre. Alhora, es calcula que un milió i mig viuen en orfandats, mentre que més de 100 mil nens es veuen obligats a prostituir-se.

Seguidament, segons un informe del PNUD del 1999, anualment, al voltant de mig milió de dones de la regió són obligades a emigrar a l'Europa occidental per prostituir-se a través de “xarxes organitzades criminals”.

Finalment, també trobo interessant incloure una sèrie de dades que també il·lustren molt bé el retrocés social que ha representat la transició al capitalisme: a la República Txeca s'han triplicat el nombre de delictes des del 1989, a Polònia han crescut un 25% els suïcidis, a Rússia el nombre d'alcohòlics s'ha duplicat des del 1992 i arreu de l'antic bloc comunista ha reaparegut l'analfabetisme cinquanta anys després d'haver estat eradicat.

6. Conclusions i reflexió personal

En aquest treball he analitzat aproximadament 90 anys d'història: des de la creació de Txecoslovàquia el 1918 després de la Primera Guerra Mundial, fins a la seva dissolució el 31 de desembre del 1992. I, seguidament, la transició i restauració del lliure mercat i l'evolució econòmica i social de les Repúbliques Txeca i Eslovaca, fins a l'actualitat.

Responent a la hipòtesi, efectivament, després d'analitzar la història de Txecoslovàquia i la seva transició al capitalisme, penso que hi ha hagut aspectes positius i negatius. Per resumir-los, d'una banda, podem assenyalar que, certament, el país centreeuropeu va tenir més facilitats que altres països per dur a terme la transformació econòmica, a causa de les seves condicions inicials – segons el criteri de Pradeel K. Mitra i de Marcelo Selowsky abans explicat –, ja que era un país fortament industrialitzat, amb un dels nivells de vida més elevat del bloc comunista i amb una tradició de lliure mercat anterior al socialisme.

Per això, tot i que va sofrir una crisi econòmica inicial, tant Txèquia com Eslovàquia, s'han pogut recuperar relativament ràpid, amb un creixement econòmic elevat i una gran activitat comercial, més després de la seva entrada la UE. Tanmateix, encara no han aconseguit igualar els nivells econòmics i de vida occidentals.

D'altra banda, els perjudicis que ha implicat la restauració del capitalisme han estat, com preveia, l'augment de l'atur – que tot i així no ha estat dels més elevats del de l'antic bloc – i les dures conseqüències socials, comunes a tots els països excomunistes: augment de les desigualtats socioeconòmiques, problemes a la sanitat i a l'educació pública, augment de la delinqüència, desigualtat de gènere al món laboral, etcètera.

Però si ens plantegem la pregunta de quin sistema era millor, el capitalista o el comunista, ens trobarem amb moltes dificultats per respondre, ja que segurament requeriríem molta més informació bibliogràfica i documental. Tot i així, a mode d'opinió personal, jo penso que després d'analitzar la història del socialisme txecoslovac i de les relacions dins del bloc comunista, puc extreure algunes consideracions sobre els errors que es van cometre i que, al meu parer, si s'haguessin corregit a temps, probablement em decantaria cap a l'antic sistema.

Podríem dir que el “pecat original” que va corrompre el socialisme txecoslovac, igual que la resta de sistemes socialistes de tipus soviètic – que són els que hem analitzat –, és el dogmatisme de Stalin. Segons Leszek Kolakowski, al seu tercer volum (La crisis) de la obra Las principales corrientes del marxismo, assenyala que durant l'era stalinista, el marxisme va deixar de ser un pensament obert a múltiples concepcions, sinó que tenia un significat únic: el que li donava el Partit i, per tant, el que volia Stalin. Per tant, el marxisme es va convertir en un dogma institucional.

D'aquesta manera, el Partit Comunista de Txecoslovàquia va adoptar punt per punt les tesis de la URSS governada per Stalin, tant abans del cop d'Estat del 1948, com durant el Procés de Desenvolupament Socialista Intensiu als anys 50. El discurs polític, l'estructura institucional, l'organització militar, l'art i la cultura, les formes de control social i de persecució política, el funcionament del Partit, el tipus de producció industrial... Absolutament tots els aspectes de la República de Txecoslovàquia s'emmirallava en la URSS, sense tenir en compte les diferents idiosincràsies dels dos països, adoptant els errors stalinistes un per un, en comptes de corregir-los.

A partir de la base del dogmatisme stalinista, cal afegir-hi dos errors flagrants dins del sistema socialista txecoslovac: d'una banda, la inexistència d'una vertadera democràcia – quan segons el marxisme, la democràcia entesa com a directa i participativa és un dels fonaments del socialisme –, tant al moment de prendre el poder de l'Estat com durant tot el període socialista. D'altra banda, l'excessiva burocratització i centralització de l'Estat, que va crear una nova elit social funcionarial que gaudia d'un nivell de vida molt superior al de la població treballadora, alhora que va ser el principal problema de la crisi del sistema de planificació socialista, sumat al fet – també dogmàtic – de fer prevaldre la indústria pesada, en comptes dels béns de consum per a la població, quan satisfer les necessitats socials també és un principi bàsic de l'economia marxista.

Aquests errors foren comuns a tots els països socialistes de l'òrbita soviètica, però després n'hi ha d'altres més propis de Txecoslovàquia, pel què fa al dilema de la integració interior i exterior que hem anat explicant durant el treball.

Ja abans del socialisme, Txecoslovàquia tenia un problema d'integració dels txecs i dels eslovacs. Al moment de transformar el país en una República Socialista, en comptes de cercar fórmules d'entesa entre les dues nacionalitats, creant estructures horitzontals i assolint la unitat nacional del país, es va crear un règim totalment centralitzat que, no només discriminava les altres minories ètniques, sinó a l'altra meitat de la població eslovaca.

A més, tampoc es va saber resoldre el dilema de la integració exterior, en què Txecoslovàquia tenia la dicotomia interessos polític i culturals – interessos econòmics i comercials. En comptes d'impulsar l'únic intent de solucionar el problema, que era el projecte d'Eduard Benes a partir del qual Txecoslovàquia havia de ser el pont entre l'Europa oriental i occidental, el país es va sotmetre totalment a la voluntat i als interessos estratègics soviètics, com un estat satèl·lit més.

Només Alexander Dubcek va aconseguir impulsar un projecte que contenia reformes per cadascun dels errors citats del socialisme txecoslovac i soviètic: democratització, federalisme, independència exterior, flexibilitat i descentralització institucional... Però, malauradament, el projecte va ser escapçat pel dogmatisme soviètic, de manera que actualment, el món continua a l'expectativa del què hauria passat.

Perquè amb l'experiència del socialisme soviètic, malgrat que aportés elements beneficiosos, sobretot al camp de la protecció social, la ideologia marxista ha quedat marcada encara fins avui per la pràctica dogmàtica de Stalin i dels seus successors, sent un sistema de valors que, injustament, ha estat equiparat al totalitarisme i a les dictadures feixistes.

Per aquest motiu, he trobat interessant introduir a la primera pàgina d'aquest treball (després de la portada) una cita de la “Crida dels Ciutadans” de Txecoslovàquia als líders del PCTE que havien d'anar a Moscou per negociar la reforma. Sembla que les advertències que van fer aleshores foren gairebé profètiques perquè, poc després, el comunisme occidental es desvinculava del soviètic i, actualment, els moviments socialistes i antisistèmics continuen tocats de mort.

7. Bibliografia

a) lectures de referència
· BARBÉ, Esther: Relaciones Internacionales. editorial Tecnos; Barcelona, 2004.
· CINTERFOR: Europa central y oriental, una brecha que se ensancha. http://www.cinterfor.org.uy/
· DUBCEK, Alexander: La via checoeslovaca al socialismo, editorial Ariel (quincenal); Barcelona (Esplugues del Llobregat), 1968.
· DUBCEK, Alexander: L'informe Dubcek, edicions 62, col·lecció Escorpí, 18; Barcelona, 1972.
· GONZÁLEZ-SHÁNEL, Carlos, i VALVERDE, Freddy: 15 años de la Revolución de Terciopelo. Radio Praga, 2004.
· KOLAKOWSKI, Leszek: Las principales corrientes del marxismo, III– La crisis. Alianza Universidad, Madrid 1980.
· PETRAS, James: Capitalismo versus socialismo: nueva vista al gran debate. http://www.rebelion.org/, 2004.
· SUDA, Zdenek: The Czechoslovak Socialis Republic, integration and community building in eastern europe. Jan F. Triska, Series Eidor; Mary land (Baltimore), 1969.
· ROTBERG, R. (ed.), State Failure and State Weakness in a Time of Terror, Washington DC: Brookings Institution Press, 2003 [“Failed States, Collapsed States, Weak States” (p.1-25)]
· SERVICIO DE ESTUDIOS ECONÓMICOS, Banco Exterior de España: Economia de la Europa del Este. Extecom, S.A.; Madrid, 1980.
· MANTHOVÁ, Eva: Cuando sonaban los tambores de la escisión checo-eslovaca. Radio Praga, 2008.
· MANTHOVÁ, Eva: Tras el divorcio, checos y eslovacos más cercanos que nunca. Radio Praga, 2008.
· MITRA, Pradeeo K. i SELOWSKY, Marcelo: Europa oiental y la antigua Unión Soviética: Una década de transición. Finanzas y desarrollo, 2002.
· VENDEPITTE, Marc: Cómo Europa del Este ha sido golpeada, 15 años después de la caída del muro, la dura realidad. http://www.rebelion.org/
· WELLISZ, Stalinslaw: The Economies of the Soviet Bloc, a study of Decision Making and Resource Allocation. First McGraw-Hill Paperbacks edition; United States of America, 1966.

b) Pàgines web consultades
· Pàgina web oficial de la República Txeca: http://www.czech.cz/
· Pàgina web oficial del Banc Mundial: http://web.worldbank.org/
- Poverty, General overview
- Slovakia, Country Brief 2007
- Czech Republic, Country Brief 2006
· Pàgina web oficial del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, Europe & CIS: http://europeandcis.undp.org/
- Country Program, Slovak Republic
- Country Program, Czech Republic

- Referències a peu de pàgina:

[1] BARBÉ, Esther: “Relaciones Internacionales”, editorial Tecnos, 2004.
· [2] ROTBERG, R. (ed.), State Failure and State Weakness in a Time of Terror, Washington DC: Brookings Institution Press, 2003 [“Failed States, Collapsed States, Weak States” (p.1-25)]
[3] La Regió de Rutènia va annexionar-se després de la Segona Guerra Mundial a la República Socialista d'Ucraïna (URSS).
[4] A les eleccions del maig de 1946, el Partit Comunista de Txecoslovàquia va aconseguir més del 50% dels vots a diverses ciutats industrials de les regions txeques.
[5] Recordatori: sigles del Partit Comunista de Txecoslovàquia.
[6] Recordatori: sigles del Partit Comunista de la Unió Soviètica
[7] Recordatori: sigles del Partit Comunista d'Eslovàquia, integrant del PCTE.

La patacada d’ERC era previsible

2008-03-14T14:42:00.001-07:00

Fa cosa d’un any, vaig publicar un article titulat “l’independentisme d’ERC”, on criticava les contradiccions d’aquest partit i arribava a la conclusió que els independentistes ens havíem quedat definitivament orfes de representació política a les institucions catalanes. Per bé o per mal, no sóc l’únic que ho creia i això ho demostren els resultats dels darrers comicis a les Corts Generals espanyoles, amb suficient claredat.

Com ja vaig assenyalar llavors, el problema de fons d’ERC era, i continua sent, la seva pròpia naturalesa com a partit institucional; és a dir, la seva lògica estratègica és la de construir la independència “des de dalt”, a través d’unes elits polítiques formades professionalment al propi partit. Si no t’hi pares a pensar massa, sembla que aquest camí és el més lògic, però quan et fregues una mica els ulls i encares la trista realitat de l’Espanya postfranquista, t’adones que aquesta via és un veritable cul de sac.

Si l’únic objectiu d’un partit és el d’assolir els seus objectius polítics a través de les institucions, utilitzant la seva força electoral, el primer que ha de fer és tenir en compte dos factors: d’una banda, quina és la legalitat establerta per la Constitució que regula el marc polític-institucional i, per tant, quines limitacions hi ha, i si és possible superar-les. D’altra banda, cal plantejar-se conseqüentment els objectius programàtics que s’assumeixen i si són realment factibles tenint en compte el camí polític que es vol recórrer. I, això, sempre tenint en compte que si la seva veritable força es constitueix en els vots, la manca de coherència política i ideològica que pot comportar no haver-se plantejat degudament aquestes dues qüestions, pot fer allunyar a l’electorat del partit.

Òbviament, en el cas del PSC-PSOE i del PP no hi ha absolutament cap problema a l’hora de centrar la seva tasca política a les institucions, igual que en el cas de CiU o ICV, ja que sobretot als dos primers, la Constitució els va com l’anell al dit. Però ERC, com a independentistes que es declaren, han de ser conscients que tenen uns objectius polítics rupturistes en essència, ja que van a contra corrent de tot el que promou una Constitució centralista, arcaica, monàrquica, assimiladora i privativa. Per constatar-ho, només cal fer una petita ullada al text constitucional, prenent sempre les adients mesures de seguretat per no deprimir-se.

Per tant, l’activitat política d’ERC que hem pogut observar els catalans i les catalanes ens porta a dues conclusions: o bé ens volen enganyar i realment el que volen alliberar els líders del partit són les seves butxaques, o bé estan equivocats. Com que estic convençut que dins de les files d’ERC hi ha molta gent sincera i amb bones intencions, prefereixo decantar-me per la segona opció, de la mateixa manera que ho vaig fer a l’article que he citat abans.

D’acord, queda clar que ERC ha hagut de fer alguna cosa malament per sofrir aquesta patacada electoral, progressiva des de les últimes eleccions autonòmiques i municipals, i definitiva a les darreres eleccions generals espanyoles. Però ara ens hem de fer dues preguntes que ens aclareixin els fets: primer de tot, cal intentar esbrinar quines han estat les dificultats que s’han trobat els senyors i senyores d’ERC per sofrir aquesta ràpida involució electoral, alhora que determinar els motius que van fer créixer tant sobtadament l’esmentat partit. Seguidament, haurem de preguntar-nos quina solució ens queda als independentistes, tot tancant les qüestions obertes anteriorment: és viable un independentisme intrínsicament institucional?

En primer lloc, per respondre a la primera qüestió, ens serà molt útil analitzar la història postfranquista d’ERC, utilitzant el criteri del politòleg Panebianco sobre l’evolució dels partits polítics. Molts sabrem per experiència personal, i d’altres com jo perquè ens ho han explicat o ho hem llegit, que durant els anys 70 i 80, ERC era pràcticament un zero a l’esquerra. El grapat de vots que li permetia obtenir representació al Parlament del Principat de Catalunya era gràcies a la reputació històrica heretada del període republicà, en molts casos fins i tot de la mateixa generació que ja els havia votat llavors, als anys 30. En aquell moment, tret del simpàtic sis-cents de l’Heribert Barrera, poques coses se’n poden explicar d’ERC, a causa de la seva manca d’identitat pròpia i del seguidisme a CiU.

Llavors, ERC no era oficialment independentista, i el moviment que apostava per l’alliberament nacional no era institucional ni pretenia ser-ho, excepte d’alguns intents més o menys fallits (BEAN, Catalunya Lliure...). A causa de les divisions internes, divergències estratègiques i de l’elevada repressió que va caure a finals dels anys 80 sobre l’esquerra independentista, aquesta va entrar en una profunda crisi de la qual no se n’ha començat a sortir fins fa relativament pocs anys. Però és en aquest precís instant quan apareix un dels més grans oportunistes de la nostra història política: el senyor Àngel Colom, dubtosament d’esquerres, però independentista convençut i format a la Crida per la Solidaritat.

Aquest bon home, juntament amb altres personatges ben actuals (Vendrell, Carod...) que eren membres del corrent “patrioter” del PSAN i dinamiters convençuts del moviment independentista, van emprendre la refundació d’ERC entre finals dels 80 i principis dels 90, definint-se independentista per primer cop en la seva història. Llavors, ERC comença a nodrir-se de militants vinguts de les files del PSAN i de Terra Lliure, a través d’un estrafolari procés de reinserció, que molts han titllat de xantatgista i delator. Fos com fos, una nova ERC començava a caminar i també a créixer electoralment, absorbint gran part de l’independentisme sociològic, el qual veurà, en gran part, el partit d’Àngel Colom com el referent polític i electoral.

Tanmateix, ERC no se salvarà de les crisis internes que fins i tot li comportaran una escissió. I és normal, ja que segons el criteri de Panebianco, podem dir que en aquell moment el partit es trobava en una fase genèrica, de naixement, en què hi havia una gran efervescència ideològica, una estructura força flexible i uns líders amb un gran marge de maniobra. És a dir, ERC no era un partit suficientment institucionalitzat per esdevenir un fi en si mateix, amb l’objectiu únic i irrenunciable de lluitar pel poder en la competència política, tal i com exigeix la naturalesa de qualsevol partit (o projecte de partit) institucional. Pel contrari, la prioritat dels seus membres era l’objectiu últim ideològic: la independència dels Països Catalans. Per això, és totalment lògic que si l’Àngel Colom i la Pilar Rahola no estaven d’acord amb el rumb del seu partit, senzillament marxessin i en creessin un altre (el PI), o acabessin militant a CiU com fou el cas del primer.

Finalitzada la crisi, arribà al cap davant del partit un líder fins llavors poc conegut: en Josep Lluís Carod Rovira. Com he dit abans, provenia de l’esquerra independentista i tenia un discurs molt ideologitzat. Això, d’una banda, acontentà a unes bases militants d’una ERC que es trobava encara en una fase de naixement, i d’altra banda, el seu carisma va atraure desenes de milers de vots. Això permeté incrementar vertiginosament el vot independentista al Parlament del Principat, d’una forma sense precedents, cal reconèixer-ho. A més, cal sumar-hi una conjuntura de màximes tensions amb l’Espanya de l’Aznar, que sembrava com mai la famosa catalanofòbia (sense cometes, ja que està més que assumida per a tothom) i les polítiques espanyolistes més reaccionàries. Per tant, ja tenim contestada la primera part d’una de les qüestions: ERC va créixer ràpidament fruit d’un independentisme sociològic que s’havia anat formant durant més de vint anys, d’una militància idealista i emprenedora, així com d’una conjuntura propícia per l’enfortiment de les contradiccions entre Catalunya i l’Estat espanyol.

El problema és que ERC arriba al Parlament català farcida d’escons, però, des del meu punt de vista, tocada de mort. Tenia la clau del Govern de la Generalitat i dues opcions: fer baixar de la poltrona a CiU – debilitada al postpujolisme –, pactant amb el PSC simpàtic de Maragall i amb l’altrament simpàtica ICV de Joan Saura; o reeditar un Govern de signe nacionalista pactant amb Artur Mas. Entenc la dificultat d’aquesta decisió, i és complicat predir què hauria acabat passant si no haguessin format el primer Tripartit, com bé sabeu que van acabar fent.

Penso que a ERC se li van pujar massa ràpid els fums al cap, tot i que alhora reconec que no podien arriscar-se a defraudar l’electorat i quedar-se quatre anys més a l’oposició. Certament, era una oportunitat d’or, però des del meu punt de vista, més aviat per demostrar la impossibilitat d’engegar el projecte independentista per una via únicament institucional. Més comptant amb la debilitat d’ICV i la submissió del PSC a un PSOE falsament federalista com s’ha demostrat, almenys per ara. Dic que se li van pujar els fums, perquè van cometre dos errors: primer de tot, el bàsic, pensar que serien capaços de prendre part de l’espai electoral al PSC quan, per llei de la selva, i per extensió de la política, “el gran es menja el petit”. Seguidament, perquè com deia abans, ERC era un partit que es trobava en una fase excessivament prematura com per jugar-se-la entrant al Govern i sofrint les contradiccions que hi són inherents amb el seu programa polític, més tenint en compte que es tractava d’una coalició.

Perquè “l’ABC” de la política institucional ens diu que el Govern desgasta (excepte algunes excepcions de partits “catch all” o centrípetes, amb un líder carismàtic com el cas de la CiU d’en Pujol). I el motiu d’aquest desgast és que resulta molt difícil complir les expectatives, tant de l’electorat com de la militància, tenint en compte les circumstàncies ja exposades. Així, arriben les següents eleccions autonòmiques i podem observar com els votants comencen a recular i, per més inri, cometen un nou error flagrant: pactar un segon Tripartit. Per l’electorat d’ERC això suposà una renúncia, després de ser expulsats del Govern i de votar en contra de la bandera estatutària que onejà en Maragall durant tota la legislatura. Per això, sorgí el primer corrent crític, el “Reagrupament” del Carretero, per demanar un pacte amb CiU, el qual penso que, tard o d’hora, els hauria portat pel mateix camí.

Aquests fets demostren dues coses: d’una banda, des del punt de vista de Panebianco, la reedició del Tripartit demostra la voluntat d’ERC de mantenir el poder, i la seva actitud menys flexible i més conciliadora dins del mateix ho reafirma (és allò que deia a l’últim article sobre reeditar el Tripartit amb el cap sota l’ala). D’altra banda, el sorgiment de les primeres divisions internes, que a part del “Reagrupament”, s’accentuaran després del nou fracàs a les eleccions municipals (i la fuga de molts votants independentistes i d’esquerres cap a la CUP), amb l’aparició d’“Esquerra Independentista” (que, per cert, un nom que demostra perfectament a què respon l’aparició d’aquest nou corrent crític), ens mostra el baix nivell d’institucionalització del partit.

Per tant, veiem com ERC intenta passar de la fase genèrica, ideologitzada i de baixa institucionalització, a una tercera fase de manteniment del poder, que hauria de significar totalment el contrari: la prioritat deixa de ser la ideologia i passa a ser el poder governamental en si mateix. Però, per assolir-ho, cal una alta institucionalització, que s’aconsegueix a la segona fase, per la qual ha de passar necessàriament tot partit que tingui com a objectiu fonamental arribar al Govern, per tal d’assolir l’estabilitat que requereix i l’assumpció de les contradiccions ideològiques que significa. Però ERC no, com que s’infla de vots i, probablement, d’ego els seus líders, deixa de banda a la militància – que ja l’havien alertat imposant el “no” a l’Estatut – i a l’electorat – que ja l’havia avisat amb escreix a les mateixes eleccions autonòmiques on reedita el segon Tripartit –.

Malgrat tot, sembla que se n’adonen just a temps per proposar que l'11 de setembre del 2014 tenen previst realitzar un referèndum per l’autodeterminació, de la mateixa manera que a la campanya electoral per les eleccions generals espanyoles elegeixen aquell eslògan de “per un país de primera: per això volem la independència”. És a dir, veuen que el sorgiment de divisions internes i la davallada electoral els fa trontollar al poder i que cal tornar a enrere i reideologitzar un discurs que s’havia moderat molt als últims comicis. Serà massa tard. Els independentistes ja n’estaran cansats de tant d’estira i arronsa. I en aquest context només faltava sumar-hi un Heribert Barrera demanant el vot en blanc i un enfrontament personalista dins de la mateixa direcció d'ERC, entre Carod i Puigcercós.

Per aquest motiu, ERC arriba a les eleccions generals espanyoles, novament, tocada de mort. Ni vot útil cap al PSC (que si fos cert, en tot cas confirmaria el fracàs de la seva estratègia dins del Tripartit), ni excuses gratuïtes. Penso que els senyors i senyores d'ERC s’han fumut la patacada que es mereixien, perquè així s’han adonat que no han satisfet les expectatives dels independentistes que els havien atorgat la seva confiança.

En segon lloc, un cop explicada l’evolució i la involució d'ERC, cal respondre a la pregunta que ens havíem formulat abans, de si era possible avançar cap a la independència del poble català des d’una via estrictament institucional. Però no entraré en intentar predir les conseqüències del futur Congrés Nacional avançat al juny, amb un probable canvi de lideratge o amb un possible trencament amb el Tripartit, ja que al meu parer, tard o d’hora, podrien acabar al mateix punt on es troben ara.

Perquè el problema, que ja he insistit abans, es troba en la mateixa naturalesa d'ERC, com a partit institucional. D’una banda, perquè s’ha intentat mantenir al poder precipitadament, sense una base social prou forta i sense haver-se institucionalitzat degudament, el qual ha causat fortes divisions internes i un allunyament progressiu de l’electorat. D’altra banda, perquè tampoc ha tingut més remei, ja que al voler projectar institucionalment el seu programa polític, ha hagut de ser coherent i entrar a formar part del Govern, fos amb qui fos. Per tant, on és el problema? Doncs al fet que es vulgui orientar el projecte de construcció nacional dels Països Catalans de forma monolítica, a través de la via parlamentària. Que és la via autonòmica, la via de la Constitució i, per extensió, la via de l’Espanya borbònica, on el franquisme va deixar-ho tot “atado y bien atado”. Amb això què vull dir: que la independència és una utopia, entent-la com un futur desitjable però impossible? O que els independentistes hem de renunciar totalment a recórrer a les eleccions? Res més lluny que això.

Jo crec que la via institucional ha de ser una via més a tenir en compte però, ni ara ni mai, pot ser la primordial per assolir cap projecte rupturista, sigui a nivell social o en l’àmbit nacional. Perquè davant d’una legislació tant privativa com l’espanyola, on tot està ideat de manera que qualsevol aspiració independentista pugui ser frustrada, mitjançant la Llei de Partits (policia), el Tribunal Constitucional (jutges) o l’article 8è de la Constitució (exèrcit), els independentistes catalans no ens hem d’obsessionar en convèncer als polítics espanyols, ni en buscar buits legals, ni en cercar cap tipus d’encaix forçós a l’estat espanyol. Per això, hem de desmitificar la idea d’un partit independentista que algun dia pugui assolir la majoria absoluta al Parlament català, valencià i balear, com a impuls directe i definitiu per arribar a la independència.

L’important és convèncer als catalans i a les catalanes dels perjudicis que ens implica a totes el fet de pertànyer a Espanya. Des de totes les esferes: política, econòmica, social, lingüística, cultural, científica, etcètera. Cal que, cada vegada més, siguin més presents els beneficis que comportaria la independència dels Països Catalans per a catalanoparlants, castellanoparlants, àraboparlants... I per aconseguir-ho, hem de treballar dia rere dia al teixit social i associatiu del nostre país, en comptes d’escalar cap a les altes esferes del poder polític-institucional. No hem d’oblidar la nostra gent i, per això, el que realment necessitem és un veritable moviment català d’alliberament nacional que, des de tots els fronts, conreï les llavors de la consciència social i nacional.

Això no és cap utopia, sinó que és pur realisme. Perquè si la majoria de catalans i catalanes volem la independència, tindrem ecologistes, feministes, intel·lectuals, sindicalistes, treballadors, pagesos, estudiants, joves, pares i mares, avis i àvies independentistes. I això és un veritable moviment popular, al carrer i a les urnes, un poble amb majoria absoluta, una voluntat popular latent a tots els carrers, barris, pobles, ciutats, cingles i valls del nostre país. Siusplau, no mirem tant cap amunt i fixem-nos més en les persones que ens creuem diàriament a les cantonades de casa nostra, amb qui compartim seient al tren o amb qui treballem. Perquè ells i elles són el poble català, i només si aquest vol la independència, la podrem assolir. I ho aconseguirem, ja que cada cop som més, i més que en serem.

Aprenem-ne

2008-02-25T10:05:00.001-08:00

Sembla mentida com els mitjans de comunicació i els polítics d’aquest país poden transformar tant tranquil·lament les seves opinions en afirmacions suposadament irrevocables. El problema és que, tal i com digué un, una mentida dita milers de vegades acaba esdevenint una veritat.

En aquest cas, em refereixo al bombardeig mediàtic que des de fa uns quants anys s’està dirigint contra el President de Veneçuela Hugo Chávez. I ara no us penseu que cauré al parany de confondre el que m’agradaria que fos el Govern veneçolà amb el que realment és: reconec la manca de formes, l’excessiu personalisme i la prepotència que molts cops caracteritzen Hugo Chávez. Ara bé, cap d’aquests defectes, si és que realment ho són, el converteixen en un dictador, tal com preconitzen els manipuladors.

El President de Veneçuela, que us recordo que sempre ha estat elegit democràticament pel seu país, ha suposat una porta d’esperança per a la gran majoria de veneçolans. Perquè igual que la resta de l’Amèrica Llatina, Veneçuela ha estat un país molt castigat per la història. Primer amb el colonialisme espanyol que va massacrar els pobles indígenes, seguit d’un implacable genocidi cultural i lingüístic. Després amb l’imperialisme nord-americà del segle XX, que va finançar grups paramilitars i faccions ultradretanes perquè acabessin amb les revolucions de Xile, Nicaragua i de tants altres llocs. El resultat de tot això ha suposat que el període de govern més llarg l’hagi ocupat a la majoria d’aquests països una dictadura militar i corrupte, sovint exercint de titella dels interessos econòmics de les multinacionals nord-americanes.

Per això, aquests països es caracteritzen per la misèria a què es veu submergida la gran majoria dels seus habitants, sotmesos a una esclavista explotació laboral, exposats als límits de la subsistència a causa dels grans terratinents i mancats totalment de recursos educatius i sanitaris. Per contra, tots aquests països tenen una petita minoria privilegiada, formada per mafiosos del narcotràfic, la prostitució i el comerç il·legal d’armes, i de polítics corruptes que en comptes de treballar per l’ampliació dels drets de la majoria, tracten de mantenir els seus propis privilegis. Aquesta és la situació actual de molt països del continent sud i centreamericà.

Però resulta que els dolents de la pel·lícula són precisament els que emprenen una alternativa a tot aquest panorama i cerquen solucions reals, els que les fàbriques de l’opinió pública del nostre país anomenen “populistes”. Un insult polític, per cert, molt curiós, ja que no sé ben bé a què es refereix... Doncs agafem el diccionari, a veure què diuen els senyors i les senyores de l’Institut d’Estudis Catalans, i llavors ens adonem de com n’és de subjectiva aquesta acusació, al comptar amb dues accepcions que ens fan arribar a conclusions molt diferents: d’una banda, el “populisme” és un “corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos i les aspiracions del poble”. D’altra banda, també pot significar un “aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici”. La paraula “Desp.” (despectiu) que hi ha abans d’aquesta segona excepció em diu que quan la classe política occidental titlla de “populista” a en Chávez es deu referir a això.

D’acord, però com he dit, aquesta paraula pot tenir una interpretació molt subjectiva i per tant caldrà analitzar més detingudament la situació de la Veneçuela chavista per poder extreure una conclusió que s’adigui amb la realitat. A veure, amb pocs anys Veneçuela ha esdevingut un país lliure d’analfabetisme, s’han construït centres hospitalaris a les poblacions més oblidades, el sou mitjà ja és el més elevat del continent, s’han dut a terme missions de solidaritat internacional, s’ha pactat l’alliberament d’hostatges amb la guerrilla colombiana (FARC-EP), etcètera. No ho sé vosaltres, però a mi em sembla que, ara per ara, tot el que s’ha fet encaixa perfectament amb la primera definició de “populisme”. Per tant, titllant en Chávez de “populista” despectivament, els nostres polítics estan cometent dos grans errors: no només menteixen descaradament, sinó que a més es delaten com a part del “populisme” més destructiu de la història de la humanitat.

Sigui com sigui, el que busca el govern de Chávez és tallar de soca-rel les desigualtats i els abusos que gairebé formen part del patrimoni del país, i això és el que necessiten els pobles indígena, camperol i obrer: sentir-se forts per primera vegada, necessiten un representant que els doni esperança sense mitges tintes i que s’enfronti als causants de la seva pobresa sense preàmbuls, encara que això escandalitzi la classe política autòctona i estrangera.

Però clar, per a nosaltres, els occidentalets que tenim un estat del benestar alimentat per aquests països que malviuen a costa nostra, tot això és un escàndol. Socialisme al segle XXI? Quina barbaritat en un món neoliberal, oi? Doncs tot això acaba tot just de començar. La nacionalització dels recursos petrolífers ja va ser un toc d’alerta que no ens l’hem d’agafar com una amenaça, sinó com un advertiment que no podrem viure eternament en una societat consumista mentre dues terceres parts del món es morin de gana. Igual que va fer Allende nacionalitzant el coure, o en Fidel a la Revolució Cubana, ara en Chávez està recuperant el control dels recursos fonamentals del país per impulsar una economia de què se’n puguin beneficiar els veneçolans i les veneçolanes, tot acabant amb l’actual dependència econòmica d’occident.

I no us encaparreu pensant que en Chávez és un dictador perquè de moment ha governat menys que l’estimadíssim President Pujol. Tots posàvem el crit al cel amb la reforma constitucional, creient que era un cop d’estat, tal com insistia l’oposició veneçolana, que encara tremola al veure caure els seus privilegis. Des de quan una reforma sotmesa a referèndum és un cop d’estat? Ja hem vist que ha guanyat el “no”, que malgrat que hagi estat per un percentatge mínim, això obligarà el Govern a modificar el que la majoria del poble no ha vist amb bons ulls. Veieu com no calia amoïnar-s’hi tant?

Els que ens volien fer creure que la reforma era un cop d’estat, aquests sí que van ser els que van intentar derrocar un Govern escollit pel poble, per cert, amb el suport d’Aznar i Bush. I després encara serà Hugo Chávez el “gran enemic de la llibertat d’expressió” quan va decidir no renovar la llicència de la seva televisió. I per no perdre el fil, que tampoc ens escandalitzi gaire això, perquè aquí han tancat el diari Egunkaria, estan tancant TV3 al País Valencià, il·legalitzen partits polítics i organitzacions juvenils, i jutgen persones que han fet humor o han cremat fotos de la família reial. Va home! No intentem donar exemple de democràcia perquè no estem en condicions de fer-ho.

En comptes de criticar tant i de recitar literalment les opinions que ens inculquen els manipuladors d’aquest país, a veure si d’una vegada per totes aixequem el cap i ens adonem que al nostre país també necessitem una mica de “populisme” del bo i no tant del dolent. Potser que n’aprenguem d’aquesta.

- article publicat el gener del 2008 a la revista "l'Aquí" (la Garriga, Alt Congost)

La pau o els vots?

2008-02-25T10:02:00.000-08:00

Tothom que tingui un mínim dit de front estarà d’acord que cal posar punt final al conflicte a Euskal Herria, però darrerament, tant el PP com el PSOE estan tancant cada vegada més portes a la possibilitat d’iniciar un veritable procés de pau. Probablement, ara més que mai perquè s’acosten les eleccions, els convé jugar a veure quin dels dos partits es mostra més viril contra ETA, negant qualsevol camí que passi per la negociació. El problema és que ni que apostessin per posar una mica de seny polític, en comptes de pensar tant amb els seus genitals electorals, no podrien assolir una solució real i democràtica al conflicte, ja que existeix una gran trava legislativa: la Llei Orgànica de Partits Polítics 6/2002 (la mal anomenada “Llei Antiterrorista”).

Des del meu punt de vista, la Llei de Partits (LOPP) és un gran retrocés quant a l’exercici dels drets fonamentals de la llibertat d’associació, de participació i d’expressió que suposadament empara la Constitució Espanyola, ja que no és una llei que busqui garantir el bon funcionament democràtic, sinó aïllar l’Esquerra Abertzale, l’independentisme basc, del joc polític. Totes les categories i condicions que s’estableixen encaixen perfectament amb la idiosincràsia del conflicte basc i això demostra que aquesta llei té un caràcter totalment específic pel què fa Batasuna i la xarxa d’organitzacions d’ideologia independentista a Euskal Herria.

D’una banda, resulta especialment preocupant “l’article 9.3a” en què s’estableix que la “minimització o exculpació” de les accions armades d’ETA o de la Kale Borroka consisteix en una forma de suport tàcit, implícit, al “terrorisme”. I aquesta “minimització” els jutges l’han apreciat en la no condemna de la lluita armada. D’aquesta manera, la LOPP rebaixa al mínim comú denominador a qualsevol organització que s’autodeclari independentista i busqui la transformació del sistema polític, social i econòmic. És a dir, es criminalitza a totes les organitzacions que es declaren obertament independentistes, agrupant-les en el suposat “entramat d’ETA” que, al meu parer, no és res més que un producte de facto de l’obstinació del PP en conservar per tots els mitjans la unitat indissoluble d’Espanya.

Però totes aquestes organitzacions, a part d’estar compostes per milers de persones i de comptar amb un gran suport electoral, es fonamenten en principis pacífics; és a dir, Batasuna mai ha reivindicat cap atemptat amb cotxe bomba o un segrest, ni les organitzacions a favor dels presos mai han explicitat que les persones que defensen han actuat correctament. Es tracta doncs, d’una confusió ex professo entre el que és el moviment independentista amb totes les seves sectorials (culturals, juvenils, jurídiques, socials, etcètera) i la lluita armada d’ETA que, en el cas que es vulgui considerar com una sectorial més de l’Esquerra Abartzale, això no significa que la resta de membres del moviment estiguin sota la seva direcció ni que hagin comès “delictes de terrorisme”. Així, l’únic que s’aconsegueix és silenciar i anorrear un projecte polític sencer, és més, una ideologia sencera.

Perquè si s’al·lega que a un acte a favor de l’apropament o de l’amnistia dels presos i preses basques s’està donant “suport polític tàcit” a ETA, també es podria condemnar a tots els familiars dels presos que segueixen anant a veure els seus fills i filles a les presons recorrent centenars de quilòmetres, en comptes de desheretar-los públicament. O si s’il·legalitza un diari perquè els seus articulistes i editorials donen una visió crítica del conflicte i no cauen en la simple fal·làcia sil·logística de la dreta espanyola – “ETA és terrorisme, ETA és independentista; per tant, l’independentisme és terrorisme” –, llavors també es podria preguntar a la gent del carrer què pensa i segons el que contesti condemnar-la per donar suport a la lluita armada.

D’altra banda, al fer desaparèixer políticament totes les organitzacions polítiques i col·lectius socials que componen l’Esquerra Abertzale, s’està enfocant d’una forma contraproduent el procés del pau. Sinó, quin sentit té il·legalitzar Batasuna quan aquest és l’interlocutor més directe, legítim i representatiu del moviment independentista basc? Però clar, si ens hi fixem bé no és necessari comptar amb aquest interlocutor quan aquesta llei condueix irremeiablement la gestió del conflicte cap al camí propugnat per l’espanyolisme: la via de l’actuació policial per terra, mar i aire; de “l’ull per ull, dent per dent” – “terrorisme” legal contra “terrorisme” clandestí –. És més, podríem arribar a qüestionar si aquesta via preveu veritablement la possibilitat d’acabar amb el conflicte, ja que la seva perpetuació sembla que més que preocupar-los, els interessa en clau electoral.

És senzill al·legar que ETA no té legitimitat, al ser considerats un reducte de criminals, com a argument preferit per negar la negociació. Però no és l’organització armada basca l’única qüestió, sinó la clivella nacional (la divisió entre independentistes i no independentistes) a què respon la seva existència, aquesta sí, molt legítima tenint en compte que els partits favorables al dret a l’autodeterminació compten amb la majoria al Parlament Basc. Per tant, el que caldrà començar a plantejar-se és si aquesta “pàtria comú indivisible” ens ha de portar a perpetuar un conflicte que fa dècades que dura, amb centenars de morts, detencions, tortures, vides desfetes, etcètera.

Potser no és tant el problema del “terrorisme” com la manca de voluntat d’acceptar el dret democràtic i internacionalment reconegut a l’autodeterminació dels pobles. És a dir, la confusió del “terrorisme” amb el terror que els produeix el fet que l’independentisme s’organitzi i avanci cap a la majoria social. Per això, penso que si realment es vol solucionar el conflicte d’Euskal Herria el primer pas serà derogar aquesta gran aberració legislativa i fer una mica d’autocrítica. Cal buscar una solució pacífica i coherent amb els principis democràtics, la via del diàleg i la negociació. I això significa cedir, arribar a un consens, escoltar i fer-se escoltar.

- article publicat el desembre del 2007 a la revista "l'Aquí" (la Garriga, Alt Congost)

Anònims

2008-02-25T10:00:00.000-08:00

Totes les feines comporten el seu risc, sí bé algunes més que d’altres, en certa mesura sempre ens hi juguem alguna cosa al nostre lloc de treball, tant psicològica com físicament. I no només em refereixo al famós mobbing i d’altres degeneracions de la vida social derivades d’aquest món competitiu i individualista, no; parlo dels altres famosos accidents laborals, que cada any els comptem en milers.

Resulta obvi per a tothom que tingui un mínim de sentit comú, que té la mateixa importància un accident que sofreixi un arquitecte al relliscar al seu despatx, fent-se un trau al cap amb la punta de la taula, que l’accident que pateixi un obrer de la construcció al caure a la bastida i, també, fent-se un trau al cap, potser, al colpejar-se amb algun objecte afilat. Al cap i a la fi, són dos traus al cap, indiferentment de la perillositat que puguin comportar les dues feines.

Insisteixo: què pesa més un quilo de palla o un quilo de plom? Al cap i a la fi, es tracta d’un quilo, oi? És a dir, en ambdós casos, es tracta d’un accident laboral i per tant no podem jutjar-los diferentment si realment volem ser objectius. Ara bé, sembla que els polítics que governen i governaran sempre a les nostres espatlles entenen que la palla i el plom van a diferents preus al quilo. És més, que hi ha professions que valen el seu pes en or i, per tant, l’accident que puguin sofrir-hi els seus treballadors és de major importància, fins i tot, digne de múltiples honors, portades de diari, actes institucionals i banderes a mitja asta amb el crespó negre.

Em refereixo, per si algú no ho ha agafat, als militars de l’exèrcit espanyol. No vull jutjar les morts, ja que totes són tràgiques i provoquen molt de patiment a la família i amics del difunt, però, què és sinó un accident laboral que un soldat mori a la guerra? Si l’obrer de la construcció del que abans parlàvem, en comptes de fer-se un trau hagués caigut daltabaix de la bastida, igualment hauria mort. Però aquest és el risc que havia assumit, per bé o per mal, ja que els obrers sempre s’estan enfilant i fent piruetes molt perilloses. Doncs, de la mateixa manera, la “feina” d’un soldat és matar – o en tot cas “matar aquells qui maten”, per no oblidar-nos de les missions de pau que ara estan tant de moda entre els militars –. Per tant, el seu risc és que el matin. Quin quilo pesa més, el de palla o el de plom, recordeu?

