Tagamanent va celebrar la primera Assemblea de Masies,
al marc del desplegament de la nova política participativa “Tagamanent Municipi
Assembleari”, aprovada pel Ple Municipal del 28 de juny de 2014. El gran èxit
d’assistència, en què la pràctica totalitat de les persones convocades van
acudir a la trobada, així com l’elevada participació durant l’assemblea, ja que
gairebé tothom va intervenir activament, ens reafirma en la nostra aposta per a
la democràcia directa a Tagamanent. L’Assemblea de Masies és una de les cinc
assemblees veïnals que s’han constituït al municipi, juntament amb les
assemblees de l’Avencó, de Santa Eugènia, de la Pedralba est i de la Pedralba
oest.
La nova política participativa que estem impulsant,
cal aclarir que no es tracta d’un experiment d’enginyeria social, ni tampoc és
producte d’una idea romàntica sorgida dels despatxos de l’Ajuntament. Pel
contrari, és fruit de la constatació que la democràcia representativa és un
model esgotat i obsolet, on fins i tot a un petit municipi com Tagamanent, es
produeix una doble alienació: entre representants i representats; i entre afers
individuals i col·lectius. Això, generalment, però potser més punyentment al
nostre poble, al ser un municipi poc poblat i disseminat en un extens terme
municipal, acaba desembocant en la cultura del clientelisme, l’apatia política
i la desintegració de la comunitat.
Si el nostre objectiu és, justament el contrari, construir
una comunitat humana fonamentada en la corresponsabilitat comuna i la
solidaritat col·lectiva, on es pugui desenvolupar la justícia social, primerament,
cal identificar els principals elements superestructurals que impedeixen que
aquesta es pugui generar de forma espontània o, dit d’una altra manera, que
acaben resultant en una societat molt diferent de la que podríem considerar
justa i democràtica. En aquest sentit, el model de democràcia liberal
representativa, consisteix en un obstacle que cal fer-hi front, entenent que
l’objectiu últim no és simplement la radicalització democràtica, sinó que
aquesta ha d’esdevenir un mitjà per generar consciència col·lectiva i, a partir
d’aquesta, avançar en la transformació social.
Si bé, l’arrel estructural de les problemàtiques que
vivim a cada municipi sobrepassa de llarg la capacitat de les institucions
municipals per fer-les-hi front, treballar dins del marc de les limitacions
imposades pel propi sistema polític, ens abocaria al reformisme insubstancial,
per més que el vestim d’un discurs d’esquerra transformadora. Per això, cal que
no ens autolimitem: les limitacions i les conseqüents contradiccions ja estan
servides en el moment que decidim fer lluita institucional, de manera que,
sense caure en l’idealisme que ens conduiria tant el fet de creure que des dels
municipis podem transformar la societat, com el de considerar que aquestes
limitacions són un argument per decidir no entrar-hi a fer política, cal que utilitzem
les institucions conscientment amb una finalitat que sobrepassa, efectivament,
qualsevol reforma o política pública que puguem impulsar.
En aquest sentit, si sabem que per més que establim
estructures assembleàries de presa de decisions, no podrem canviar el sistema
polític representatiu, i que per més que aquest nou funcionament assembleari
ens serveixi per construir una comunitat de veïns i veïnes més cohesionada i
solidària, això no implicarà cap canvi en el sistema econòmic i social, què
pretenem fer a Tagamanent? El nostre objectiu és apoderar i organitzar els
veïns i veïnes del municipi, ja que entenem que és el poble organitzat el motor
del canvi social. Un dels principals obstacles als quals hi podem fer front des
d’un govern municipal d’esquerra transformadora, és precisament el model
polític representatiu que, com hem dit, reprodueix unes dinàmiques
individualistes i clientelistes, que són les que hem de combatre si volem
construir, abans que res, un poble amb identitat i consciència de comunitat.
