El passat 12 d’octubre, un grup de joves violents i armats va protagonitzar diversos aldarulls pels carrers del barri de Sants, a Barcelona, en una contramanifestació arran de la protesta antifeixista convocada per diversos col·lectius de la ciutat, on es denunciava la permissivitat institucional cap a les organitzacions neonazis i ultradretanes.
Aquest col·lectiu, arxiconegut per no perdre’s mai cap convocatòria antifeixista o independentista, fa tornar bojos als analistes polítics, ja que no saben com etiquetar-lo ideològicament, tot i que tenen clar que s’hauria de catalogar com un tipus d’extremisme polític. El que resulta estrany és que no porten mai pancartes, ni banderes, ni criden consignes reivindicatives, el qual fa pensar que es tracta d’un grup de provocadors organitzats que realitzen contramanifestacions només amb la finalitat de generar aldarulls, agredint als manifestants de sentit contrari i perpetrant diverses destrosses al mobiliari urbà.
També sorprèn el fet que llueixin la insígnia de la Generalitat de Catalunya, ja que podria semblar que són funcionaris d’ordre públic, assalariats a base dels impostos que paguem tots els contribuents d’aquest país. Tanmateix, aquesta hipòtesi ha estat rebutjada per tots els estudis, perquè seria una veritable contradicció: ni exerceixen la funció de garantir l’ordre, sinó que més aviat instiguen la violència als carrers, ni tampoc té sentit que siguin treballadors públics, ja que resultaria molt paradoxal que els ciutadans paguéssim uns funcionaris que es dediquessin a negar el nostre propi dret a manifestar-nos.
Aquest fet, es va veure perfectament reflectit a la marxa antifeixista convocada el passat 12 d’octubre, quan, els joves armats van encerclar els manifestants, tot impedint que avancés la seva marxa reivindicativa. Com és obvi, aquests es van molestar, ja que no només van veure negat el seu legítim dret a manifestar-se, sinó que, a més, van considerar-ho una autèntica provocació: els joves que protagonitzaven la contramanifestació, no van explicar en cap moment els motius de la seva protesta contra la marxa antifeixista i, a sobre, ostentaven llargues porres i armes de foc, alhora que anaven vestits amb equipaments protectors que rebel·laven la seva predisposició a violentar i enfrontar-se amb els manifestants.
Aquest col·lectiu, arxiconegut per no perdre’s mai cap convocatòria antifeixista o independentista, fa tornar bojos als analistes polítics, ja que no saben com etiquetar-lo ideològicament, tot i que tenen clar que s’hauria de catalogar com un tipus d’extremisme polític. El que resulta estrany és que no porten mai pancartes, ni banderes, ni criden consignes reivindicatives, el qual fa pensar que es tracta d’un grup de provocadors organitzats que realitzen contramanifestacions només amb la finalitat de generar aldarulls, agredint als manifestants de sentit contrari i perpetrant diverses destrosses al mobiliari urbà.
També sorprèn el fet que llueixin la insígnia de la Generalitat de Catalunya, ja que podria semblar que són funcionaris d’ordre públic, assalariats a base dels impostos que paguem tots els contribuents d’aquest país. Tanmateix, aquesta hipòtesi ha estat rebutjada per tots els estudis, perquè seria una veritable contradicció: ni exerceixen la funció de garantir l’ordre, sinó que més aviat instiguen la violència als carrers, ni tampoc té sentit que siguin treballadors públics, ja que resultaria molt paradoxal que els ciutadans paguéssim uns funcionaris que es dediquessin a negar el nostre propi dret a manifestar-nos.
Aquest fet, es va veure perfectament reflectit a la marxa antifeixista convocada el passat 12 d’octubre, quan, els joves armats van encerclar els manifestants, tot impedint que avancés la seva marxa reivindicativa. Com és obvi, aquests es van molestar, ja que no només van veure negat el seu legítim dret a manifestar-se, sinó que, a més, van considerar-ho una autèntica provocació: els joves que protagonitzaven la contramanifestació, no van explicar en cap moment els motius de la seva protesta contra la marxa antifeixista i, a sobre, ostentaven llargues porres i armes de foc, alhora que anaven vestits amb equipaments protectors que rebel·laven la seva predisposició a violentar i enfrontar-se amb els manifestants.
Efectivament, així va ser: diverses persones mobilitzades pels col·lectius antifeixistes van ser agredides i van haver de ser traslladades a l’hospital, després de ser atacades en múltiples ocasions pels joves violents de la contramanifestació que les encerclava. A més, després de mantenir la manifestació immòbil durant un parell d’hores, van veure’s amb la potestat de decidir la finalització de la protesta, dissolent-la a cops de porres i empentes.
Mentrestant, els grupuscles feixistes i neonazis van poder homenatjar pacíficament la seva ensenya tacada de sang, cantar els seus himnes excloents, realitzar les seves proclames homòfobes i racistes, així com vanagloriar-se dels genocidis comesos pels assassins més macabres de la història de la humanitat, a qui justifiquen i reivindiquen.
Aleshores, jo em pregunto: on eren les forces d’ordre públic quan se les necessitava? On eren els professionals que paguem entre tots i totes per garantir els nostres drets més legítims?
1 comentaris:
L'únic comentari que se m'acut: "sense comentaris". Un text magnífic.
Publica un comentari