Doncs no, companys i companyes, no és tant evident com sembla. Quan els militars moren, surten als titulars de tots els diaris, sovint, amb una foto inclosa de la tragèdia i, això sí, sempre podem llegir els seus noms i cognoms, quina edat tenien, què han sentit les seves famílies a l’assabentar-se i el comunicat oficial del President. Si volguéssim comptar tots els soldats morts els últims deu anys en tindríem prou en anar a una hemeroteca de qualsevol biblioteca municipal i buscar-ho entre les pàgines dels diaris!

En canvi, què passa amb els treballadors i treballadores que queden incapacitats per tota la vida, que perden un membre, torturats psicològicament o, en el pitjor dels casos, morts? De tant en tant, podem llegir una notícia d’aquelles que s’agrupen a l’apartat de “breus”, on podem apreciar unes xifres escandaloses de milers d’accidents laborals i de desenes de morts. Ara bé, mai sabrem els noms i cognoms dels malaurats anònims que aquell vespre no van tornar a casa i que ja no hi tornarien mai més.

Segurament algú em dirà que els militars s’hi juguen la vida a la seva “feina”: si els maten es converteixen en màrtirs o herois de la causa per la que lluitaven o, si més no, se’ls ha d’honorar pel sacrifici que han ofert al seu país. En canvi, segur que sense ànims de menysprear a cap ofici, veuran que el treballador mort simplement ha sofert un accident, és a dir, que ha estat cosa de la mala sort. Us convenç això? A mi, personalment, no. Penso que l’obrer de la construcció, igual que el mestre, el botiguer o el pagès s’hi juguen tant o més la vida que el militar pel seu país. Qui construeix sinó les nostres cases? Qui ens educa la canalla? Qui ens proveeix d’aliments? Qui els conrea?

Res de tot això no comporta cap perill? No és un sacrifici digne de lloar? Doncs segons els polítics que ens representen a totes i a tots, o això diuen, es veu que no. I no es tracta tampoc de fer grans cerimònies honorífiques. Aquestes resultarien més damnificants que dignificants, pura façana.

Tanmateix, aquesta és una mostra més de com aquesta suposada democràcia no es constitueix veritablement per la gent que vivim i treballem diàriament per tirar endavant les nostres vides. Com aquesta democràcia només es preocupa per aquells segments socials a qui realment representa l’status quo. I, evidentment, aquests no som els treballadors i les treballadores.

Com a estudiant i futur treballador, fill de treballadors, i amic de treballadors, almenys em consola que quan morim, al nostre enterrament no ens posaran una bandera espanyola damunt del sarcòfag, ni assistirà el Rei al nostre funeral. Seguirem sent persones anònimes, estadístiques del cens, dins d’un sistema en què només destaquen els que en depenen.

- article publicat el desembre del 2007 a la revista "l'Aquí" (la Garriga, Alt Congost) i al "Carrilet" (Bellvís, Pla d'Urgell)

L'estat de les coses

2008-02-25T09:56:00.000-08:00

Queixa’t, que la vida és molt injusta; però no cridis, que tampoc estem tant malament. No busquis solucions: són totes impossibles, utopies.

Les revolucions han quedat sepultades a la joventut efímera, la vida adulta consisteix en afrontar la crua realitat: deixar enrere els somnis i acceptar “l’estat de les coses”. Sembla un fruit de la nostra cultura la creença que esdevenir adult significa “tocar de peus a terra” – en el sentit més estricte de l’expressió: no moure’s –, renunciant a les nostres conviccions i, fins i tot, traint-les a consciència. Sembla que quan som adults, hem de tenir una convicció intrínseca d’assenyalar totes les utopies com a producte de la immaduresa.

Per tant, podem resumir el procés de “fer-se gran” d’una manera ben simple: neix, creix mentre estudies, envelleix mentre treballes i mor. Si durant aquest procés no t’estanques en “idees impossibles”, almenys et recordaran com una persona madura. És això un procés natural immutable? No ho crec.

Per més diferents que ens creiem els uns dels altres, ens trobem en una societat homogènia, no en termes d’igualtat, sinó pel què fa al motiu de la nostra existència: produir, produir, produir. Segur que alguna vegada us han preguntat si viviu per treballar o treballeu per viure o, si més no, ho haureu sentit a dir. Doncs la meva resposta és que tant la vida com el treball es retroalimenten; és a dir, si no treballem no cobrem, sense salari no consumim, i sense consum no vivim. Però si vivim és per treballar, ja que produint possibilitem que els altres consumeixin i, per tant, visquin.

El problema d’això és que en aquest mode de vida no hi tenen cabuda les nostres conviccions, no importa el que pensem sinó, precisament, el contrari: a mesura que et vas fent gran has d’anar deixant de pensar. Si volem seguir vivint més o menys bé, val més no ser massa crítics, ja que pensar no és productiu i, per tant, no és cosa nostra.

Llavors em diran que estic fent demagògia perquè actualment tenim accés a la cultura i a moltes formes d’oci. Sí, és clar. Però, primerament, per què estudiem si no és per treballar? I, seguidament, quines són les formes d’oci que imperen sinó aquelles que relacionem en evadir-nos de la rutina diària?

En una societat com aquesta, els que decideixen les nostres vides, els que tenen l’autoritat per pensar són uns altres: d’una banda, són les empreses les que decideixen la feina que farem i el sou que rebrem a canvi. D’altra banda, són les elits polítiques les que decideixen el que podem fer i el que ens està prohibit. En aquesta societat no hi caben les idees, només quan som joves i encara no hem entrat al món de la producció, raó per la qual les idees queden ancorades en aquesta etapa de la vida.

Tot i així, resulta una paradoxa que, a nivell oficial, és quan som adults que se’ns atorga la qualitat de pensar, concretament, un cop cada quatre anys. Però quan observem els fets de més a prop ho entenem tot: realment no hem de pensar res, simplement escollir aquells que volem que pensin per nosaltres durant la legislatura. Al cap i a la fi, no es tracta d’altra cosa que signar un contracte amb un partit polític perquè decideixi en nom teu, i el que sumi més signatures serà el que acabarà governant.

Però què passa amb aquell que no vota? Llavors legítimament serà ell mateix qui prendrà les decisions sobre la seva vida? Evidentment que no; serà aquella porció de població votant la que estarà representada. I pot el govern invocar el poble per defensar la seva legitimitat? Realment representa un percentatge molt baix de la població: del total d’habitants d’un territori, primer restem la població que no pot votar – menors d’edat i immigrants –. Després, de la població amb dret a vot restem la part que no vota, així com aquells que voten blanc o nul. És més, podríem arribar a descartar els milers de vots destinats a petites candidatures que degut a la barrera electoral no tenen representació parlamentària. Qui queda? Doncs la població votant dels partits institucionals majoritaris. Però, fins i tot, d’aquesta petita part de la ciutadania, qui es veu realment representada? En tot cas aquella que ha dipositat la papereta al partit (o partits) governants.
És aquesta democràcia legítima? És més, és aquesta una vertadera democràcia? Jo penso que no, perquè si almenys la ínfima part de la població que ha elegit el partit governant o, almenys, la seva militància de base, tingués una mínima possibilitat d’incidir a les decisions polítiques, encara podríem apel·lar – malgrat fos en veu baixa –, a la voluntat de la majoria. Però ni tant sols podem dir això, perquè un cop dipositada la papereta la nostra participació s’esvairà, i els que teòricament ens representen governaran amb la consciència tranquil·la sense consultar-nos. I si ens consulten, serà perquè els diguem el nostre parer sobre alguna proposta que han redactat a les nostres espatlles, venent-nos-la uns com la panacea de tots els nostres mals i uns altres com l’anticrist que arrasarà els nostres camps. El resultat serà, igual que a les eleccions periòdiques, ben lamentable: d’una banda, serem molt poques les que podrem opinar i, d’altra banda, la majoria passarem d’anar a les urnes a fer el paperina.

Després, n’hi ha d’altres que justifiquen que vivim en una democràcia perquè al dia a dia tenim uns poders polítics independents que vetllen per nosaltres. Fixem-nos-hi més de prop: primerament, el poder legislatiu ja hem vist que representa una part de la població reduïdíssima i que pren absolutament totes les decisions per nosaltres o ens consulta molt de tant en tant sobre decisions ja preses. Seguidament, el poder executiu que, al cap i a la fi no deixa de ser el mateix que el legislatiu, ja que qui forma govern sol tenir majoria parlamentària, sap que les seves propostes seran aprovades. Finalment, ens queda el poder judicial, compost de magistrats completament polititzats tal com ens han demostrat els darrers mesos, tot i que alguns ja feia temps que ho dèiem. I que no ens estranyi, que n’hi ha que ja exercien el càrrec durant la dictadura. De fet, encara que fossin veritablement imparcials haurien d’aplicar unes lleis i una Constitució redactades d’esquenes a la voluntat popular i, en termes democràtics, el resultat seria igualment deficitari.

Dit això, què queda de la democràcia que ens han venut des de la transició com una ruptura real amb el règim genocida del General? Al meu parer, el que queda és un simple eufemisme. Si no volien una democràcia, li podrien haver dit partitocràcia i almenys no ens sentiríem enganyats per l’actual “estat de les coses”.

- article publicat a la revista "l'Aquí" (la Garriga, Alt Congost) i al "Carrilet" (Bellvís, Pla d'Urgell)

l'Independentisme d'ERC

2008-02-25T09:47:00.000-08:00

Aquest any es commemoren els tres-cents anys de la derrota a la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707, enfront a les tropes de Felip V. És a dir, aquest any els Països Catalans fa tres-cents anys que vam començar a ser, no Espanya, sinó "d’Espanya". Des de llavors, les agressions contra el nostre poble no han estat poques i ni tant sols l’espurna de la Segona República ens va fer lliures, culminant amb una de les dictadures més sagnants del segle XX.

La història és ben entremaliada, tres-cents anys després, tot i estar dividits en tres territoris i en un embolic de comarques que formen part d’altres comunitats autònomes i, fins i tot, d’un altre Estat, al Principat de Catalunya hi governa, entre d’altres, un partit teòricament independentista: Esquerra Republicana de Catalunya. Qualsevol diria que estem immergits en una gran efervescència social, a un pas de fer justícia al nostre poble. Doncs no.

Darrerament se’ls ha vist suficientment el llautó: primer a la campanya electoral, el senyor Carod ja ens avançava que tremoléssim perquè "no cal ser independentista per votar ERC". Per tant, tampoc cal que ERC sigui independentista? Segon, repeteixen el Tripartit, però aquesta vegada amb el cap sota l’ala. Que no fos que s’acusés de separatista al nostre President cordovès. I, finalment, la darrera: la tercera hora de castellà. O una hora menys de català? Depèn de com ens ho mirem. Els senyors d’Esquerra comencen a repapiejar: resulta incomprensible que demanin el "no" a l’Estatut perquè el troben insuficient – totalment d’acord –, però ara els clavin un gol (i quin gol!) en una "matèria estendard" de l’independentisme com és la llengua catalana. Potser és que ERC ja no són independentistes? O potser el seu independentisme no és el que nosaltres esperàvem? Em decanto per la segona.

Malgrat sembli tot plegat ben absurd, els independentistes catalans ens hem quedat definitivament orfes, per si no ho érem ja abans, d’una representació institucional dels nostres ideals. Serà perquè certament el poder corromp? Al meu entendre, no és això companys, no és això. Serà perquè les dificultats de la praxis fan adoptar postures més "realistes"? Tampoc m’ho empasso. L’arrel del problema d’ERC és molt més profunda i complexa.

L’acceptació del règim de les autonomies i, per extensió, de la Constitució Espanyola és l’essència del problema. En primer lloc, partim de la base que la carta magna, sorgida de la pròpia legalitat franquista, fou redactada per les elits polítiques totalment d’esquenes al poble, esquivant drets essencials com l’autodeterminació dels pobles, per cenyir-se a la construcció d’un Estat de Dret per a les classes benestants que recordés el vell lema del general: "España una grande y libre". El resultat? Una Constitució blindada que exalta la "indisoluble unidad" de "la patria común e indivisible", entre d’altres aspectes que m’abstindré de comentar. D’aquí, quin règim d’autonomia pot derivar? Doncs qualsevol que acati l’espoliació econòmica, la discriminació lingüística i cultural, la repressió policial, el capitalisme salvatge, l’esquarterament dels Països Catalans, etcètera. Quin tipus d’autonomia és aquesta? Però, en termes independentistes, el que sobretot ens pot conduir a rebutjar definitivament l’autonomisme és la no acceptació del dret inalienable a l’autodeterminació dels pobles.

Hem d’anar a poc a poc i des de les institucions impulsar una reforma de la Constitució? Això sí que és utopisme. El problema és que ni això fan. I és normal: el camí que ens han prefixat és impracticable, no contempla els nostres objectius. Per tant, penso que queda ben clar que el primer pas que ha de fer qualsevol partit independentista és rebutjar aquesta via, no per rebequeria, sinó rebutjar-la i fins i tot enfrontar-s’hi per antidemocràtica. Perquè l’autodeterminació no és un capritx de la nostra gent, sinó un dret. I oi que no ens plantegem que el dret d’expressió ha de consistir, per exemple, en només poder donar la nostra opinió per escrit, sinó també poder expressar-la amb la veu ben alta? Oi que no té sentit un mig dret? Un dret és o no és. I l’autodeterminació n’és un, i no consisteix en tenir una mica d’autodeterminació amb un Estatut irrisori, sinó practicar el dret i que el poble decideixi democràticament. Aquesta ha de ser l’essència de l’Estat de dret.

Llavors em diran: i com vols tu aconseguir la independència llavors? La Resposta no és simple, perquè la política generalment no ho és. Però vista la negligència de la classe política, la seva incapacitat d’inserir-se al teixit social i crear un veritable moviment popular; vist el seu afany empresarial de maximitzar el benefici (vots) i minimitzar els costos (polèmica), traduït en la concepció d’obtenir guanys a curt termini (4 anys) que, a llarg termini, aniran augmentant si el negoci rutlla, penso que la resposta és evident: serem la societat, la pròpia nació catalana, els que haurem de reclamar el que els que teòricament ens representen no reclamen. Seran els moviments socials i populars els tindrem la clau a partir d’ara. S’ha acabat anar de remolc d’una elit política que veu els nostres drets com un negoci, s’ha acabat dipositar la papereta mentre no tinguem una veritable alternativa independentista i d’esquerres que ens representi.

- article publicat el febrer del 2007
http://www.llibertat.cat/ , http://www.racocatala.cat/ i a la revista "l'Aquí" (de la Garriga, Alt Congost)