Per això, nosaltres no ens traiem de la màniga una
proposta tancada, ni una espècie de falansteri a la tagamanentina, no cerquem
construir una comunitat aïllada i fora del sistema, ni projectem cap mena
d’utopia localista. Entre d’altres coses, perquè la democràcia radical
emmarcada en les condicions infraestructurals del capitalisme i la societat de
classes, ens faria córrer el risc de pervertir els propis objectius de
transformació social que perseguim, a part que el nivell de consciència
conduiria molt possiblement aquesta aposta a un fracàs estrepitós. Pel
contrari, ens proposem un procés d’apoderament i d’organització popular molt
més progressiu, on la consciència col·lectiva i els mecanismes de presa de
decisions vagin de la mà i, és per això, que la nostra és una aposta
democratitzadora on el procés d’articulació i desplegament és participatiu en
si mateix, i que avançarà en funció de la voluntat d’implicació i compromís de
la gent convocada a definir-lo i a fer-ne ús.
És un procés dialèctic i dinàmic, com no podria ser
d’altra manera si l’objectiu estratègic que cerquem finalment és un canvi en
les condicions subjectives per avançar cap a la transformació social i, per
aquest motiu, és fonamental el paper que desenvoluparà la Comissió Permanent de
Participació, integrada per representants polítics i les persones més actives
de les assemblees de cada barri: la seva funció serà dinamitzar els processos i
anar-los modelant, en funció de les limitacions i les necessitats que es vagin
evidenciant, per tal d’anar definint un procés assembleari adaptat a la
idiosincràsia del municipi. És a dir, aquesta comissió serà un àmbit d’enquadrament
comunitari de la gent del poble, on es vetllarà per a la implementació de
l’estructura assembleària i pel seguiment de les diferents prioritats
establertes per cadascuna de les assemblees.
A l’Assemblea de Masies, primera posada en pràctica de
la nova política participativa, vam demanar a cadascun dels veïns i veïnes
assistents, que determinessin una prioritat que els afectés individualment i
una altra que afectés al conjunt del poble, sobre diferents qüestions que des
de l’equip de govern tenim coneixement que són d’interès i d’especial afectació
per aquests veïnats: accessos i camins, telecomunicacions, seguretat, serveis
socials i altres – aquesta última té un sentit molt clar: deixar oberta la
possibilitat que hi hagi alguna problemàtica o necessitat important que no
hàgim tingut en compte–. Així, vam iniciar un debat sobre cadascuna de les
propostes, agrupant les que eren similars, per tal d’anar determinant quines qüestions
eren comunes, al ser subscrites per la majoria dels assistents, i quines
responien als interessos o necessitats d’alguna família veïna en particular.
La determinació de prioritats pel municipi per part
dels veïns i veïnes reunits en assemblea, pot semblar, d’entrada, una simple reunió
informativa: on la gent pot criticar als representants polítics i/o
preguntar-los sobre diferents assumptes que els afecten a la seva vida diària. També,
podria ser titllat de populisme vacu, en un sentit partidista, en el cas que
tot es quedés en una mera reunió dirigida on la gent pogués dir la seva sobre
diferents temes, desfogar-se, i que a partir d’aquí, el govern municipal es
limités a prendre’n nota. Fins i tot, es podria qualificar també de populisme
vacu, però en un sentit més idealista, si els representants polítics es
comprometessin, no a vetllar pel compliment, sinó que asseguressin la
implementació immediata de tots i cadascun dels acords presos a l’assemblea
veïnal.
Per això, hem diferenciat abans clarament el que és
mitjà i el que és objectiu en un programa d’esquerra transformadora: no busquem
implementar un model innovador de democràcia assembleària, ni pretenem que de
no poder-se decidir res més que els representants electes cada quatre anys, la
gent pugui passar a decidir-ho tot l’endemà. Però, evidentment, tampoc volem
crear un decorat democràtic de cartró pedra: el nostre objectiu, com hem dit,
és apoderar i organitzar el poble de Tagamanent, a través d’instruments de
democràcia directa. En aquest sentit, l’objectiu és que aquestes assemblees
veïnals esdevinguin una font de democràcia en origen, on sigui la gent qui
determini les prioritats i que, després, aquestes obtinguin resposta per part
dels representants electes, com a gestors públics, deixant de ser aquests els
únics responsables d’interpretar la voluntat popular.
Per aquest motiu, el compromís polític amb l’assemblea
veïnal es tradueix en el “feedback” que a continuació es produirà: la junta de
govern, recollirà les prioritats expressades pels veïns i veïnes, i les
classificarà segons el grau d’urgència, recursos econòmics i raons tècniques,
entre prioritats urgents – que requereixen i poden tenir una resposta
ràpida per part del govern municipal – i prioritats importants – que
requereixen un procés més llarg d’implementació, pel seu abast o cost econòmic.
D’una banda, les prioritats urgents, que o bé requereixen una petita
despesa assumible per part de la depauperada hisenda pública municipal (com per
exemple, una petita reparació), o bé que tant sols impliquen voluntat política
(com per exemple, convocar una reunió informativa amb els responsables de
seguretat pública), podran ser gestionades relativament ràpid. Això ja aportarà
un “feedback” positiu als veïns i veïnes assistents a les assemblees, encara
que la resposta sigui negativa, ja que serà quan observin un resultat palpable
de l’assemblea, quan li trobin una utilitat pràctica, que sentiran un
apoderament real respecte al poder polític.
D’altra banda, en el cas de les prioritats importants,
és quan el procés assembleari pren una major complexitat, tant des del punt de
vista organitzatiu, com des del nivell de compromís que es requereix per part
dels veïns i veïnes, més enllà de l’equip de govern i dels tècnics municipals.
És en aquest punt, quan entra en joc la Comissió Permanent de Participació,
responsable d’elaborar la reglamentació dels processos i d’establir mecanismes
de seguiment i de control popular. Nogensmenys important, és establir
limitacions a la capacitat de decisió de la gent, no només per un simple
criteri de viabilitat econòmica, sinó que també cal establir línies vermelles
sobre les quals no es pot decidir limitar o extreure’n recursos per altres
prioritats, com és el cas de les qüestions que afectin als drets i llibertats
fonamentals, ja que, com hem dit, l’objectiu és la justícia social i el
mecanisme és la democràcia. No al revés.
Un cop reunides les cinc assemblees veïnals, i
determinades les prioritats importants comunes i particulars de cada
veïnat, la Comissió Permanent de Participació serà la responsable d’organitzar
l’Assemblea del Poble de Tagamanent, que és on es posaran en comú les principals
prioritats pel municipi, sorgides de cada assemblea de barri. Al ser un procés
obert, no ens podem avançar als esdeveniments, de manera que no podem analitzar
ara quina seria la via més idònia per destriar-les, ni quina serà la capacitat
decisòria d’aquesta assemblea popular. En tot cas, com en les assemblees de
barri, cal que s’esdevingui un “feedback”, en aquest cas, no de la junta de
govern, sinó del Ple Municipal, i que la resposta política pugui ser
fiscalitzada per part de la població en audiència pública.
D’aquesta manera, el nostre objectiu és anar creant
una estructura democràtica paral·lela a la institucionalitzada, apuntalant bé
els pilars que anem enderrocant de la vella democràcia representativa, per tal
d’anar aixecant els nous que volem construir com a alternativa. És en aquest
sentit que sobrepassem els límits que ens imposa el sistema polític: en dotar
d’eines d’apoderament i d’organització popular a la gent de Tagamanent, estem
generant una comunitat políticament activa, que pren consciència dels afers
col·lectius i es corresponsabilitza sobre les decisions comunes. No podem
esperar que la gent s’organitzi espontàniament, prengui el poder polític i
transformi la societat, sinó que som les persones organitzades, les que hem de
prendre el poder polític per tal de retornar-lo a la gent i, així, disposar les
condicions necessàries per a la transformació social.
Publicat a www.llibertat.cat el 7 de juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada