Evidenciem però
no ens aturen les limitacions de l’àmbit municipal
Després d’haver
realitzat les primeres trobades amb els serveis socials de Tagamanent, on hem
pogut parlar sobre la tasca que desenvolupen al municipi, les principals
problemàtiques que han detectat, les limitacions dels ajuts i de la intervenció
dels i les professionals, així com d’algunes mancances tècniques i
d’infraestructura, creiem que ja podem començar a extreure les primeres
reflexions per tal d’emprendre el desplegament de la nostra tasca com a
Regidoria d’Acció Social i Participació.
Com ja vam admetre
al moment d’assumir la Regidoria, les limitacions temporals ens porten a
definir uns objectius assumibles, que no menys ambiciosos, fins a finals de la
legislatura:
- Diagnosi exhaustiva de les problemàtiques socials de Tagamanent
- Millorar el seguiment i la intervenció municipal en la tasca dels serveis socials
- Petites intervencions per mitigar deficiències tècniques i d’infraestructura
- Definir els principals eixos d’una política social incisiva a llarg termini
Alhora, també som
conscients que des de l’àmbit municipal és difícil combatre la injustícia i la
desigualtat social, que són inherents al sistema capitalista i patriarcal, ja que
no tenim la capacitat d’endegar canvis de caràcter estructural en el model
polític, social i econòmic. Això ens restringeix a buscar mesures pal·liatives
i de reforma, que ens permetin exprimir al màxim les limitadíssimes
possibilitats de què disposem, les quals tractarem de superar amb imaginació i
cercant experiències d’altres municipis, per tal d’encaminar un nou paradigma
de polítiques socials fonamentat en la consciència col·lectiva i en el sentit
de comunitat.
Activar i
dinamitzar els serveis socials a peu de carrer i porta a porta
Malgrat que Tagamanent
és un poble petit (318 habitants), cal tenir en compte que és un municipi
disseminat en diversos veïnats de tipus dormitori i masies aïllades, el qual
dificulta la interacció entre els veïns i veïnes, així com la identificació i
accés als serveis i infraestructures públiques, d’altra banda, limitades
bàsicament a l’edifici consistorial. En l’àmbit dels serveis socials, aquest
fet provoca un elevat nivell de desinformació, així com escassos vincles de
solidaritat veïnal i d’implicació social al poble.
D’aquesta manera,
l’actuació dels serveis socials a Tagamanent normalment es restringeix en
l’atenció d’aquells veïns i veïnes que s’hi citen expressament, o bé un cop
cada quinze dies amb la treballadora social, o bé un cop al mes amb l’educadora
social. Això implica un cert grau de passivitat que, sí bé no és culpa de les
professionals, requereix urgentment una intervenció pública decidida per
activar i dinamitzar la tasca dels serveis socials a nivell municipal, així com
impulsar iniciatives que vertebrin la cohesió social del poble.
Tenint present que
els serveis socials locals tenen una gran limitació temporal i, alhora, sent
conscients que es regeixen per un codi ètic que garanteix la confidencialitat a
les persones ateses, també coneixem la seva capacitat d’actuar d’ofici i de
desplaçar-se fins als domicilis, per instància de qualsevol veí o veïna, d’altres
professionals, o bé del propi Ajuntament. Per tant, si volem que els serveis
socials de Tagamanent siguin actius i que arribin a totes les persones que els
requereixen, també nosaltres haurem de treballar cada dia a peu de carrer i
porta a porta, per tal de conèixer a fons les problemàtiques socials del poble,
i tractar de fer-les-hi front amb els escassos mitjans de què disposem.
Uns serveis
socials en mans del poble: seguiment, cooperació i fiscalització
En aquest mateix
sentit, si volem que ningú resti desatès i que la intervenció dels serveis
socials sigui efectiva, així com prevenir determinades problemàtiques que poden
desembocar en una greu situació personal o familiar, cal que des de la
Regidoria d’Acció Social i Participació fem un seguiment constant de l’actuació
del serveis socials al poble. Això significa, en primera instància, un contacte
permanent amb les tècniques, tot respectant els codis ètics de confidencialitat
i garantint la seva autonomia professional.
Per tant, creiem
que és necessària establir una política de cooperació continuada amb les
diverses persones encarregades de gestionar els serveis socials al nostre poble
– no només la treballadora i l’educadora social, sinó també amb el banc
d’aliments i el rober, l’àmbit sanitari, l’educatiu, entre d’altres –, i així
poder donar una resposta ràpida des de l’Ajuntament, detectant les mancances
que s’evidenciïn, així com anar projectant les propostes per a una política
social a llarg termini a nivell municipal.
Alhora, tenint en
compte que es tracta d’un servei públic – malgrat la pressió privatitzadora de
moltes branques del servei– i que, per tant, resta al servei del poble, cal
analitzar bé la despesa que se’n deriva (fonamentalment, consisteix en una
aportació al Consell Comarcal que és qui assumeix els serveis socials) i
realitzar un seguiment i revisió constant de les partides actualment
pressupostades en serveis socials, per tal d’anar determinant la manera
d’incrementar la capacitat d’acció social des de l’Ajuntament.
Vèncer la
frustració a través de la consciència col·lectiva
És molt important
millorar la informació (comunicació pública, campanyes informatives porta a
porta....) sobre les ajudes i possibilitats existents per afrontar certes
problemàtiques personals i familiars, encara que aquestes siguin limitades,
però també és important aconseguir que tothom que hi pugui accedir hi acabi
accedint. Perquè, com hem vist, l’actuació dels serveis socials, bàsicament,
funciona sota demanda, de manera que de la seva intervenció no es reflecteix
genuïnament la realitat social del poble. És a dir, moltes persones que podrien
accedir a certs ajuts públics, no els sol·liciten i per tant no en són
beneficiàries, sigui per manca d’informació, o bé, moltes vegades, per
frustració.
En aquest sentit,
és important capgirar el mite liberal que conjuga l’èxit personal amb l’assoliment
de cert estatus socioeconòmic, i lluitar contra les conseqüències socialment
pernicioses d’aquest fonament ideològic de la societat capitalista: les
problemàtiques individuals tenen una dimensió col·lectiva, i el tenir menys
riquesa o recursos no ha d’anar associat ni amb una sensació de fracàs
personal, ni resulta vergonyós haver d’accedir a certs ajuts i serveis
especials per tal de pal·liar determinades situacions familiars.
Per això, cal
treballar per generar una consciència col·lectiva, perquè la gent del poble
vegi que les problemàtiques que afecten a una família veïna són una
problemàtica que ens implica a tots i a totes les veïnes en conjunt i que, per
tant, cal fer-hi front com a comunitat. Ja sigui a través d’incrementar la
progressivitat impositiva, destinant majors recursos públics, promoure els
moviments populars que fan front als veritables culpables de la crisi
capitalista (com per exemple, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca) i,
alhora, identificant-los i plantant-los cara com Ajuntament, entre d’altres
actuacions.
Nogensmenys, com
que no podem esperar que aquesta consciència col·lectiva emergeixi de cop i
volta, sinó que respondrà a una tasca continuada amb la implicació del conjunt
de tagamanentins i tagamanentines, urgeix impulsar mesures que facilitin
l’accés i millorin les instal·lacions on es desenvolupen les tasques dels
serveis socials, així com el contacte directe amb les professionals, garantint
sempre l’anonimat i la intimitat de les persones que hi accedeixin, alhora
facilitant-los una atenció domiciliària, sobretot en el cas de persones grans,
o bé amb necessitats especials.
De la caritat
privada al proveïment públic garantit
Tot i que, des de
la Regidoria d’Acció Social i Participació, no creiem que les necessitats
bàsiques de les persones hagin de dependre d’institucions privades de caràcter
benèfic o d’aportacions caritatives per part d’altres veïns i veïnes del poble
– l’aportació dels quals és a través dels impostos, que haurien de ser realment
progressius: qui més té, més paga –, tampoc podem menystenir la valuosa tasca
d’entitats com la Creu Roja o Càritas, així com també de persones a títol
individual, que actualment és fonamental per tal d’abastir d’un mínim
d’aliments i productes bàsics a la població més necessitada, a falta d’un
proveïment públic garantit.
Tanmateix, les
limitacions d’aquestes entitats benèfiques són evidents, ja que es fonamenten
sobretot en les donacions personals o dels supermercats, normalment, de
productes d’una qualitat dubtosa, a punt de caducar, o bé en mal estat, com és
el cas dels aliments frescos. Tampoc està dissenyat el proveïment – per les
limitacions esmentades – per atendre les necessitats especials de cada família,
sinó que l’elecció dels productes resta a càrrec del sentit comú i de les bones
pràctiques dels treballadors de l’Ajuntament i dels voluntaris que recullen els
aliments i confeccionen els lots per a cada família.
Alhora, les
limitacions de la beneficència les evidenciem en l’absència de certs aliments
bàsics que, a causa del seu elevat cost, no són habitualment donats (com per
exemple, l’oli d’oliva), així com d’altres que per aquest mateix motiu, o bé per
la manca d’una infraestructura capaç d’emmagatzemar-los a l’Ajuntament de
Tagamanent, no els podem recollir (com per exemple, la carn). També, quant a
productes de primera necessitat no alimentaris, hem detectat l’absència de
productes d’higiene personal i de la llar.
Entenent que el
banc d’aliments, igual que el rober o bé l’entrega de productes bàsics és tant
sols una mesura pal·liativa i temporal, ja que les famílies aturades o bé
sotmeses a d’altres vicissituds socioeconòmiques, l’important és vetllar perquè
trobin una feina, quelcom que sí bé l’Ajuntament o el sector públic pot ajudar,
però malauradament no pot garantir a tothom, i encara menys que es tracti d’un
treball digne i estable, el que sí que hauria de garantir és un proveïment de
qualitat de tots aquells productes bàsics per a les famílies que estan
travessant greus dificultats, mitjançant la progressiva municipalització
d’aquest servei social.
Defugir el
paternalisme institucional construint comunitat
En tot el que hem
comentat, cal matisar que l’Ajuntament no ha de substituir les entitats
benèfiques ni les aportacions privades, ja que sinó derivaria en una forma de
paternalisme institucional, on simplement canviaria l’administrador de la
caritat, no el sentit del proveïment garantit. Des de la Regidoria d’Acció
Social i Participació, creiem que l’Ajuntament no ha d’apel·lar a la caritat
cristiana, ja que això és cosa de cadascú a títol individual, sinó a la
solidaritat veïnal, que va molt més enllà de la gestió d’un proveïment bàsic de
productes de primera necessitat, o bé de la dinamització dels serveis socials
en general.
Per això,
considerem que la participació popular és l’altra cara de l’acció social, ja
que la corresponsabilitat en la presa de decisions i, sobretot, la
interpel·lació a la gent, sobre totes les qüestions que ens afecten diàriament
com a municipi, és una forma de teixir llaços de solidaritat veïnal i construir
una comunitat humana cohesionada socialment. Tant sols així, es pot assegurar
la implicació i la cooperació mútua entre totes les persones del poble,
defugint el paternalisme, ja que l’Ajuntament l’hem de concebre com un punt de
trobada, un fòrum de debat, com una assemblea oberta a tothom, que integrem tots
els habitants de Tagamanent.
En aquest sentit,
si malgrat les limitacions, volem avançar cap a la justícia social, caldrà
tenir present que no podrem esperar que les institucions públiques en siguin
l’únic garant, sinó que això traspassa les pròpies competències de
l’Ajuntament, no només en un sentit estricte de la veritable capacitat
d’incidència que pot arribar a tenir una política social municipal, sinó també
des del punt de vista del paradigma de les relacions humanes que volem
vertebrar al nostre poble. Això, sobretot, depèn de la gent de Tagamanent, que
vulgui i vegi la necessitat d’implicar-se al dia a dia en els afers que ens
vinculen com a comunitat de veïns i veïnes, com a col·lectiu humà, tant
respecte al conjunt, com pel què fa a cada família i a cada persona.
Publicat a www.llibertat.cat el 13 de maig de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada